Resultats de la cerca

Llicenciat en dret 1947, professor de ciències de la informació i catedràtic emèrit de la Universitat autònoma de Barcelona Fundador, el 1951, —juntament amb la seva esposa Roser Bofill , els seus germans Joan i Joaquim , i un grup d’intellectuals cristians— de la revista El Ciervo , que també dirigí Fou redactor en cap, editorialista i coordinador editorial de La Vanguardia , director d’ El Correo Catalán i president de l’Associació de la Premsa de Barcelona Des del 1997 presidí el Consell d’Informació de Catalunya Adscrit a un progressisme catòlic moderat, publicà llibres de pensament com…

Estudià peritatge a l’Escola Industrial de Màlaga i posteriorment, a l’Escola de Periodisme El 1939 començà a treballar a Radio Nacional a Màlaga L’any 1945 s’installà a Madrid, i esdevingué cap del Departament de Realització d’emissores i, des del 1954, cap d’emissions de Radio Nacional de España Fou la veu més popular de la ràdio sota el franquisme, estretament vinculada a les retransmissions de futbol i taurines i als reportatges de Noticiarios y Documentales Cinematográficos NODO, ja que entre els anys 1947 i 1971 fou redactor locutor de NODO, que dirigí entre el 1974 i el 1976 També…

Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona i ocupà diversos càrrecs al departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya 1978-82 Fundador de les revistes Gaceta Ilustrada 1956 i Historia y vida 1968, fou director del diari La Vanguardia 1983-87 Rebé els guardons de la Creu de Sant Jordi 1988 i la Legió d’Honor francesa

S’inicià al Club Turó de Barcelona, i jugà al Creu Roja, CH Catalunya, CMC Poblenou, Cercle Barcelonista, CP Vic, Hispano Olivetti, RCD Espanyol, Sferic de Terrassa, Arrahona i Cerdanyola Després entrenà el Sabadell, el Santa Isabel i el RCD Espanyol, i compaginà aquesta tasca amb la de periodista Durant els anys setanta i vuitanta escrigué als diaris Dicen i Mundo Deportivo , i dirigí les revistes especialitzades Patin Hockey , Hockey sobre patines i Todo Hockey i mantingué en antena durant molts anys el programa Radio Hockey en diverses emissores catalanes

Fundador, amb Robert Subirós, del periòdic La Renaissance Catalane 1918 secretari de La Colla del Rosselló i membre actiu de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or collaborador de L’Éveil Catalan i de diverses revistes catalanes Autor de Poemes de guerra 1915, Les hores que passen 1917 i Clarianes inèdit i d’una novella en francès, Rue du Jasmin , que aparegué a L’Indépendant Com a periodista féu nombrosos reportatges sobre la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 i obtingué la creu de la República Espanyola Havia signat Pierre Francis

Collaborà, entre d’altres periòdics, en El Matí i La Revista En els Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins el 1948 que publicà el seu primer recull de contes Enlluernament , el qual queda en la línia de la narrativa psicològica de preguerra Com a crític escriví Joaquim Ruyra 1950, Joan Oller i Rabassa, novellista 1953, Llibre de la vellesa 1954, Presències i evocacions 1969, Semblances Testimoni d’una cultura 1990, etc El 1985 rebé la Creu de Sant Jordi

Fou director general de serveis socials 1982-84 i regidor de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat 1983-95 Membre del consell nacional de Convergència Democràtica de Catalunya CDC 1984-2000, fou responsable de política social del comitè executiu nacional Diputat al Parlament de Catalunya 1984- 2000, fou senador a les Corts Generals en representació de la Generalitat en el període 1992-95 i membre del consell assessor de Radiotelevisió Espanyola a Catalunya RTVE-Catalunya del 1986 al 1992 Passà a formar part, com a conseller, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya CAC 1997, del qual fou…

Estudià a l’Escola de Periodisme del CIC , i es graduà en una de les primeres promocions d’aquesta institució Muller del periodista Llorenç Gomis , codirigí amb ell la revista El Ciervo des del 1956 i collaborà a Saó L’any 1974 fundà la revista Foc Nou , com les anteriors, d’inspiració cristiana En fou directora des de l’inicis fins a l’any 2000, que passà a ser-ne editora Presidenta de l' Associació de Publicacions Periòdiques en Català 1989-92 i de l’Associació d’Amics del Montseny, la seva trajectòria professional fou reconeguda l’any 2006 amb la Creu de Sant Jordi i el 2008…

De periodicitat diària, bé que inicialment redactat en castellà amb el nom de Diario de Villanueva y Geltrú , publicava molt sovint collaboracions en català Continuà la seva edició fins el 1936 com a Periódico de Intereses Morales y Materiales, Avisos y Noticias Un article publicat en català el 1957 li causà problemes amb les autoritats franquistes Des del 1976 es publicà amb la capçalera Diari de Vilanova Passà a ser íntegrament en català i d’aparició setmanal Des del 2000 el tiratge era d’uns 7000 exemplars Aquest any rebé la Creu de Sant Jordi Afectat de greus problemes…

Juntament amb Josep Espar, Ramon Fuster, Jordi Maluquer, Enric Cirici, Josep M Puig Salellas, Miquel Esquirol, Albert Conejos i alguns periodistes, impulsà una campanya de subscripció popular per fer possible un diari en català, que finalment veié la llum el 23 d’abril de 1976 amb el nom ‘Avui’ Vilalta, que havia estat director general de diverses empreses, assumí la gerència del diari i la presidència de Premsa Catalana SA, editora de la publicació Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, fou el primer cap de Promoció de la Premsa del Departament de Cultura de la Generalitat de…