Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
regla monàstica
Cristianisme
Dret canònic
Norma escrita que regula la vida dels monjos amb vista a l’observança dels consells evangèlics.
En un primer temps els monjos es regien pels decrets conciliars, les decretals pontifícies i les lleis civils dictades per a ells Les regles pròpies, sense caràcter oficial, no apareixen fins al tombant dels segles IV-V i coexisteixen amb la legislació oficial Acostumen a tenir tres parts sovint mesclades una de doctrinal, una altra de disciplinària i un ordre de la pregària Les primeres regles, i també les més importants, són les de Pacomi, Basili i Agustí, que juntament amb Joan Cassià i Jeroni influïren en totes les següents El grup gallicà comença amb les regles anònimes de Lerins, que…
Pere Joan Campins i Barceló

Pere Joan Campins i Barceló
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de Mallorca (1898-1915).
Fou ordenat el 1882 i es llicencià en teologia i en dret canònic a Toledo 1885-86 Essent rector de Porreres dugué a terme la restauració del santuari de Monti-Sion Fou canonge magistral de la seu de Mallorca 1893-98, catedràtic al seminari i vicari capitular a la mort del bisbe Cervera 1897, i el 1898 fou nomenat bisbe de Mallorca a instàncies del clergat de la diòcesi Tingué com a vicari general Antoni M Alcover Del punt de vista religiós destaquen les seves pastorals, la reforma del pla d’estudis del seminari i la introducció dels nous corrents litúrgics i la condemna de l’…
fracció
Cristianisme
Part de la missa, abans de la comunió, en la qual el pa consagrat és partit amb vista a la comunió.
litúrgia celestial
Cristianisme
Expressió que designa la lloança eterna, d’acord amb la visió del llibre de l’Apocalipsi.
En la tradició bizantina, aquesta expressió com també la de “divina litúrgia” és molt corrent, per tal com la celebració litúrgica és vista sempre com una imatge de la del cel, i apareix com a tema iconogràfic en la decoració de les esglésies, normalment la cúpula
catolicitat
Cristianisme
Qualitat de catòlic; constitueix una de les quatre notes amb què, ja en els símbols de fe més primitius, s’ha autodefinit l’Església ( catòlic
).
Considerada, en uns altres temps, sobretot en la dimensió geogràfica de l’extensió universal de l’Església, avui és vista més aviat com l’impuls que porta l’Església d’incorporar-se a les formes de vida humana de cada poble i d’identificar-s’hi plenament
diaconat
Cristianisme
Grau de diaca dins el sagrament de l’orde.
Fou instaurat en la primitiva comunitat de Jerusalem com una funció pròpia d’ajut en la tasca apostòlica, en la triple funció litúrgica, magisterial i benèfica, directament associada al ministeri episcopal Contràriament a les Esglésies orientals, a partir de l’alta edat mitjana desaparegué en l’Església Llatina com a ministeri autònom i restà com un esglaó vers el sacerdoci El concili II del Vaticà amplià notablement, des del punt de vista disciplinari, els oficis litúrgics diaconals el més característic dels quals ha estat sempre el cant de l’evangeli, i Pau VI féu efectiva la…
catedral
Vista lateral de la catedral gòtica de Lleó
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Cristianisme
Església principal o mare d’una diòcesi, on radiquen la seu del bisbe i el capítol canonical.
La denominació es generalitzà, juntament amb l’anàloga de seu sedes , sinònim de cathedra , a partir de l’època carolíngia Les catedrals han d’ésser consagrades, a diferència de les altres esglésies, que poden servir simplement beneïdes La dedicació de la catedral, que sol ésser basílica, ha d’ésser celebrada per totes les esglésies de la diòcesi En sentit ampli, comprèn també el conjunt d’edificis entorn de la basílica el baptisteri i, generalment, residències actuals o antigues del bisbe, dels clergues o dels canonges, sovint centrats per un claustre Les antigues catedrals foren…
Francesc Bell i Lleopard
Matemàtiques
Cristianisme
Canonge de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona i professor de matemàtiques del Col·legi de Cordelles.
Fou membre de la Reial Conferència Física Experimental de Barcelona 1766 i professor de matemàtiques a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, successora de la indicada Conferència 1766-1808 És autor de sis memòries presentades a l’Acadèmia sobre la invenció i la construcció de telescopis i microscopis, el micròmetre de Dellon, alguns fenòmens de la vista, i sobre la natura de la llum
Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria
Cristianisme
Teatre
Literatura catalana
Història
Peça dramàtica catalana en versos apariats, referent a la mort i l’Assumpció de la Mare de Déu.
Escrita i representada a les comarques tarragonines al segle XIV, fou publicada en bona part al final del segle XIX per Joan Pié Té força interès des del punt de vista escènic i musical, per les seves acotacions Fou representada de nou el 1963, al Tinell de Barcelona, sota la direcció de Josep Romeu i Figueras Bibliografia Massip, F 2007 Història del teatre català Tarragona, Arola
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina