Resultats de la cerca

En escindir-se aquest el 1920, el diari passà a la majoria i esdevingué l’òrgan del partit comunista francès Reduït a la clandestinitat, amb fortuna vària, el 1939, no reaparegué normalment fins a l’agost del 1944

Primer vespertí, el 9 de juliol de 1933 passà a ésser diari del matí, ja com a òrgan oficial d’Esquerra Republicana de Catalunya A més de Companys, en foren directors Josep M Massip, Marià Rubió i Tudurí, Josep M Lladó i Figueres, Manuel Valldeperes i Antoni Roig i Guivernau Suspès arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 i substituït momentàniament per La Ciutat novembre-desembre del 1934, reaparegué del gener de 1935 al 24 de gener del 1939 Hi collaboraren Antoni M Sbert, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Aiguader, Ventura Gassol, Pere Coromines, Carles Pi i Sunyer, Antoni Puch i Ferrer cap de…

D’aparició irregular desenal i quinzenal, volgué aparèixer com a sindicalista i defensà la teoria de la vaga general A més de Ferrer i Guàrdia —que utilitzà el pseudònim de Cero —, hi collaboraren ALorenzo i MCastellote El 1904 reaparegué, datat a París, amb un caràcter “exclusivamente revolucionario de acción” El 1910 Lorenzo recopilà els editorials de Ferrer i Guàrdia en el fullet titulat Ferrer y la huelga general

Creat a tot Espanya per Primo de Rivera durant el seu directori, començà a sortir a Barcelona com a suplement del butlletí oficial de la província com a periòdic sortí el 1926, i durant la República tingué també una edició catalana, “Full Oficial del Dilluns de Barcelona” A València s’inicià el 1934, i a Palma Mallorca el 1948 Més endavant passaren a dependre de les Associacions de la Premsa a Barcelona, el 1955 Al febrer del 1983 deixà de publicar-se el de Barcelona

Dirigida a un públic exclusivament femení, desaparegué al novembre del 1987 Publicà com a suplements “Lecturas” i “Labores del Hogar”, després convertides en revistes

Progressista, defensà el restabliment de la constitució del 1812 Redactat en castellà, incloïa algunes poesies en català Publicà remarcables crítiques musicals de Pau Piferrer Arran dels fets del batalló de la Brusa 1836, el seu director, Francesc Xaudaró, fou deportat a les Canàries per Espoz y Mina El diari evolucionà en sentit moderat i el 1840 fou atacada la seva impremta Suspès governativament diversos cops, canvià el seu nom per “El Nacional” Desaparegué el 28 d’octubre de 1841

Amb un estil retòric molt propi, durant més de quinze anys, l’autor hi recollia les “palpitacions del temps”, bo i comentant-hi tota mena de temes relacionats amb la cultura o la política Fou el màxim exponent del concepte  glosador, un periodista d’idees que se serveix de la plataforma periodística per, en una clara voluntat programàtica i en el marc d’un projecte literari complet, formular conceptes que es concreten en uns mots clau A través d’aquesta secció diària l’autor anà formulant el seu pensament i el convertí en el fonament bàsic de l’ideari noucentista És especialment entre els…

Òrgan de la Lliga Regionalista, inclogué articles d’art, de ciència i de literatura Hi collaboraren A Riera i Pou i J Camps i Arboix

Primerament quinzenal 1899-1901, després fou setmanal Hi collaboraren regularment Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Domènec Martí i Julià

Era propietat de Pere Josep Gelabert i Llabrés fou succeït pel diari El Isleño 1857-98