Resultats de la cerca

Hom en diu també culpa teològica , per subratllar l’abast religiós i transcendent de la falta

Traducció més aviat del mot grec prósopon i no del d' hypóstasis , bé que hom parla generalment de les hipòstasis divines, i en contraposició a l’única natura o ousía de Déu, el terme de persona com també el de natura és emprat en relació amb la Trinitat encara més analògicament que no ho és en la cristologia, per tal com no significa en Déu cap triplicitat d’individus ni de consciències o de voluntats, que són úniques, sinó solament el contrast interrelatiu que la realitat divina manté en ella mateixa com a misteri absolutament transcendent Déu Pare , com a paraula d’amor i de lliurament d’…

Diversament interpretada, en l’escolàstica, tant a partir d’una presciència o d’una ciència mitjana presciència, com a partir d’una premoció física o d’un concurs simultani premoció, la predeterminació és un postulat especulatiu conseqüent amb la concepció cristiana de Déu com a senyor absolut i de la gràcia com a do gratuït i transcendent la salvació no és obra de l’home tanmateix, alhora que defuig l’extrem pelagianista, mai no deixa del tot resolts els greus problemes de la llibertat de l’home i de la darrera responsabilitat d’aquest en la decisió del seu propi destí predestinació

Entès com a realitat dotada d’un significat objectiu i, així, com quelcom de valor superior al del pur símbol, el signe en la seva comprensió específicament religiosa és un concepte fonamental de la fe bíblica i és a la base de tota la concepció sacramental del cristianisme sagrament

Hom pot reduir l’ensenyament característic del gnosticisme cristià a tres punts el Déu suprem és transcendent, diferent del creador del món o demiürg l’home espiritual pneumàtic és constituït per un element diví, que el diferencia essencialment de l’home no pneumàtic i la salvació consisteix en el coneixement d’aquesta realitat divina interna A partir d’aquestes proposicions fonamentals, el gnosticisme fou dividit en multitud de sistemes i sectes Les primeres formacions gnòstiques aparegueren en el si del judaisme hellenístic Simó Mag, Cerint, Dositeu, Menandre El principal…

Començà dedicant-se als problemes socials, i es definí com a socialdemòcrata La Primera Guerra Mundial el portà a valorar més l’element escatològic i transcendent del cristianisme emprengué l’estudi de l' Epístola als Romans amb l’obra Der Römerbrief 1910 intentà d’unir l’acció o gràcia o paraula de Déu amb l’acció o esforç humà cap al progrés Els anys posteriors accentuaren la importància de la transcendència en el seu pensament Fou professor de dogmàtica a Göttingen, a Münster i a Bonn El primer intent de sistematització del cos doctrinal del cristianisme fou Die christliche Dogmatik im…

Estudià a Marburg, on es formà en el corrent liberal i rebé la influència de Wilhelm Herrmann Fou catedràtic de Nou Testament i d’història religiosa del cristianisme primitiu a Marburg 1921 Superà la teologia liberal amb l’afirmació de la realitat del Déu transcendent, manifestat en Jesucrist teologia dialèctica, i des del primer moment s’aplicà a coordinar la ciència vàlida de la teologia liberal amb els valors de la teologia dialèctica la fe i la seva transcendència El primer fruit del seu lema ‘tornar al Crist de la fe sense sacrificar la sinceritat científica’ fou Geschichte der…

El sentit originari, més que participació en el sagrament de l’eucaristia, indica el conjunt de formes de participació en les realitats pròpies de la comunitat cristiana, o comunió eclesial , la qual, però, té en aquella el seu signe més evident El Nou Testament vincula a l’expressió grega κοινωνία el sentit de participació comuna dels cristians amb el Déu trinitari i el de la participació dels cristians els uns amb els altres Idealitzant segurament la realitat, però també indicant-ne un tret característic, els Actes dels Apòstols diuen de la comunitat primitiva que “els fidels tenien un sol…

El 1243 ingressà, contra la voluntat de la seva família, a l’orde de predicadors Deixeble d’Albert Magne a París i a Colònia 1245-48 i 1248-52, inicià després el seu ensenyament a París, que interrompé durant la seva estada a Itàlia 1259-68, al servei de la cúria pontifícia a partir del 1272 ensenyà a Nàpols Morí mentre era en camí per assistir al concili de Lió Canonitzat el 1323 i proclamat doctor de l’Església el 1567 i patró de les escoles catòliques el 1880, és el representant més característic de l’escolàstica És autor de nombroses obres filosòfiques, exegètiques i teològiques que van…

La història comparada de les religions palesa la impossibilitat d’una definició unívoca i rígida de la idea de salvació Així, hom pot distingir, d’una banda, entre les religions anomenades cosmològiques en què és accentuat el caràcter naturalisticobiològic —fertilitat de la terra i del gènere humà, salut, felicitat sexual, etc — del contingut de la salvació, només indirectament o remotament vinculada al fet moral, les religions dites urbanes en què la moral —com a defensa de la societat— és fonament decisiu de la salvació, entesa com a ordre i prosperitat socials la garantia dels quals és el…