Resultats de la cerca

La denominació fou establerta per la cúria romana a l’època medieval per designar els monjos grecs de la Itàlia meridional que observaven les Ascètiques de sant Basili Gregori XIII constituí l’orde basilià d’Itàlia i d’Espanya 1597 a l’estil dels ordes monàstics occidentals el d’Espanya desaparegué el 1855, i era totalment llatí Els basilians de Grottaferrata conserven l’antiga tradició monàstica bizantina a Itàlia, i que, després d’una etapa llatinitzadora durant el s XVIII, l’any 1880 recuperaren totalment el ritu oriental per tal de dedicar especial atenció als fidels italoalbanesos Tenen…

Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els segles VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del segle VIII Des d’Anglaterra, al començament del segle VIII, sant Bonifaci la difongué…

N'és un exemple típic l’oració que, en la litúrgia, segueix el parenostre

La importància teològica del cisma és el resultat de la importància de l’única Església per a la salvació que els papes antics sintetitzaven en el principi extra Ecclesiam nulla salus En principi, el cisma es diferencia de l’heretgia i suposa la separació formal de la comunitat de l’Església o el refús d’alguns dels seus elements essencials per exemple, de rebre algun dels seus sagraments i en particular l’eucaristia, símbol de comunió eclesial normalment s’ha presentat en la història com a refús d’acceptar l’autoritat del bisbe de Roma Cisma d’Orient, Cisma d’Occident El Codi de Dret…

El conclave, amb clausura estricta i altres prescripcions molt rigoroses, fou instituït per Gregori X constitució Ubi periculum , 1274, per tal d’evitar l’excessiva duració de les eleccions la seva havia durat divuit mesos Successius retocs en modificaren el reglament El darrer fou promulgat per Pau VI el 1975 Des del 1996 l’elecció del papa segueix les normes de la constitució apostòlica Universi dominici gregis , de Joan Pau II42, que flexibilitzen les condicions de la clausura dels cardenals i estableixen com a única forma d’elecció l’escrutini secret, abolint les eleccions per aclamació i…

Pot exigir fins el despreniment material voluntari, forma extrema anomenada generalment pobresa evangèlica , per tal com segueix els consells evangèlics i l’esperit de la primitiva comunitat de Jerusalem, descrita en el llibre dels Actes dels Apòstols Molts moviments reformistes hi han insistit i la pobresa ateny una personificació, especialment en Francesc d’Assís La vida religiosa en fa objecte d’un vot individual que pot ésser solemne amb pèrdua del dret a la propietat i de la capacitat d’adquisició o simple que implica només una subordinació d’aquests drets a la llicència…

Els terciaris regulars han tingut un gran desplegament als Països Catalans sobretot a partir del renovellament religiós del s XIX Destaquen les terciàries carmelitanes de la Caritat carmelitana de la caritat i les dominicanes de l’Anunciata dominicana de l’Anunciata, fundades a Vic el 1826 i el 1856, respectivament les caputxines terciàries de la Mare del Diví Pastor caputxina terciària de la Mare del Diví Pastor, fundades a Ripoll el 1850 les carmelitanes terciàries teresianes de Sant Josep carmelitana teresa de Sant Josep, fundades a Barcelona el 1878 les caputxines terciaries de la Sagrada…

Fou canonge de la collegiata de Santa Maria de Guissona 1612 Participà en diversos certàmens poètics 1614, 1618 Entre altres obres, hom li atribueix un Llibre de doctrina moral en defensa de la Immaculada Concepció, potser en prosa, elogiada en una poesia atribuïda a Vicenç Garcia Entre el 1610 i el 1620 escriví, dedicat al fill del baró de Montmagastre, el llibre màximes en vers  Selva de vàries sentències , d’intenció moralitzadora i de caràcter popular Dividit en trenta tractats, només en fou publicada una petita part  Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències  Barcelona 1623…

Els terciaris seculars constituïen un grup d’adeptes dels antics ordes que, sense estar sotmesos als vots i als estatuts, seguien i fomentaven llur espiritualitat Inicià aquesta modalitat Francesc d’Assís el 1209 i n'obtingué l’aprovació del papa el 1221 Fou imitada per altres ordes religiosos augustinians 1401, dominicans 1405, servites 1424, carmelitans 1450, mínims 1506, trinitaris 1751, premonstratencs 1751 i oblats de Sant Benet 1871 Els terciaris franciscans tingueren personatges importants de la vida catalana i una llarga tradició, des de Ramon Llull a Jacint Verdaguer A partir dels s…