Resultats de la cerca

Administrador de correus, fou redactor de diversos periòdics de Barcelona La Corona de Aragón i Madrid La Correspondencia Ilustrada , entre d’altres Escriví algunes peces teatrals en castellà, però aviat es decantà pel català A més d’ Adéu-siau, o El payés en la corte i La pubilla de Riudoms , bilingües totes dues i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos , estrenats el 1866, i Romanços 1872, i de comèdies com La vergonya i Beneites siguin les dones Frederic Soler feu clares allusions satíriques a l’autor a El boig de les campanilles 1865, en…

Fou tipògraf i dirigí i publicà els setmanaris festius bilingües El Gall 1868 i La Bomba 1870-73, els quals, per suposades injúries a l’autoritat governativa, li ocasionaren problemes amb la justícia Collaborà també en altres publicacions, com ara Valencia Ilustrada  1877, El Bou Solt 1877 i Carracuca 1877 Propugnador de la Renaixença a València, fou soci fundador de Lo Rat Penat 1878 i autor de diverses obres dramàtiques

Format dins el naturalisme, evolucionà posteriorment cap al simbolisme És autor de la novella cíclica Le temps et la vie 1899

Dirigí els setmanaris Barcelona Alegre  i La Tomasa Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, Lo pagès de l’Empordà, o Flors trasplantades 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868 i Tenorios 1894, entre d’altres Sovint signà com a obres pròpies adaptacions d’obres franceses…

Collaborà a Fatty 1919, setmanari infantil, i fou director del popular setmanari esportiu i humorístic Xut 1922, on signà amb el pseudònim de Duvinyals , que emprà també en alguna comèdia de tema futbolístic Com a autor teatral s’inicià amb peces de caire patriòtic com El timbaler del Bruc 1921 i Corpus 1925, però aviat derivà cap a dos gèneres de consum, el vodevil i el melodrama, i fou un assidu subministrador de peces per al repertori de Josep Santpere La florista de la Rambla 1928, La lleona 1929, La pubilla de l’hostal 1929, La reina ha relliscat 1932, i més tard El dret a…

Autodidacte, es lliurà durant més de trenta anys al periodisme, sobretot a la premsa de Barcelona i de Lleida Collaborà a En patufet i després a La Nuri , redactà el Calendari d’En Clovis 1927, i, amb el pseudònim de Macià Floris , i sobretot, amb el de  Clovis Eimeric o amb el seu nom, conreà la novella infantil El cavaller de la creu, El minyó del cop de puny, etc i especialment la novella rosa Amb el cor no s’hi juga , 1925  La puntaire , 1926, que també escenificà La taverna d’en Mallol , 1927  La bolxevica , 1928, etc Aquestes obres, properes a la literatura de consum, però no exemptes…

Estudià farmàcia i medicina a la Universitat de València Vinculat al valencianisme i al republicanisme, collaborà a l’entitat València Nova 1906 i a les revistes El Cuento del Dumenche 1908 i El Cuento Valencià 1910  Fou propietari i redactor en cap d’ El Mercantil Valenciano , per la qual cosa exercí també de periodista Escriví diverses obres de teatre popular en català i en castellà que tingueren un gran èxit, com el sainet Les criades de laplaceta 1900, i la revista Portfolio de Valencia  1898, en collaboració amb el també popular Maximilià Thous Desterrat el 1929 per la dictadura de Primo…

Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La gent de…

Fou corrector del diari “La Humanitat” de Barcelona i crític teatral de “L’Instant” i d’"El Nostre Teatre” El 1935 estrenà El poble no vol la guerra Traduí obres de Pérez Galdós, Casona, etc, al català

Fill de Manuel de Lasarte Feu alguns cursos de dret a la Universitat de Barcelona 1872-76 i participà en la creació del Centre Català Collaborà a El Diluvio , de Barcelona, i Las Circunstancias , de Reus Es casà amb l’escriptora Carme Karr Publicà aplecs de versos, com Divagacions 1881, prologat per Frederic Soler, i Regional 1888, i obres teatrals, entre les quals hi ha l’assaig còmic L’as d’oros 1881, el drama Justícia catalana 1887, traducció, feta en collaboració amb Rossend Arús i Arderiu, de Fueros y desafueros de Francesc Morera, la sarsuela El rei de la broma 1881, amb música de…