Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
tercer orde
Cristianisme
Nom donat a alguns instituts religiosos (tercer orde regular) o a certes associacions piadoses (tercer orde secular) que depenen d’un orde religiós, es beneficien dels seus privilegis i en segueixen l’espiritualitat i, en la mesura del possible, la regla.
Els principals tercers ordes regulars masculins són el de Sant Francesc i el dels caputxins de la Mare de Déu dels Dolors Entre els femenins es destaquen els de les terciàries carmelitanes, dominicanes i franciscanes terciari regular El primer tercer orde secular fou el de sant Francesc d’Assís 1209 terciari secular
germana de la caritat del tercer orde del Carme
Cristianisme
Membre de la congregació fundada per Joaquima de la Mare de Déu del Carme Conté i Ribas i Joan Àngel Torrents, a Palma (Mallorca) el 1874.
Les tres cases que tenien a Mallorca foren agregades, el 1951, a la congregació de germanes carmelitanes del Sagrat Cor de Jesús , fundades a Màlaga el 1924 per Assumpció Soler i Gimeno, congregació que s’ha estès més per la part d’Andalusia, Castella i Portugal actualment, a part les cases de Mallorca, en tenen una a Quart de Poblet Horta
germana de la beata Verge Maria del Mont Carmel del tercer orde dels carmelitans
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Cabdet el 1891 per Elisea Oliver i Molina i Ciril Font, dedicada a l’assistència de malalts i a l’ensenyament; té 29 convents als Països Catalans.
terciari | terciària
Margarida Agulló
Cristianisme
Religiosa del tercer orde de sant Francesc.
Sostingué, durant més de vint-i-cinc anys, una relació espiritual molt intensa amb l’arquebisbe de València Juan de Ribera, per encàrrec del qual escriví, en castellà, alguns tractats ascètics basats en la seva experiència personal, que foren incorporats, el 1607, pel seu antic confessor Jaume Sanxis en la Relación breve de la vida, virtudes y milagros de Sor Margarita Agulló
oblat | oblata
Cristianisme
Membre d’una associació religiosa, semblant a un tercer orde.
terciari regular franciscà
Cristianisme
Membre de la institució religiosa fundada el 1839 a Llucmajor (Mallorca), incorporada el 1906 al tercer orde franciscà.
Es dediquen al ministeri sacerdotal i regenten collegis d’ensenyament mitjà, així com parròquies de suburbi
Roderic de Borja i de Castre-Pinós
Cristianisme
Cardenal (1536).
Fill de Joan de Borja i Enríquez, tercer duc de Gandia El 1530 obtingué, per patrimoni, la baronia de Navarrés
diumenge de Pasqua
Cristianisme
Festivitat més important del calendari litúrgic (Pasqua).
És el tercer dia i la solemne conclusió del tridu pasqual La commemoració de la resurrecció de Crist configura la vetlla pasqual i també la litúrgia dominical, i àdhuc s’allarga en tota la vuitada
Tomàs de Borja i de Castre-Pinós
Cristianisme
Bisbe de Màlaga (1600-03) i arquebisbe de Saragossa (1603-10).
Fill de Joan de Borja i Enríquez, tercer duc borgià de Gandia Canonge de Toledo, fou consultor del Sant Ofici, membre del consell suprem de la inquisició i president del consell de l’arxiduc-cardenal Albert d’Àustria 1594-98