Resultats de la cerca

Inicià l’activitat literària amb la novella Fiebre 1941, on manifesta la seva ideologia, que el portà a la lluita contra la dictadura de Juan Vicente Gómez A aquesta obra seguiren Casas muertas 1955, Oficina número uno 1961, La muerte de Honorio 1963, Cuando quiero llorar no lloro 1970 i els reculls Prosa completa 1976 i Obra humorística completa 1976 La caiguda de les dictadures, els intermedis d’expansió democràtica i el conflicte generacional són fets que es repeteixen en l’obra de l’autor, tot expressat amb una prosa clara, concisa i acurada El 1980 li fou…

Inicià la seva carrera en el Carpet Bag de Boston 1852 Les seves contribucions al Vanity Fair de Nova York foren recollides en el volum Artemus Ward, His Book 1862 El 1866 es traslladà a Anglaterra, on fou collaborador de Punch fins a la mort La collecció completa dels seus articles aparegué el 1871, i entre ells cal esmentar High Handed Outrage in Utica i Among the Free Lovers

Pot ser la versió electrònica més o menys extensa i completa d’un diari d’edició convencional, un complement del diari imprès o una publicació exclusivament en suport digital i difosa per internet Els diaris digitals aprofiten cada vegada més les possibilitats que ofereixen internet i les noves tecnologies de la comunicació Això fa que tinguin algunes característiques que els distingeixen del diari imprès, com són l’actualització immediata i constant de la informació, la possibilitat d’interconnectar diferents aspectes d’una notícia mitjançant els enllaços, la incorporació d’…

Vida i obra De formació autodidàctica, fou redactor de La Publicitat , d’ El Matí,  de la revista cultural Revista de Vich  i administrador de La Nau Publicà poemes a les revistes Cenacle , de Manresa, i a La Revista , editada per Josep Maria López Picó Participà assíduament als Jocs Florals, on obtingué diversos premis, i el 1936 fou proclamat mestre en gai saber La seva poesia, influïda per Francis Jammes, Jacint Verdaguer, Josep Carner i Guerau de Liost, mostra una visió idealitzada, i alhora religiosa, de la vida rural És una poesia sentida i treballada, però al mateix temps allunyada de…

Vida i obra Es llicencià en dret, i estudià piano, harmonia, contrapunt i composició amb D Mas i Serracant i violí amb M Viscasillas, tot i que es dedicà bàsicament a l’activitat periodística i literària, especialment a la poesia Fou un dels representants de la bohèmia intellectual barcelonina Militant d’Acció Catalana, collaborà a les publicacions Mirador , La Publicitat , El Be Negre , i, ja en la postguerra, a Revista , Destino i Tele-estel S’exilià el 1936 i més tard fou empresonat a l’Espanya franquista Un cop alliberat, exercí la crítica musical en El Correo Catalán , Diario de…

Llicenciat en ciències de la informació i sociologia 1974, abans d’acabar els estudis inicià la carrera periodística el 1971 en el Diario de Barcelona , on treballà fins el 1977 En el període 1981-83 fou el subdirector del setmanari El Món Durant la dècada dels vuitanta la seva activitat professional estigué centrada en la televisió, primer a TVE-Catalunya, on dirigí Memòria popular premi Ciutat de Barcelona de comunicació 1981 i, a partir del 1983, a Televisió de Catalunya  TVC, on del 1984 al 1987 dirigí i presentà el Telenotícies migdia i posteriorment els espais culturals i lúdics Blanc…

Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX La seva múltiple i polifacètica acti-vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València, i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat…

Segons les èpoques i els països ha rebut d’altres denominacions, com agència telegràfica , agència de notícies , agència d’informació , agència periodística o agència informativa La seva aparició coincidí amb el desenvolupament del fenomen informatiu a mitjan s XIX, quan a la necessitat per part dels diaris de donar una informació cada cop més ràpida i completa s’oposà la impossibilitat de disposar d’una xarxa de corresponsals escampats per tot el món i de mitjans suficients per a rebre'n una informació ràpida Així, als primers temps, a l’inici de la revolució industrial, la…

Professor d’història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà, des del 1991 És autor de mig centenar de llibres sobre periodisme català, catalanisme polític i història cultural, entre els quals destaquen Valentí Almirall 1990, 12 periodistes dels anys trenta 1992, Història contemporània de Catalunya 2000, Veus de l’exili 20 testimonis de la diàspora catalana 2007,  Entrevista a la guerra De Lluís Companys a Pau Casals 2007, Lluís Companys De la revolució social al nacionalisme 2015, Periodistes indòmits Guerra i exili 2016 i Resistència La premsa en català, censura…