Resultats de la cerca

En les eleccions municipals de 1995 obtingué 321 vots 0,5%

Fou impulsat pel nucli fundacional de l’Asociación por la Tolerancia y Contra la Discriminación Aquesta entitat creada el 1992 també a Santa Coloma considerava que a Catalunya tenia lloc una “limpieza lingüística y cultural” dels castellanoparlants i calia defensar els seus drets Tot i que a l’octubre de 1995 alguns dels integrants plantejaren canviar-li el nom d’ISO pel de Partido por la Tolerancia Lingüística, hom ajornà la decisió i es congelà l’actuació del partit En aquest sentit cal destacar que al mateix febrer de 1993 fou inscrit,…

Posteriorment, Colomà impulsà el Partido Nacional Republicano inscrit el 1997, sense presència a Catalunya

Reuní entitats de Sabadell, Badalona, Manresa, Terrassa, Santa Perpètua de Mogoda, l’Hospitalet de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Tiana, Santa Coloma de Gramenet, Ripoll i Pla de Besòs El Consell Executiu fou presidit per Isidre Ballach Terrassa El domicili s’establí a Manresa

El 1989 convergí amb la Plataforma Nueva Europa en Sin Tregua por una Nueva Europa Els dies 1 i 2 de desembre de 1990 una conferència nacional concretà les bases d’adhesió, segons les quals l’associació preconitzava un paneuropeisme totalitari Així, Europa havia d’esdevenir una potència geopolítica i reclamava constituir un estat unitari europeu Alhora, s’oposava al liberalisme i al socialisme per exaltar l’“Estado-misión, instrumento de una obra histórica” i combatia els valors de la Illustració i la Revolució Francesa Pretenia articular un Movimiento Revolucionario Europeo d’abast…

L’escissió fou liderada pel comitè provincial de Barcelona Els seus dirigents foren Joan Colomà, Joan Font i AngelTubau Es definí com Organització Simpatitzant de la IV Internacional i coincidí amb la minoria del seu Secretariat tendència Hansen Era contrària a la participació en les eleccions sindicals, tal com proposava Comissions Obreres, i condemnava tota forma de terrorisme En el III Congrés setembre de 1976 decidí incorporar-se a UGT, no acceptar la reunificació que havia proposat l’LCR i expulsar la Tendència Socialista Revolucionària, que acabà desembocant en el Partido Socialista de…

Al desembre de 1964 patí una escissió, basada en la Fuerza Armada Revolucionaria, que creà el nou Partido Comunista de España Marxista-Leninista i durà fins al 1968, sense presència a Catalunya el 1968 una altra escissió desembocà en la formació del Movimiento Comunista Marxista-Leninista de España El PCE m-l trencà aviat amb el PC Xinès i s’orientà vers el Partit del Treball d’Albània Propugnà la guerra popular per posar fi a la dictadura “ianqui-franquista” Contrari a les aliances amb d’altres partits, proposà un front democràtic nacional revolucionari per a la realització d’una democràcia…

Es defineix federal, radical i laic i es declara hereu del partit fundat per Manuel Azaña Amb representació dins d’Izquierda Unida fins al març de 1999, a Catalunya participà en la plataforma Unitat d’Esquerres, que al maig de 1998 donà lloc a Esquerra Unida i Alternativa EUiA , però no s’integrà dins la nova federació perquè propugnava la creació d’una estricta secció catalana d’IU La direcció d’IR decidí d’actuar tota sola en no resoldre’s la seva integració a EUiA Dirigents José Antonio Quesada Montilla secretari general i Francisco Javier Sánchez González secretari d’organització i…

La creació del partit derivà de la ruptura de Salmerón amb Manuel Ruiz Zorrilla A l’agost de 1876 els dos dirigents havien elaborat conjuntament un manifest en el qual s’anuncià al país la creació d’un Partido Republicano Reformista Deu anys més tard i arran del fracassat aixecament militar de Villacampa, Salmerón, convençut de la ineficàcia d’aquesta mena de procediments, optà per trencar l’aliança amb el cap progressista A la meitat dels anys noranta el partit centralista deixà de funcionar, tot i que restaren nuclis locals i personalitats que s’incorporaren, al maig de 1897, a Fusión…