Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
redempció
Religió
Bíblia
Cristianisme
Alliberament per mitjà d’un rescat de la condició de pecat, d’infelicitat, de sofriment i de mort.
Com a rescat, la idea és comuna a la majoria de religions Així, el sacrifici de les primícies n'implica la idea, mentre que les primícies ofertes a la divinitat rescaten per a l’ús humà i profà la resta del producte el sacrifici dels primogènits dels animals rescata els homes, que altrament haurien d’ésser immolats el sacrifici d’una sola persona pot redimir la collectivitat, com la Ifigènia de la mitologia grega Com a alliberament, la idea es confon amb salvació i és a la base de totes les religions universalistes i de les antigues religions dels misteris, que ofereixen a l’home el camí i…
Redemptor
Cristianisme
Jesucrist, en tant que en la seva persona, mitjançant la seva vida i, sobretot, la seva mort i en virtut de la seva resurrecció d’entre els morts, ha estat acomplerta l’obra de la redempció
.
A diferència del concepte de redempció, que és entès generalment en un sentit més restringit que el de salvació, el títol de redemptor precedit sovint del qualificatiu de diví és pràcticament equivalent al de salvador, sempre que aquest és donat al Crist però, a diferència també d’aquest que pot ésser donat així mateix a Déu, és aplicat exclusivament a la persona de Jesús
trinitari
Cristianisme
Membre de l’orde de la Santíssima Trinitat de la Redempció de Captius fundat per Joan de Mata i Fèlix de Valois i aprovat pel papa Innocenci III el 1198.
La seva finalitat era la redempció dels captius cristians caiguts en poder dels moros Tenien tres vots clàssics i un quart de lliurar-se com a ostatges en lloc dels captius que no podien redimir i dels quals perillava la fe Tenien una organització semblant als ordes militars i seguien les normes dels canonges regulars El seu hàbit era blanc amb una capa negra, i tenien com a distintiu una creu blava i vermella sobre el pit L’orde s’estengué ràpidament per França, Anglaterra, Irlanda i la península Ibèrica Als Països Catalans entrà molt aviat la primera casa al sud dels Pirineus…
satisfacció
Cristianisme
Reparació feta a Déu de la pena merescuda pel pecat.
El terme jurídic fou aplicat per Anselm de Canterbury a la redempció, en el sentit que la mort de Crist era una satisfacció vicària suficient i plena de condigno deguda a la justícia divina, satisfacció que era possible gràcies a la natura humana de Crist sense pecat i a la seva unió hipostàtica amb la segona persona de la Trinitat La mort de Crist no era ja considerada una redempció pagada al diable concepció antiga, sinó un deute pagat a Déu Pare Tot i la crítica de sant Bernat, l’escolàstica l’acceptà amb matisos diversos La teoria fou rebutjada per la Reforma
memorial
Cristianisme
Acte ritual commemoratiu que fa present el misteri de la redempció.
En aquest sentit hom diu que l’eucaristia és el memorial de la mort i de la resurrecció de Crist
progressisme
Cristianisme
Doctrina i tendència que integren religiosament la lluita per la reforma de les estructures socials, polítiques i econòmiques, basant-se en la necessitat de posar en contacte la fe i la vida en el món actual.
Paper destacat en el moviment progressista ha tingut la Union des Chrétiens Progressistes UPC, fundada a França el 1945 Tot assimilant redempció i revolució, el progressisme ha volgut en certa manera introduir la lluita de classes en el si de l’Església mateixa i ha estat acusat d’alterar la consciència religiosa en confondre el progrés històric i l’esperança escatològica Hom el pot considerar, d’altra banda, com a clar antecedent del fenomen actual de la secularització
Ramon Berenguer
Cristianisme
Abat de Sant Martí del Canigó (1360-80).
Entre el 1366 i el 1370 concedí la redempció dels mals usos als habitants d’Odelló, Vilalta, Pardinella, Èguet, Targassona, el Pla i Marquixanes El 1374 la seva abadia fou assaltada i robada i ell i els seus monjos empresonats i maltractats per l’infant Jaume IV de Mallorca, que incendià i destruí també el castell i el poble del Vernet El 1375 el rei Pere III de Catalunya-Aragó els donà la seva protecció i l’infant Jaume li féu retornar els béns usurpats
Pere Sitjar
Cristianisme
Teòleg mercedari.
Fou president de la capella reial de Barcelona 1429-30 Essent comanador del convent de Sant Llàtzer de Saragossa, assistí al capítol general d’Osca 1443 Nomenat procurador de l’orde a Roma 1461, aconseguí del papa nombroses concessions a favor de l’orde 1474 contra les impugnacions dels partidaris d’aplicar les almoines de la redempció dels captius a la defensa de la costa Entre els seus escrits sobresurten De rebus mirabilibus sui ordinis i Epitome de redimendis captivis , inèdits, i l' Opusculum tantum quinque super commutatione votorum in redemptionem captivorum 1491
germà bohemi
Cristianisme
Membre d’un grup separat de l’església nacional utraquista txeca arran dels acords de Praga (1433), organitzat a Kunvald (1458) per Gregori, nebot del dirigent hussita Joan de Rokycana.
El grup dels germans bohemis, perseguit per utraquistes i catòlics, anà creixent, i des del 1538 rebé un fort influx luterà Després de la guerra d’Esmalcalda, un grup es refugià a Posen, Kozminek i Lissa Polònia, on, juntament amb altres protestants, publicaren una confessió comuna a Sendomir els altres assimilaren les doctrines luteranes i publicaren la Confessio bohemica 1575 Acollits alguns germans pel comte Nikolaus von Zinzendorf a les seves terres de Berthelsdorft 1722, es formà la comunitat de Herrnut, de tendència pietista Les seves característiques principals són la fe en la …
Bernat de Claravall
Cristianisme
Abat i reformador cistercenc.
El 1112 entrà al monestir de Cister Cîteaux El 1115 fou enviat a fundar el monestir de Claravall Clairvaux, Aube, del qual esdevingué abat Fou adversari doctrinal d’Abelard concili de Sens del 1141 i de Gilbert de la Porrée concili de Reims del 1148 Polemitzà amb els cluniacencs Escriví contra els càtars de Colònia i refutà els del Llenguadoc 1145 Predicà la segona croada 1145 Les seves obres principals són els Sermones super Cantica Canticorum, De consideratione adreçat a Eugeni III, De gradibus humilitatis et superbiae, Liber de diligendo Deo , Apologia ad Guillelmum Sancti Theodorici…