Resultats de la cerca

Al maig de 1936 patí una escissió que donà lloc a Esquerra Nacional a Catalunya Izquierda Republicana El president del comitè regional fou Federico Serra Crespo i el de la Junta Municipal de Barcelona, José Jurado Morales Serra, al maig de 1936, fou substituït per Restituto Mogroviejo Fernández militar retirat, que dimití a l’inici de la Guerra Civil per tal de posar-se a disposició del govern republicà

Es declarà partidari del Partido Republicano Radical Socialista Español, però no fou reconegut com a tal per Marcellí Domingo, un dels dirigents màxims del radicalsocialisme espanyol El mateix 1931 es fusionà amb el Partido Social Demócrata Al maig de 1932 patí una escissió que donà lloc al Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya El 1933, quan Domingo trencà amb el Partido Republicano Radical Socialista Español, esdevingué Partit Republicà Radical Socialista Ortodox El 1934 es fusionà amb l’ Esquerra Radical Socialista de Catalunya per crear al Partit Republicà Radical Socialista…

El secretari general fou Juan Antonio Llopart i el president Torresano Tingué uns 50 adherits, la majoria a Barcelona i la resta a València, Madrid, La Corunya i Saragossa Propugnà un neofeixisme “nacional-revolucionari”, postulador d’un paneuropeisme ultradretà, i manifestà un gran mimetisme amb el col-lectiu francès Troisième Voie, liderat per Jean-Gilles Malliarakis Identificà l’independentisme i el nacionalisme català com l’“instrument polític de la burgesia i els banquers” Patí una crisi interna que es resolgué amb l’expulsió de Torresano A l’agost de 1992 es fusionà amb…

Mantingué relacions polítiques amb Herri Batasuna i patí freqüents detencions El 1982 inicià un apropament al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans , que acabà el 1985 amb la incorporació d’IPC al Moviment de Defensa de la Terra D’altra banda, el 1984 una escissió donà lloc al Collectiu Independentista La Nova Falç Tingué vincles estrets amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, els Collectius Obrers en Lluita, l’Associació d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Dones Independentistes i els Grups de Defensa de la Llengua El 1987 es dissolgué…

Transformada en partit al desembre de 1989, es definí com l’organització de masses d’un Moviment Català d’Alliberament Nacional, es declarà partidària de la independència i la unificació dels Països Catalans i defensà totes les formes de lluita Inicialment en formà part el Front Nacional de Catalunya , però poc després l’abandonà A l’estiu de 1991, coincidint amb la dissolució de Terra Lliure, patí una escissió de dirigents i militants com Josep Aixalà i Jordi Vera, que ingressaren a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1992 5224 vots i participà…

Sota el lema “Religión, Patria y Monarquía”, el PNE defensà la monarquia, la unitat d’Espanya, la religió catòlica, la sobirania nacional, el manteniment rigorós de l’ordre social i l’atribució defacultats extraordinàries al poder executiu per tal de suspendre la vigència dela Constitució i del Parlament El PNE i la seva milícia, els Legionarios de España, foren a Catalunya un grup de xoc espanyolista, que protagonitzà diversos aldarulls antirepublicans, patí suspensions i finalment participà en l’alçament del 19 de juliol de 1936 Durant els anys 1933-1934 actuà mitjançant una organització…

El nucli directiu del PNRE coincidia amb les personalitats aplegades des de 1928 sota el nom de Grup de L’Opinió Joan Lluhí, Antoni Xirau, Joan Casanelles, Joaquim Ventalló, Pere Comas i Calvet, Antoni Vilalta i Josep Quero, amb l’afegit de Josep Tarradellas, que en fou el secretari general Partit macrocèfal, de molts generals i poca tropa, i predominantment barceloní, aplegà professionals, classes mitjanes i treballadors qualificats, fins a un màxim de 1500 afiliats El diari L’Opinió li féu de tribuna i de principal plataforma pública Inicialment molt crític amb ERC, al novembre de 1933…

Al desembre de 1964 patí una escissió, basada en la Fuerza Armada Revolucionaria, que creà el nou Partido Comunista de España Marxista-Leninista i durà fins al 1968, sense presència a Catalunya el 1968 una altra escissió desembocà en la formació del Movimiento Comunista Marxista-Leninista de España El PCE m-l trencà aviat amb el PC Xinès i s’orientà vers el Partit del Treball d’Albània Propugnà la guerra popular per posar fi a la dictadura “ianqui-franquista” Contrari a les aliances amb d’altres partits, proposà un front democràtic nacional revolucionari per a la realització d’una democràcia…

A Catalunya sorgí a la meitat dels anys setanta, però amb el nom d’Agrupación de Socialistas Andaluces ASA, integrat per persones originàries d’Andalusia i, sobretot, vinculades a les associacions culturals andaluses A Andalusia, l’ASA es convertí en PSA el 1976, tot i que a Catalunya no actuà com a partit durant els seus inicis En les eleccions legislatives de 1977, el seu dirigent José Acosta Sánchez professor universitari es presentà dins les llistes del Pacte Democràtic per Catalunya a Barcelona Aquest fet provocà la primera crisi interna, perquè una part de la direcció l’acusà de no…

També utilitzà el nom Dreta de Catalunya Era un partit dinàstic, extremosament conservador, defensor de la propietat i d’un marcat anticatalanisme Assumí el programa de RE, que s’autodefinia en aquests termes “En lo religioso, somos católicos en lo político, monárquicos en lo jurídico, constitucionales y legalistas, y en lo social, demócratas” Els seus antecedents es troben en la Unió Monàrquica Nacional UMN del bienni 1930-1931 i, des del desembre d’aquest dar-rer any, en l’entitat Peña Blanca Aquest collectiu fou el primer refugi dels alfonsins barcelonins després de la proclamació de la…