Resultats de la cerca

Els seus orígens es troben en el Frente de Estudiantes Sindicalistas FES creat el 1963 i liderat per Sigfredo Hillers de Luque secció juvenil del Frente Nacional de Trabajadores –d’“esquerra falangista”–, impulsat per Ceferino Maestu i Narciso Perales el 1963, el qual l’abandonà aviat El FES volgué ser una alternativa al Movimiento Nacional Falange Española Tradicionalista y de las JONS FET y de las JONS , que –als seus ulls– havia desvirtuat i burocratitzat la Falange els seus lemes eren “Falange sí, Movimiento no” “Falange sí, dictadura no” i “Por la reconstrucción de Falange” S’expandí…

Donà suport a La Crida Confluí en l’Associació Narcís Roca i Farreras, fundada el 1988 pel mateix Cucurull que la presidí fins a la seva mort i dedicada a impulsar el pensament polític i social al servei de la independència

Aquests tres darrers grups abandonaren l’AUN per discrepàncies amb el líder, que des de 1997 esdevingué el partit dels seguidors de Sáenz de Ynestrillas, amb reduïda presència a Catalunya Defensa un ideari catòlic, ultranacionalista espanyol oposat a les autonomies i als acords de Maastricht i reclama la pena de mort per delictes de terrorisme En les eleccions europees de 1999 obtingué 1571 vots a Catalunya Premsa Destino

Es declara antiestalinista, rebutja els sindicats que defineix com un pilar indispensable del capitalisme, i critica la IV Internacional per haver abandonat l’internacionalisme proletari Propugna l’abstenció en totes les eleccions S’organitzà a Barcelona a finals de la dècada de 1970 amb Octavi Mondelo, Marcel Anselmo, Joan Ferran i Serafini i Antoni Fernández Teixidó El seu líder fou Manuel Fernández-Grandizio Munis Òr-gan de premsa Alarma 1958, 1970-1976 i 1977-c1984 Des de la mort de Munis 1989, la seva activitat es reduí

També és coneguda com Comunió Carlo-Octavista Tenia l’origen en el Núcleo de la Lealtad dels anys trenta, que postulà la candidatura de Carles VIII davant l’extinció de la línia successòria directa Trobà el suport del franquisme, interessat a potenciar alternatives tant a Joan com a Xavier, i el 1944 Carles VIII fou portat d’Itàlia a Barcelona, per revifar l’“Octavisme” Tot i així, el moviment no aconseguí ésser majoritari entre el carlisme i portà una vida precària fins a la mort de l’arxiduc el 1953 A Catalunya els octavistes foren, en bona part, els carlins més proclius al…

Es constituí el 1919 a partir d’una escissió del carlisme protagonitzada pel seu dirigent més destacat, Juan Vázquez de Mella y Fanjul Fou conegut també com Comunión Católico-Tradicionalista o, més senzillament, Partit Mellista El 1919 Jaume de Borbó i de Parma separà Vázquez de Mella del carlisme per haver orientat el partit vers posicions germanòfiles enfront de les neutralistes del cap de la dinastia En l’escissió, Vázquez de Mella arrossegà conegudes personalitats carlines Víctor Pradera, Esteban Bilbao, el comte de Rodezno i un bon nombre de periòdics Fundà El Pensamiento Español com a…

Aquesta diferenciació té un vessant d’oposició doctrinal al pactisme sinallagmàtic i confederal que Francesc Pi i Margall explicità a Las nacionalidades 1876 Tanmateix, les divergències no es limitaren a aquests temes L’organicisme federal de Figueras –com ha observat Pere Gabriel– fou també una reacció contra l’esquerranisme del republicanisme popular i una afirmació d’Espanya i una defensa d’un estat fort El partit federal orgànic comptà a Catalunya amb una nòmina de collaboradors força significativa Destacaren, en un moment o altre, Gonçal Serraclara, Joan Pla i Mas, Francesc Puigjaner,…

Sorgí des de la línia anarcosindicalista defensada pels trentistes i des dels Sindicats d’Oposició, però també s’hi incorporaren persones procedents del Partit Republicà Democràtic Federal PRDF , com ara Eduardo Medrano Pretenia “recollir en una organització adequada l’acció política derivada de l’acció sindical econòmica” i era partidari del federalisme Al juliol de 1935 signà una aliança amb el PRDF de Barriobero per dur a terme accions conjuntes En les eleccions de 1936 Pestaña fou escollit diputat per Cadis dins les llistes del Front Popular El 1937 celebrà a Barcelona el Congrés Regional…

El promotor era el cap regional carlí de Catalunya, Mauricio de Sivatte y de Bobadilla Estava especialment implantada a Catalunya, amb pocs adherits a la resta d’Espanya El procés que dugué a la seva creació s’inicià el 1944, en dimitir Sivatte de la Junta Suprema Nacional carlina per discrepàncies amb el cap de la Comunió, Manuel Fal Conde Continuà els anys 1946-1948, sempre en la línia d’exigir un major activisme a la Comunió, la seva reorganització i una presència més gran de Don Xavier de Borbó-Parma Des d’aleshores el gruix del carlisme català, liderat per Sivatte, es mantingué distant…

L’origen de les JEREC es troba en el servei d’ordre, format per Miquel Badia i Capell membre del grup Bandera Negra, que el 1925 assajà d’atemptar contra el rei, que el 14 d’abril de 1931 custodià l’edifici del Govern de la República Catalana Sorgí aleshores la iniciativa de formar una Guàrdia Cívica Republicana, a la qual se sumaren els caps nacionalistes partidaris de la lluita armada Daniel Cardona, Josep M Batista i Roca i Ricard Fages Però en crear-se la Generalitat 17 d’abril, Macià abandonà la idea d’una força armada catalana Quan alguns nacionalistes descontents, en nom de la puresa,…