Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
epífisi
Anatomia animal
Òrgan de funció controvertida situat a la cara dorsal de la segona porció de l’encèfal o diencèfal dels vertebrats.
En els ciclòstoms, l’epífisi o glàndula pineal adquireix el caràcter d’un ull, sobretot quan és en estat larval En determinats grups de rèptils, com els rincocèfals i d’altres ja extingits, l’epífisi té una connexió evident amb el tercer ull o ull pineal, de caràcter estrictament fotoreceptor, puix que no copsa imatges En els ocells, l’epífisi adquireix un caràcter endocrí La funció de l’epífisi en els mamífers de reproducció estacional consisteix a sincronitzar la seva activitat sexual amb el fotoperíode La informació lluminosa és rebuda per la retina i transmesa a l’epífisi, la…
banya
banyes ben desenvolupades d’una daina
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Protuberància frontal que, en nombre d’un parell, generalment, posseeixen molts remugants (cèrvids, bòvids, antilocàprids, giràfids) i que empren sovint com a òrgans d’atac.
Hom distingeix diversos tipus de banyes En els cèrvids animals plenicornis, són formacions totalment òssies, derivades de l’os frontal, massisses, mancades d’estoig corni, generalment ramificades i caduques anualment Durant llur creixement són recobertes d’una pell vellutada banyes de vellut , que cau posteriorment El creixement i la caiguda de les banyes, que generalment només presenten els mascles, van lligats al cicle sexual de l’animal Comencen a créixer en iniciar-se el període de zel i cauen un cop acabat aquest El nombre de ramificacions de les banyes no correspon…
aparell excretor
Aparell excretor humà: 1, ronyó; 2, calzes menors; 3, calzes majors; 4, pelvis renal; 5, urèter; 6, bufeta urinària i 7, uretra (en aquest cas, femenina)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt d’òrgans encarregats d’extreure del cos dels animals els productes finals del catabolisme cel·lular.
En els organismes d’una sola cèllula, com els protozous, l’excreció és feta pels vacúols pulsatius i per difusió des de la superfície cellular En els espongiaris i celenteris els productes del catabolisme són llençats a l’exterior per cadascuna de les cèllules En els altres grups els diferents tipus de ronyons deriven d’una estructura primitiva anomenada arquinefró , que consisteix en dos conductes que s’estenen al llarg del celoma Aquests celomoductes reben un conjunt de túbuls renals o de Malpighi, nefrons o nefridis , collocats metamèricament i encarregats de filtrar la sang i fabricar l’…
testicle
Testicle humà: 1, conducte deferent; 2, epidídim; 3, cons eferents; 4, xarxa de Haller; 5, albugínia; 6, paret interlobular; 7, lòbuls espermàtics; 8, cua de l’epidídim
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Gònada masculina que produeix els espermatozoides i, en els vertebrats, les hormones sexuals.
És un òrgan parell i és constituït pels conductes seminífers En els vertebrats superiors, els testicles es presenten com una unió urogenital amb els conductes del mesonefre En els vertebrats amniotes, el mesonefre no té funcions renals i forma l’epidídim En la majoria dels animals, els testicles són interns, però en els mamífers són externs Són de localització diversa en el cos segons els animals així, els testicles són situats a la part dorsal de la cavitat abdominal en els prototeris, proboscidis, sirenis, etc, a la regió pèlvica en els xenartres i els cetacis, a la regió inguinal en els…
aleta
Tipus i disposició de les aletes en els peixos
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cada un dels apèndixs que posseeixen els peixos, amb funció locomotora a vegades, però sempre estabilitzadora, compensadora i de timó.
És un replec dèrmic que es destaca del cos en forma de làmina, sovint carnosa, sostinguda per radis i recoberta per una membrana Els radis poden ésser molt nombrosos, en contacte els uns amb els altres, o bé pocs i distanciats entre ells En el primer cas l’aleta no es pot replegar peixos cartilaginosos En el segon cas, l’aleta es pot replegar majoria de peixos ossis Els peixos cartilaginosos tenen radis de consistència cartilaginosa els peixos ossis els tenen generalment ossificats i acaben sovint en punxes Les aletes són de dos tipus imparelles i parelles Aleta dorsal d’una orca ©…
glàndula odorífera
Anatomia animal
Òrgan glandular propi de molts miriàpodes, insectes, serps i mamífers, de nombre i situació molt variats, la secreció del qual serveix la majoria de les vegades com a comunicació olfactòria especial per a la identificació i l’atracció sexual durant l’època de zel.
En alguns casos, com en les serps, els insectes i els miriàpodes, serveix com a òrgan defensiu en secretar substàncies repulsives