Resultats de la cerca

Presenta a vegades una ventosa terminal, adhesiva i protràctil, que serveix per a la captura de l’aliment i per a la locomoció A la base dels ambulacres hi ha unes ampulles, que, en contreure's, els fan sortir enfora per uns porus ambulacrals, situats a les plaques ambulacrals En les estrelles de mar i en les ofiüres, els ambulacres són disposats en cinc sèries paralleles que s’estenen per la cara inferior dels braços en les garotes i en les holotúries, les cinc sèries s’estenen, longitudinalment o radial, des de la boca fins a l’anus Els ambulacres formen part de l’aparell ambulacral, i són…

En el prostomi dels anèllids de la classe dels poliquets hi ha diversos apèndixs, que tenen formes diferents i funció sensorial o respiratòria

Llur funció és de filtrar l’aigua respiratòria i retenir-ne les partícules de sorra o de fang que podrien obstruir les brànquies i conservar a la faringe les partícules alimentàries

És format per un canal anullar que envolta l’esòfag, al qual arriba l’aigua a través d’un canal hidròfor que comunica amb la placa madrepòrica, situada prop de l’anus Del canal anullar surten cinc canals radials, que es ramifiquen molt, i acaben en els ambulacres L’aparell ambulacral, anomenat també sistema aqüífer, té una funció circulatòria, respiratòria i locomotora

Les funcions de la respiració són, per tant, tres la captació d’oxigen i l’eliminació de CO 2 a través de l’aparell respiratori, el transport i la cessió dels gasos a les cèllules i la utilització de l’oxigen en la respiració interna En l’home, la primera etapa és la respiració pulmonar o pas de l’aire per les vies aèries, des de la boca o el nas fins als alvèols, i viceversa La inspiració o entrada d’aire té lloc sobretot mitjançant la contracció del diafragma i l’elevació de les costelles L’expiració és passiva El pas dels gasos entre l’aire i la sang té lloc a través de la…

La cara anterior descansa a la base del crani, i la posterior forma, amb la protuberància, la base del quart ventricle Al bulb raquidi radiquen els centres vitals més importants per a la regulació de les funcions respiratòria, circulatòria i de l’equilibri, i també els centres reflexos de la tos, l’esternut, la deglució, la fonació, el vòmit, el mastegament i l’oclusió palpebral, a més dels automàtics del ritme respiratori, cardíac i vascular També hi són localitzats els centres nuclears de diversos nervis cranials

Té forma aixafada, de pala, i funció primordialment natatòria Generalment són en nombre de cinc parells, bé que en alguns ordres manquen totalment En ordres com els dels cumacis i dels tanaidacis manquen en les femelles, i en els misidacis els mascles i les femelles els tenen diferents en els isòpodes, a més de la funció locomotora els pleopodis tenen funció respiratòria en els eufausiacis, amfípodes i decàpodes, un o dos parells de pleopodis són modificats en òrgans copuladors Les femelles dels decàpodes hi porten els ous després de la posta

En els àgnats, els set parell d’arcs sóm anomenats també arcs branquials i llur funció és de sostenir les brànquies entre cada dos arcs s’obre una fesa branquial En els peixos, el primer arc visceral anomenat arc mandibular, dóna lloc a l’esquelet de les mandíbules el segon, anomenat arc hioide , dóna lloc a l’os hiode i a l’hiomandibular els cinc darrers, anomenats arcs branquials , tenen la mateixa funció que els dels àgnats En els vertebrats terrestres, els tres primers arcs viscerals donen també lloc a l’esquelet de les mandíbules, a l’os hioide, o sia a l’esquelet de la llengua, i a la…

Situada a la part anterior del coll, damunt la tràquea i sota la llengua i el hioide, en comunicació amb la faringe i amb funció respiratòria, de deglució, expectorant, tussígena, protectora, fixadora i fonatòria per mitjà de les cordes vocals veritables La laringe és formada per tres cartílags imparells medians cricoide, tiroide i epiglòtic i quatre parells laterals aritenoide, de Santorini, de Morgagni i els sesamoides anteriors Hi ha lligaments i músculs amb acció dilatadora, tensora i constrictora de les cordes vocals, com també una innervació vegetativa de tipus sensitiu i motor L’…