Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
puritat
Cristianisme
Puresa, especialment la de la Verge Maria.
En aquest sentit hom troba aquest mot en les denominacions La Puritat de València, Capella de la Puritat , a Mallorca, etc
Gaietana Alberta Jiménez i Adrover
Educació
Cristianisme
Pedagoga i religiosa.
Estudià magisteri a Barcelona i obrí una escola a Palma amb el seu marit, Francesc Civera Restà vídua el 1869, i el 1870 el bisbe Salvà li encarregà la reorganització del Collegi de la Puresa, fundat el 1809 pel bisbe Nadal El 1872 la diputació provincial li confià l’organització en el mateix collegi de l’escola normal, femenina, de mestres de Balears, que funcionà amb eficàcia, fins que, el 1912, fou suprimida per Santiago Alba Estengué l’Institut de la Puresa pel País Valencià, per influència del futur cardenal Enric Reig
Emeteri Martí
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou prevere i rector de Sant Andreu de Gurb Osona Publicà un Catecisme de totes les festes i solemnitats principals de l’església 1818, en català i en la forma típica de diàleg entre pare i fill, que fou prohibit el 1819 pel bisbe de Vic, Ramon Strauch L’exposició dels continguts es feia resseguint cronològicament les festes religioses de tot l’any, amb la qual cosa la funció adoctrinadora i pedagògica del catecisme estava assegurada, i s’hi feien propostes reformadores gens habituals en els catecismes que s’havien anat repetint de forma tradicional Intentava fer retrobar l’essència del…
inquisició
Cristianisme
Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament.
La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política…
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros Relleu de la Universitat d’Alcalá
© Fototeca.cat
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític castellà.
Estudià a Alcalá, Salamanca i Roma, i fou nomenat vicari general de la diòcesi de Sigüenza 1480-84 L’any 1484 ingressà al convent de franciscans de Toledo, on romangué vuit anys Amb motiu de la conquesta de Granada 1492 i el nomenament de fra Hernando de Talavera com a arquebisbe de l’esmentada diòcesi, restà vacant el càrrec de confessor de la reina Isabel Per recomanació del cardenal Mendoza, Isabel designà Cisneros com a confessor Provincial dels franciscans i arquebisbe de Toledo a partir del 1495, impulsà la tasca reformista per restablir la puresa de l’orde de Sant Francesc…
valdès | valdesa
Cristianisme
Membre del moviment espiritual que s’originà arran de la predicació de Pere Valdès a Lió i que actualment constitueix una confessió cristiana autònoma, anomenada Església Valdesa.
Els primers seguidors, anomenats pobres de Lió , es caracteritzaren per la pobresa absoluta, la qual cosa els emparentava amb tots els altres moviments reformadors del moment pobre, com els franciscans, els humiliats o pobres llombards, els espirituals o fraticels, etc Els en distingia, en canvi, la llibertat de predicació que assumien tots els laics, germen antieclesiàstic que els portà a unir-se a altres grups neomaniqueus catarisme En ésser expulsats de Lió 1181, es difongueren per la Provença, el Llenguadoc i la Lorena i arribaren també a Catalunya i Aragó El 1218 els valdesos romperen…
dominicà | dominicana

Convents dominicans als Països Catalans
© fototeca.cat
Cristianisme
Membre d’un dels ordes religiosos mendicants fundat per sant Domènec a Tolosa (Llenguadoc).
Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…
Fèlix Amat de Palou i Pont

Fèlix Amat de Palou i Pont
© Fototeca.cat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Historiografia catalana
Història
Literatura catalana
Filòsof, teòleg, historiador de l’Església i lexicògraf.
Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…
, ,