Resultats de la cerca

A Catalunya es constituí a l’abril de 1934 amb el nom de Partido Republicano Liberal Democráti-co i fou presidit per Tomás de Lacalle Abarca

Al maig de 1936 patí una escissió que donà lloc a Esquerra Nacional a Catalunya Izquierda Republicana El president del comitè regional fou Federico Serra Crespo i el de la Junta Municipal de Barcelona, José Jurado Morales Serra, al maig de 1936, fou substituït per Restituto Mogroviejo Fernández militar retirat, que dimití a l’inici de la Guerra Civil per tal de posar-se a disposició del govern republicà

Pretenia ser “un instrument el qual faci possible una gran convergència de centre-esquerra capaç de ser majoritària i governar” Era dirigit per Jordi Pujol, amb Miquel Esquirol, Jaume Casajoana i Miquel Sellarès Edità Catalunya Democràtica 1975

Preconitza que l’ésser humà ha de ser el centre de l’activitat social, la noviolència i la distribució progressiva de la riquesa El 1985 s’integrà en la Plataforma Cívica que donà lloc a Izquierda Unida, la qual abandonà a finals de 1986 en ser acusat de constituir una secta En les eleccions europees de 1987 5206 vots i municipals de Barcelona presentà una Plataforma Humanista, amb Futur Verd Posteriorment ha participat en gairebé totes les eleccions legislatives 1989, 2653 vots 1993, 1553 vots 1996, 1527 vots i autonòmiques 1988, 2195 vots 1992, 1752 vots 1999,…

Els seus integrants es reclamaren “joseantonianos evolucionats” Promotor Ignacio Rubio Fernández Es dissolgué en no ser legalitzada

Poc després de ser creada la formació, bona part dels antics membres de l’MML l’abandonà, i a l’octubre de 1998 el PCOC decidí autodissoldre’s Edità La Voz del Trabajo 1977-1998

Sorgí des de la línia anarcosindicalista defensada pels trentistes i des dels Sindicats d’Oposició, però també s’hi incorporaren persones procedents del Partit Republicà Democràtic Federal PRDF , com ara Eduardo Medrano Pretenia “recollir en una organització adequada l’acció política derivada de l’acció sindical econòmica” i era partidari del federalisme Al juliol de 1935 signà una aliança amb el PRDF de Barriobero per dur a terme accions conjuntes En les eleccions de 1936 Pestaña fou escollit diputat per Cadis dins les llistes del Front Popular El 1937 celebrà a Barcelona el Congrés Regional…

Era promogut per periodistes vinculats als antics òrgans de premsa del Movimiento sense que això impliqués una afinitat ideològica amb el franquisme, en percebre que aquests mitjans podien ser privatitzats amb la democratització Així, la ULE es proposà de reivindicar uns òrgans de premsa públics, per tal d’assegurar el dret dels ciutadans a expressar-se lliurement Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 1849 vots El secretari general era Domingo de Guzmán Roibas A Catalunya els representants visibles foren Antonio Merino, Maria del Mar Garayoa i Alfonso Senserrich Restà…

Fou més conegut com a PSUC-Comorera Defensava la independència política i orgànica del PSUC respecte del PCE i aspirava a ser el partit únic de la classe obrera catalana El 1952 Comorera s’installà clandestinament a Barcelona i l’any següent fou detingut i condemnat a trenta anys de presó, on morí el 1957 El substituí Evarist Massip, que encapçalà una mínima activitat centrada a l’exili El 1976, encapçalada per Josep Marlés, la formació s’incorporà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Publicacions Treball 1952-1954 i Circulars 1954-1976

Pretenia ser el referent català d’Unión Española, organització monàrquica dirigida per Joaquín Satrústegui a Madrid El seu cap més visible fou l’heraldista Armand de Fluvià Dins del món monàrquic català, dispers i poc estructurat, constituí el collectiu més actiu i dinàmic Dotat d’una organització interna mínima, fou l’únic amb contactes fluids i periòdics amb organitzacions catalanes antifranquistes clandestines Edità Acción Monárquica Catalana entre el gener de 1969 i el febrer de 1974 entre el setembre de 1969 i el juliol de 1970 es catalanitzà