Resultats de la cerca

Deixeble de Marcel d’Ancira i bisbe de Sírmium ~343, fou condemnat per les seves doctrines cristològiques i trinitàries negà que el Verb tingués una subsistència personal al sínode d’Antioquia 344 Condemnat novament a Milà 347 i a Sírmium 351, fou destituït i exiliat Les seves obres Contra Gentes i Ad Valentinianum no s’han conservat

Aquesta doctrina nasqué de la catequesi prebaptismal i mistagògica, de l’apologètica i de la polèmica antiherètica, particularment de la necessitat de precisar la doctrina trinitària, la cristològica i la pneumatològica, i de l’exposició ordinària de la Bíblia com a part essencial de la litúrgia i de l’exposició de temes ascètics Basada en les Escriptures i en el símbol de la fe, més que del desig de crear sistemes teològics els teòlegs pròpiament dits, com Orígenes o Agustí, són relativament rars, parteix de les necessitats de la conservació de la fe i d’unes obligacions missioneres i…

Part integrant de la litúrgia del baptisme, era lliurat als catecúmens traditio symboli per ésser après i recitat davant el bisbe redditio symboli Les múltiples fórmules pròpies de cada Església s’unificaren vers el s IV La litúrgia n'ha mantingudes tres el símbol dels apòstols potser ja del s II, propi de Roma, conservat en el baptisme a Occident i que ha esdevingut una oració popular entre els fidels Crec en un Déu el símbol nicenoconstantinopolità 325-381 —reflex de les lluites trinitàries i cristològiques—, que és la fórmula baptismal oriental, que a partir del s V entrà també a la…

El primer a ésser acusat de triteisme fou Marció, al s II, i posteriorment ho fou també un sector dels monofisites a l’alta edat mitjana el canonge i nominalista Roscelin, el bisbe de Poitiers i mestre de l’escola de Chartres Gilbert de la Porrée 1076-1154 i el monjo cistercenc Joaquim de Fiore foren condemnats per l’Església 1092, 1146 i 1215, respectivament d’una tal heretgia

Els concilis, segons llur àmbit i importància, poden ésser universals o ecumènics i particulars , els quals se subdivideixen en plenaris i provincials Origen i història dels concilis cristians El fenomen conciliar no és exclusiu del cristianisme l’existència de concilis budistes de la família Theravāda, o tradicional, per a la fixació o el manteniment de l’ortodòxia ajuda a descobrir-hi un sentit religiós bàsic, que és el de la fixació legal de formes de creure i d’actuar per part de tota una comunitat o dels qui la representen, de manera que els individus hagin d’optar entre sotmetre-s’hi…