Resultats de la cerca

Subratllada per Kierkegaard credo quia absurdum , tingué un representant notable en el primer Karl Barth Com a correctiu de les tendències teològiques racionalistes, el corrent dialèctic és present al llarg de tota la història del cristianisme

Professor de filosofia a Halle, fundà un seminari teològic En el camp de la pedagogia intentà d’harmonitzar les diferents tendències pedagògiques És autor de Grundsätze der Erziehung und des Unterrichts für Eltern, Hauslehrer und Erzieher ‘Principis de pedagogia i d’ensenyament per a pares, institutors i educadors’, 1796, Über Pestalozzis Grundsätze ‘Sobre els principis de Pestalozzi’, 1810 i Melanchthon als Praeceptor Germaniae ‘Melanchthon com a preceptor d’Alemanya’, 1817

De cultura enciclopèdica —que impartí en un ensenyament polifacètic— i amb tendències pedagògiques obertes, exercí una influència enorme damunt la seva època, de la qual, però, fou un producte típic Fou rehabilitat civilment i eclesiàsticament, a desgrat del seu afrancesament palès i algun entrebanc sentimental Fou cofundador i redactor de la revista literària “El Censor” 1820-22 Escriví Poesías 1882, Ensayos literarios y críticos 1844, en dos volums, etc

Pastor anglicà, es convertí al catolicisme 1851 i, ordenat de sacerdot, fou arquebisbe de Westminster 1865 Principal representant, entre els catòlics anglesos, de les tendències antiliberals, defensà ardentment la doctrina de la infallibilitat pontifícia al concili I del Vaticà Creat cardenal 1875, influí en el camp social És autor de Unity of the Church 1842, The Oecumenical Council and the Infallibility of the Pope 1869 i True History of the Vatican Council 1877

Hom pot distingir la via purgativa, pròpia dels principiants, caracteritzada pel treball de purificació de l’ànima i de mortificació de les tendències pecaminoses la via illuminativa, caracteritzada per la imitació de Crist, per la pràctica de les virtuts i l’exercici assidu de l’oració i la via unitiva, pròpia dels perfectes, que no aspiren ja sinó a la unió amb Déu i hi viuen habitualment A cadascuna d’aquestes vies corresponen diversos graus de l'oració

Fill d’un teixidor, estudià a la Universitat d’Oxford, de la qual esdevingué vicecanceller 1600, 1603 i 1605, malgrat les dificultats que li crearen les seves tendències puritanes Fou un dels redactors de la Bíblia anglicana patrocinada per Jaume I d’Anglaterra Defensor de la monarquia hereditària, fou nomenat arquebisbe i primat d’Anglaterra Com a tal, coronà Carles I 1625, però s’oposà a l’absolutisme radical del nou rei i fou destituït pel duc de Buckingham

Franciscà, arribà a ésser provincial de la província d’Aragó La tradició el fa deixeble de Duns Escot només se sap, però, que fou deixeble a París de l’escotista Francesc de Marchia, les lliçons del qual transcriví en un còdex que es conserva a Roma Mestre de teologia a París, al seu curs sobre el llibre de les Sentències 1334 figuren les tendències criticistes imperants a la seva època Fou publicat el 1518 sota el títol Disputationes in quattuor libros Magistri Sententiarum

Elegit en circumstàncies difícils per a l’Església la qüestió romana, el capitalisme i el socialisme, el cientisme, el colonialisme, les lluites entre cristians de diferents tendències polítiques, amb la seva actitud tolerant es distingí dels seus immediats antecessors Gregori XVI i Pius IX i contribuí a reconciliar els catòlics amb els governs liberals L’encíclica Cum multa 1882 desautoritzà la intransigència dels integristes a Espanya A França patrocinà el famós ralliement dels catòlics al règim republicà, en l’encíclica Au milieu des sollicitudes 1892 A Alemanya contribuí a posar fi al…

Home de lletres, afavorí l’intercanvi cultural entre els cenacles poètics de Lleida i Barcelona, l’assimilació de noves tendències literàries, la difusió de l’ideal catalanista i la normalització lingüística Fou collaborador, entre d’altres, d’ El Diario de Lérida , La Falç , Vida Lleidatana i Catalunya Participant assidu als Jocs Florals de Barcelona —hi fou premiat el 1911, el 1913, el 1922 i el 1924, i nomenat mestre en gai saber el 1922—, també fou mantenidor de certàmens literaris La seva poesia orientada a descriure les terres pirinenques, influïda per Verdaguer, Maragall…

Erudit canonista, rector de la Universitat de Roma, fou nomenat bisbe d’Ancona 1727 i arquebisbe de Bolonya 1731 Fou creat cardenal el 1728 En morir Climent XII, els cardenals estaven dividits pels interessos de les potències estrangeres Després d’un conclave laboriós que durà sis mesos, Lambertini fou elegit papa Es mostrà obert a tots els camps de la cultura mantingué correspondència amb pensadors i científics sense discriminació i establí centres d’ensenyament científic superior a Roma S'interessà per la litúrgia Benèvol amb les tendències regalistes, els seus concordats foren…