Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
fibló
Anatomia animal
Òrgan retràctil situat a la part terminal de l’abdomen i que serveix com a arma ofensiva o defensiva en els escorpins i en alguns insectes, com els himenòpters.
El fibló dels escorpins és corbat i dur, i comunica amb una glàndula verinosa El fibló dels himenòpters aculeats és un oviscapte modificat, i consta d’una beina quitinosa que s’articula amb peces destinades a l’evaginació del fibló, un bulb del fibló, una glàndula alcalina, una placa triangular i una de quadrada, dos palps sensitius i un sac de verí, amb un canal que desemboca a l’extrem del fibló Quan una abella fibla, el fibló generalment es desprèn, juntament amb el sac de verí i una part dels intestins, i això en provoca la mort
nervi trigemin
Anatomia animal
Nervi cranial que s’origina en dos nuclis: el motor, situat en el cap de les banyes anteriors, i el sensitiu, en el cap de les banyes posteriors.
Neix de la cara inferior de la protuberància anular, en el punt que continua amb els peduncles cerebellosos mitjans, per mitjà de les dues arrels, la més grossa o sensitiva i la prima o motora Ambdues es dirigeixen cap a la part interna del penyal i penetren a la cavitat de Meckel L’arrel grossa forma el plexe triangular i finalment acaba a la vora superior del gangli de Gasser l’arrel prima passa per sota del gangli, sense entrar-hi en connexió, i acaba anastomitzant-se amb el nervi maxillar inferior El nervi trigemin acaba formant tres branques, l’oftàlmica, la maxillar…
espina de l’omòplat
Anatomia animal
Eminència òssia de forma triangular, situada horitzontalment a la cara posterior de l’omòplat.
òbex
Anatomia animal
Làmina transversal senar, de forma triangular, situada a la part inferior del quart ventricle.
trigonocèfal | trigonocèfala
Anatomia animal
Herpetologia
Dit de l’animal, especialment de certes serps, que té el cap pla i triangular.
trígon cerebral
Anatomia animal
Làmina triangular constituïda per una substància blanca fibrosa, situada sota el cos callós del cervell.
tiroide
Dibuix esquemàtic de la localització de la tiroide i de les glàndules paratiroires
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Glàndula de secreció interna dels vertebrats, difusa o imparella, derivada de l’aparell digestiu i originada com a evaginació mitjana de la faringe.
Hom la considera homòloga a l’endostil dels urocordats En l’home és situada a la part inferior i anterior del coll, formada per una part mitjana, estreta i prima, anomenada istme , i dos lòbuls laterals, de forma de piràmide triangular de base inferior, situats davant la laringe i la tràquea i en relació amb el paquet vasculonerviós del coll En conjunt té forma de H L’istme té una prolongació cap a dalt, denominada piràmide de Lalouette La tiroide deriva embriològicament de l’epiteli faringi i de les bosses faríngies laterals i és un òrgan tou i de color gris rosat que, en l’…
omòplat
Anatomia animal
Os parió pla, ample i de forma triangular, que constitueix la part posterior de l’espatlla.
Té dues cares, tres cantells i tres angles La cara dorsal és dividida en dues parts per l’espina de l’omòplat, la porció terminal de la qual és l’acromi, que s’articula amb la clavícula A l’angle extern hi ha la cavitat glenoide, mitjançant la qual s’articula amb l’húmer Al cantell superior hom distingeix l’escotadura coracoide i l’apòfisi coracoide
múscul pectoral major
Anatomia animal
Múscul situat a la part anterosuperior del tòrax, parió, ample i triangular, amb el vèrtex extern.
És adductor del braç i inspiratori