Resultats de la cerca

Fundà a París, amb Augustin Boyer, l’editorial Larousse Publicà llibres de text Traité complet d’analyse grammaticale 1850, Grammaire complète syntaxique et littéraire 1868, etc, i emprengué la redacció del Grand Dictionnaire universel du XIX siècle , els primers fascicles del qual aparegueren l’any 1863

Més conegut en la forma Torra , fou llatinista a la Universitat de Barcelona i el 1650 ja era jubilat El 1640 publicà el Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus verborum ac phrasium , dedicat a Josep Jeroni Besora És un copiós diccionari català-llatí amb disposició alfabètica del lèxic, amb alguna influència del d’Antoni Font Partí del Thesaurus del jesuïta Bravo i és la primera obra d’aquest tipus que fa servir l’ordre alfabètic Fou objecte de nombroses edicions se’n feu una el 1650, i el 1653 una altra d’ampliada i corregida posteriorment n’aparegueren com a mínim sis més,…

La nova organització postulà, com les antecedents, la realització d’una revolució nacional i la construcció d’un estat totalitari i corporatiu Igualment, posà èmfasi en la retòrica obrerista, pròpia del jonsisme Maldà per donar a conèixer la seva actitud envers el “problema catalán”, radicalment anticatalanista i antiautonomista, però partidària d’un respecte per la idiosincràsia catalana en tant que producte de la diversitat espanyola, amb la qual pretenia desmarcar-se d’altres opcions ultradretanes espanyolistes Aquest posicionament, defensat pel cap de l’organització, Roberto Bassas Figa,…

La seva creació s’encaminà a facilitar la cohesió dels corrents democràtics i republicans de caràcter conservador i unitari El 1894, el partit entrà en procés de dissolució arran de l’entrada del diputat Buenaventura Abarzuza en els rengles de la política dinàstica i la retirada política de Castelar el seu líder Els fidels al republicanisme conservador donaren lloc al Partido Republicano Nacional El programa polític mínim i operatiu de la formació quedà fixat, en els seus eixos fonamentals, en la reunió fundacional del partit al domicili particular de Castelar Castelar, Abarzuza, Eleuterio…

El 1876 Ruiz Zorrilla, des de l’exili, es posà d’acord amb Nicolás Salmerón per a elaborar un programa comú i donar lloc al Partido Republicano Reformista, tot seguit conegut com a Partido Progresista Democrático 1879 i Partido Republicano Progresista Democrático 1881 Fins el 1886, Ruiz Zorrilla i Salmerón compartiren la mateixa formació, però a partir d’aquesta data el republicanisme progressista inicià la seva trajectòria diferenciada En el programa de 1876, primer manifest explícitament antimonàrquic, el zorrillisme elaborà un programa que contemplava una república unitària allunyada de…

Perdurà fins al final de la Guerra Civil, si bé des de començaments del segle XX tingué un protagonisme polític cada vegada més marginal El seu programa inicial fou el document Bases per a la Constitució Regional Catalana , més conegudes com a “Bases de Manresa”, que foren aprovades en l’assemblea celebrada en aquesta ciutat al març de 1892 Posteriorment, però, alguns dels seus sectors qüestionaren la vigència de molts dels seus punts, com el sufragi corporatiu Els seus orígens han de situar-se el 1889, quan la Lliga de Catalunya promogué una important campanya de mítings contra l’article 15…

Evolució històrica Dels quatre partits, el més gran i més implantat era la USC, que hi aportà el seu dirigent Joan Comorera com a secretari general del nou partit Encara que és cert, com han posat de relleu els historiadors, que la creació del PSUC vingué precipitada per l’alçament militar del 19 de juliol, després de mesos de converses entre els diversos grups esmentats, la unificació tenia una llarga història i es corresponia amb un projecte ampli Efectivament, a finals del 1935 ja s’havien establert contactes entre les direccions del PSOE i del PCE, per tal d’integrar de manera progressiva…

Volia esdevenir una alternativa tant a la socialdemocràcia com a l’estalinisme, reivindicava les essències leninistes de la primera etapa de la revolució soviètica i es manifestava obertament antiestalinista i crític amb el trotskisme Defensava un programa polític que definia el caràcter democraticosocialista de la revolució encapçalada per la classe obrera, l’enfortiment de les aliances obreres, com a front únic de la classe treballadora, i l’autodeterminació nacional, que s’havia de concretar en una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria Els dirigents més importants, a més de Joaquim…

Els membres del nucli fundacional foren Joan Cornudella i Barberà, Antoni Andreu i Abelló exmembres d’ Estat Català EC Manuel Cruells i Pifarrer exmilitant de les joventuts d’EC Jaume Martínez i Vendrell i Enric Pagès i Montagut representant del Front de Joventut, un nucli juvenil d’independentistes procedents, entre d’altres, de Nosaltres Sols NS , la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, el Bloc Escolar Nacionalista o Esquerra Republicana de Catalunya ERC , creat a Barcelona poc després de l’ocupació militar de Catalunya El nou moviment pretenia d’aplegar tot l’independentisme en…