Resultats de la cerca

La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…

La seva família, benestant, es traslladà a Barcelona el 1893 El 1903 començà a Barcelona la carrera de dret, que interrompé, i la de filosofia i lletres, en què es llicencià el 1908 Assistí als cursos de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda Heterodoxo español 1352-1423-32  1914 Del 1911 al 1914 fou secretari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Inicià aviat l’activitat literària la publicació de Sentiment 1905 —tercer premi de novella de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”— li obrí…

Vida i obra Fill d’una família burgesa dedicada al negoci de cotons, estudià comerç Feu d’antiquari i treballà en publicitat 1933-36 El 1919 publicà el seu primer conte a En Patufet Entre el 1925 i el 1936 exercí el periodisme esportiu i realitzà diverses cròniques i articles, amb un estil que incorporava l’humor i elements literaris, en diaris i revistes com La Nau dels Esports , L’Esport Català , El Once  i  Xut,  on signava amb els pseudònims de Fivaller , Donald Duck o Tito Letta  Fou molt actiu i conegut en els ambients del tennis A L’Esport Català publicà, entre el 1925 i el 1926, una…

Vida i obra Fill d’un comerciant en gra d’idees liberals, fou membre de la milícia nacional de Tarragona A vint anys es traslladà a Barcelona, on collaborà en la revista El Genio , defensora del romanticisme liberal, i a la satírica El Ángel Exterminador , promogudes per Víctor Balaguer, amb el qual collaborà a Pensil del bello sexo 1845 També collaborà amb altres capçaleres, i també dirigí La Lira Española Després d’una ràpida evolució cap al conservadorisme, escriví a La Discusión 1847 de Pau Piferrer, el qual substituí com a professor de retòrica a l’Institut de Barcelona i…

Canvis, renúncies, morts, acomiadaments i nous fitxatges  — amb més presència femenina — componen el panorama mediàtic d’un any encara pandèmic, complex i de transformació digital  El gener del 2021 començava amb la mort de Neil Sheehan Holyoke, Massachusetts, 27 d’octubre de 1936  — Washington DC, 7 de gener de 2021, el periodista estatunidenc que va obtenir «els papers del Pentàgon» sobre el Vietnam per al New York Times Pocs dies després, l’Associació Catalana de Ràdio denunciava els intents de privatització d’algunes ràdios municipals catalanes per part del Departament de la Presidència…

Els mitjans de comunicació emprats a la segona meitat del segle XX són la premsa , la  ràdio , la televisió  i, més recentment, les xarxes informàtiques de telecomunicacions, especialment internet Al seu torn, cadascun d’aquests mitjans s’ha diversificat segons la temàtica periodisme polític, esportiu, cultural, etc, el punt de vista adoptat o el format des del qual hom vulgui presentar la notícia Hom pot distingir dins de l’activitat periodística dues funcions la informativa, consistent a proporcionar descripcions factuals i objectives dels esdeveniments, i la interpretativa, que comprèn l’…

Pels mitjans tècnics, el tiratge, els ingressos publicitaris i la capacitat informativa és un dels més influents a Catalunya i, en un grau menor, a l’Estat espanyol Fou fundat pels germans Carles i Bartomeu Godó i Pié per sostenir a Barcelona el partit liberal de Práxedes Mateo Sagasta Nomenaren director Jaume Andreu Primer tingué una vida molt minsa, fins que el 1887 se’n feu càrrec Ramon de Godó i Lallana, fill de Carles Godó i Pié Nomenat director el periodista andalús Modesto Sánchez Ortiz, amic de la majoria de joves escriptors i artistes barcelonins, li donà una gran agilitat…

Fou un periòdic conservador, catòlic, monàrquic i defensor dels interessos econòmics catalans Durant una gran part del segle XIX representà plenament la burgesia catalana i fou el periòdic més influent del Principat El seu creador fou el napolità Pere Pau Husson de Lapezaran, el qual aconseguí de Carles IV llicència per a publicar un diari semblant als que ja sortien a Madrid, València i Sevilla, i el permís municipal per a posar a la capçalera del diari l’escut de la ciutat de Barcelona Publicava avisos i anuncis, indicacions meteorològiques, el moviment del port i les…

Biografia Vestí la sotana calassància a Moià el 16 de gener de 1881 i hi professà el 6 de gener de 1883 Estudià la carrera eclesiàstica a la casa central de San Marcos de Lleó 1883-87 Començà ensenyant en el collegi de Sant Antoni, però el 1902 fou enviat al de Sarrià, on passà la resta de la seva vida Féu classes de literatura, preceptiva literària, psicologia, lògica i ètica Fou un bon callígraf, com ho demostrà de jove organitzant exposicions de treballs manuals, en les quals inclogué algun dels seus treballs Escriví assíduament en diferents diaris, com  El Correo Catalán ,…