Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
tomisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina de sant Tomàs d'Aquino i dels seus seguidors i intèrprets i corrent filosòfic integrat per aquests.
Com a cos filosoficoteològic, caracteritzat per una forta coherència aconseguida mitjançant la utilització de l’aristotelisme com a instrument per a la interpretació de les dades de la revelació cristiana, el tomisme estableix —a partir i més enllà d’Aristòtil— les anomenades cinc vies per a la demostració de l’existència de Déu, com a causa primera i darrer fi de la creació, les quals, però, han d’ésser compreses en llur context propi, que és teològic Entre les doctrines genuïnament tomistes —sovint rebutjades, o almenys diferentment interpretades per altres corrents escolàstics com és ara l…
impanació
Cristianisme
Doctrina segons la qual la natura del pa no canvia en l’eucaristia.
Formulada per Guitmund d’Anvers s XI, ha trobat seguidors entre diferents corrents protestants, oposats a la doctrina catòlica de la transsubstanciació
apol·linarisme
Cristianisme
Doctrina cristolò gica d’ Apol·linar de Laodicea
i els seus seguidors.
metodisme
Cristianisme
Doctrina i moviment sorgits entorn de la predicació del sacerdot anglicà John Wesley, el qual inicià (1738) unes discussions a la Universitat d’Oxford que constituïren les bases de la doctrina metodista.
El metodisme, contraposat a la doctrina de la predestinació de Calví, sosté que tothom pot aconseguir la salvació mitjançant l’experiència religiosa personal, la qual és assolida a través d’una vida escrupolosament estricta Aquestes doctrines, predicades per John Wesley i altres ministres entre els quals hi ha el seu germà Charles, aconseguiren d’aplegar els primers grups de seguidors, que foren organitzats en societats Malgrat haver estat sempre rebutjats per l’Església anglicana, els metodistes insisteixen a no considerar-se una església diferent, sinó una societat més…
sacramentari | sacramentària
Cristianisme
Dit dels reformats que, al segle XVI, negaven la presència real en l’eucaristia.
Aplicà aquest terme per primera vegada Luter per indicar els seguidors de Zwingli i de JOecolampadius, que s’oposaven a la doctrina de la consubstanciació, en la controvèrsia que els oposà durament 1524- 36 i que finí en el concordat de Wittemberg 1536
George Fox
Cristianisme
Predicador anglès.
Fundà 1643 la Societat dels Amics quàquers La seva doctrina sostenia el valor de la illuminació interior i el principi de la tolerància i s’oposava a les injustícies socials Bé que fou perseguit i empresonat, en morir tenia uns 50 000 seguidors
Richard Cameron
Cristianisme
Eclesiàstic presbiterià escocès.
Capdavanter del moviment extremista dels covenanters , que refusava Carles II, com també l’indult que aquest els havia concedit Els seus seguidors eren anomenats cameronians El 1680 declarà, al cap d’un reduït grup, la guerra al rei Fou derrotat i mort en un enfrontament militar
Joan de Déu
Cristianisme
Nom que prengué en religió Juan Ciudad.
Havent fet vida de soldat, canvià sobtadament de conducta Pel consell de sant Joan d’Àvila i protegit pel bisbe de Granada, es dedicà a la cura de malalts i necessitats Els seus seguidors es constituïren com a congregació religiosa, un cop ell mort hospitalari de Sant Joan de Déu La seva festa se celebra el 8 de març
quartodecimà | quartodecimana
Cristianisme
Dit del cristià que seguia el costum jueu de celebrar la Pasqua d’una manera fixa el catorze de Nisan i no pas el diumenge següent, d’acord amb l’ús cristià universal.
Els quartodecimans foren especialment nombrosos a l’Àsia Menor, on hom creia que aquell ús venia de sant Joan Evangelista, i entre els seus seguidors cal comptar-hi Melitó de Sardes i sant Policarp d’Esmirna, el qual defensà aquest ús a Roma, davant el papa Anicet Posteriorment els quartodecimans es convertiren en comunitat separada i duraren fins al segle V
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina