Resultats de la cerca

Fill de l’historiador  Emili Grahit  Estudià dret i exercí com a historiador Fou secretari del Jutjat municipal de Girona, posteriorment del de Barcelona i, també, de la Comissió provincial de monuments de Barcelona, de la qual publicà la  Memòria de la labor de la Comisión Provincial de Monumentos de Barcelona en el primer siglo de su existència 1844-1894 1897 Collaborà amb temes literaris i històrics al Diari de Girona  i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista Scherzando  1906-35 Fou corresponsal de  La Vanguardia  a Girona  Entre les seves obres…

Afiliat al progressisme radical, fundà el diari satíric “El Guirigay”, des del qual atacà Maria Cristina i els moderats Però, quan el 1841 fou elegit diputat a corts, començà el seu moderantisme s’oposà a la regència d’Espartero i participà en les revoltes de Barcelona 1842 i Torrejón de Ardoz 1843 Arribà a cap del govern moderat 1843-44, càrrec que exercí autoritàriament Destituït, fou nomenat ambaixador a Portugal 1844-46, i durant el Bienni Progressista s’exilià a Biarritz Malgrat la seva impopularitat, Narváez el féu ministre de governació 1864-65 i 1866-68 A la mort d’aquest formà govern…

De formació autodidàctica, fou director de l’editorial Seguí i d’ El Liberal , de Barcelona, i fundà El Ibérico , Las Carolinas  i Barcelona Alegre Fou un escriptor prolífic de poemes, narracions, drames i assaigs en castellà   Mas allá de lo digno  1890,  Anarquías 1896, Novelitas vulgares  1900, La huelga 1901,  Alma social  1905,  El escándalo europeo 1915, Los herederos de la gran tragedia 1917 i  Niebla  1930, entre d’altres En català escriví  peces teatrals com els drames  Càstig de Déu 1879 i Carn i ossos Baralla entre la vida i la mort 1889, la comèdia  Els vençuts 1903…

Dirigí L’Aureneta i fou redactor en cap del Diario Mercantil  i collaborador o corresponsal de diversos periòdics de Barcelona, París i Madrid Publicà més de trenta obres teatrals d’arrel romàntica, en català, entre les quals hi ha els drames La pubilla de Queixàs 1895, El túnel 1895, El cor i l’ànima 1894 i  Ànimes perdudes 1908, i les comèdies La cosina de la “Lola” 1897 i Botifarres dolces 1906 Traduí al castellà obres d’Emilio Salgari i Luigi Motta, entre d’altres

Emigrà a Cuba el 1873 Començà a treballar amb el seu germà Albert, en uns tallers que tenia a la ciutat de Cárdenas, per bé que aviat es dedicà al periodisme amb unes collaboracions al diari El Progreso Guanyà per concurs una plaça de delineant d’obres públiques a l’Havana, on fixà la seva residència A l’Havana fundà els periòdics L’Atlàntida 1881, en català, i collaborà en el bilingüe L’Almogàver 1885 A partir de 1891 residí a la ciutat de Colón, on també fundà el diari El Imparcial 1891 El 1894 treballà a la redacció del diari El Comercio i, des del 1899, al Diario de la Marina , a l’…

Començà la seva carrera en ésser fundada La Correspondencia de Valencia 1833, on fou redactor Fundà una Associació Protectora de Nens 1893, i des del 1880 fou professor de l’Institut de València Destacà pels seus reportatges d’actualitat, i escriví sobre qüestions socials i problemes d’urbanització i d’higiene de València

Milità en el moviment catalanista radical i en el grup Progrés Dirigí La Tralla del Carreter i Metralla Exiliat a Mèxic d’on retornà el 1907, presidí el Centre Català, on fundà l’Orfeó Català de Mèxic

Vida i obra Feu els estudis de magisteri a Girona i fou mestre d’escola, entre altres poblacions, a Sant Feliu de Guíxols i a Barcelona, i autor de manuals i mètodes escolars com El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana  1869, deu edicions fins el 1925 Lectura bilingüe , 1900 Vocabulari català-castellà , 1910, i Estampa i ploma Mètode de lectura catalana , 1912 Publicà en La Renaixença , La Vanguardia  i La Veu de Catalunya nombrosos articles sobre aspectes polèmics de l’ensenyament a Catalunya Collaborà amb relats i poemes catalans a Lo Nunci ,…

Des del 1923 residí a França molts anys Molt lligat a Vicent Blasco i Ibáñez, escriví sobre aquest nombrosos treballs En francès i castellà publicà poemes, biografies Verdi, Tagore, Sarah Bernhardt, etc, assaigs literaris i obres de divulgació artística En català fou autor del volum poètic Interiors Montpeller, 1946 Fou professor en diverses universitats europees i americanes

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise Cendrars i el…