Resultats de la cerca

És conegut també com a Partido Social Regionalista Unión Institucional Es declarà monàrquic, popular, social i democràtic, sense amagar les seves arrels carlines En el seus inicis tingué certa ressonància com a articulador d’un gran pacte de la dreta catalana Al novembre de 1976 participà en una temptativa d’entesa conservadora el Pacte Català o d’Hostalrich amb Reforma Democrática de Cataluña, Unió Catalana i el Partit Democràtic Català Fracassada aquesta iniciativa, participà en una nova aliança electoral, Concòrdia Catalana amb el Partit Conservador de Catalunya i Catalònia-Partit Polític…

Fou més conegut com a PSUC-Comorera Defensava la independència política i orgànica del PSUC respecte del PCE i aspirava a ser el partit únic de la classe obrera catalana El 1952 Comorera s’installà clandestinament a Barcelona i l’any següent fou detingut i condemnat a trenta anys de presó, on morí el 1957 El substituí Evarist Massip, que encapçalà una mínima activitat centrada a l’exili El 1976, encapçalada per Josep Marlés, la formació s’incorporà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Publicacions Treball 1952-1954 i Circulars 1954-1976

En aquest projecte mai no s’incorporaren la majoria dels sectors seguidors de José Franchy Roca El projecte s’estroncà al febrer de 1933, quan l’ Extrema Izquierda Federal es negà a anar més enllà d’una aliança, l’Extrema Izquierda Republicana es negà a perdre la seva personalitat dins d’una Unió Federal de Catalunya i el PRDF se’n desentengué quan s’orientà a Espanya vers la unitat d’abril de 1933 amb el franchysme Aleshores, el PFC desaparegué i els seus promotors es reintegraren al PRDF, per bé que al març-abril de 1934 alguns evolucionaren vers el Partido…

A Barcelona sorgí el 1971 a partir dels Círculos de Formación de Cuadros i les Plataformes de Comissions Obreres CCOO El 1973 les organitzacions de Catalunya, València i Madrid se’n separaren i formaren un grup al voltant de la revista Topo Obrero El 1974 el Comitè Central adoptà el marxisme leninisme pensament de Mao Tse Tung, fet que motivà la separació de la direcció inicial En l’enfrontament entre el “conjunt del poble” i l’oligarquia financera i terratinent, defensà el front popular i la formació d’un Govern Provisional Democràtic sorgit de la ruptura, i s’oposà al pactisme de la…

Crític amb la democràcia cristiana, rebé la influència dels nous corrents del socialisme democràtic europeu Fou liderada per Josep M Piñol i Claudi Martínez Girona i en foren membres Ramon Bastardes, Max Cahner, Lluís Porcel, Francesc Casamajó, Alfred Pérez-Bastardas, Fèlix Sogues Vilafranca i Ramon Puiggrós Terrassa Publicà Política Nova 1963-1966 i edità Por un análisis dialéctico , de Lelio Basso, i el Testament polític , de Palmiro Togliatti Desplegà una intensa activitat en la defensa de l’abat Escarré quan féu les seves declaracions a Le Monde i quan hagué d’…

És partidari dels comitès obrers per la presa del poder i de la creació de fraccions sindicals per la Central Única de Treballadors i d’una federació ibèrica de consells obrers El 1977 reclamà el boicot actiu a les eleccions Encara no legal, concorregué a les eleccions legislatives de 1982 en les llistes del Partido Socialista de los Trabajadores Legalitzat ja al març de 1983 amb seu a Barcelona, participà en totes les eleccions, amb els següents resultats 2751 vots en les autonòmiques de 1984 2467 en les legislatives de 1986 6936 en les europees de 1987 2727 en les autonòmiques de 1988 3022…

El motiu de la ruptura fou que els que més tard integrarien BR es negaren a esdevenir “el” Partit, característica que esdevingué distintiva d’aquest collectiu A l’estiu de 1968 creà la Unió d’Estudiants Revolucionaris a la Universitat de Barcelona i, a partir del novembre, edità Bandera Roja A l’estiu de 1969 BR celebrà la conferència fundacional, en què es definí leninista, per bé que estava molt influenciada pel maoisme El seu objectiu immediat fou el debat ideològic i la reconstrucció del moviment de masses, a partir del “treball –o línia– de masses”, desenvolupat per mitjà singularment…

Es desféu el 1976, quan els seus membres formaren els cercles locals de Convergència Socialista de Catalunya i del Partit Socialista d’Alliberament Nacional

Es proposa aconseguir treball per a tots els ciutadans o, quan no se’n tingui, el dret de subsidi Promotors Antonio Triay i Ascensión Riba

Quan aquest darrer passà a denominar-se Partido del Trabajo de España 1975, el grup esdevingué el PartidoComunista de España Internacional Liderat per Rosaura Martínez, la secció juvenil s’anomenà Unió de Joventuts Marxistes-Leninistes Edità Hoja Informativa des de 1974