Resultats de la cerca

Péguy Els seus 229 números, distribuïts en 15 sèries, donaren cabuda a moltes de les obres de Péguy i d’altres escriptors francesos A France, R Rolland, G Sorel, J Benda, etc i es feren ressò vivent de les idees i de les polèmiques del començament del s XX, sobretot a França Des del 1925 el fill de Péguy, Marcel, en publicà algunes altres sèries

Fundat per iniciativa d’Enric Alzamora i Guillem Sampol, era imprès a la casa Amengual i Muntaner, que aviat en fou propietària Els seus directors, successivament Joan Lluís Oliver, el seu fill Miquel dels Sants Oliver 1897-1905, Jeroni Amengual i Gaspar Reynés i Amengual li donaren un to moderat A més de tractar els temes balears, sobresortí per la secció literària, bilingüe, on collaboraren bona part dels escriptors insulars

Després de graduar-se per la Universitat de Lancaster 1968, treballà en diaris de circulació local fins el 1972, any que, incorporat a The Times , fou enviat com a corresponsal a Belfast, i posteriorment a altres zones en conflicte A partir del 1989 treballà per a  The Independent Des del 1975 residí alternativament a Beirut i a Dublín, on el 1983 obtingué el doctorat en ciències polítiques pel Trinity College A l’inici de la dècada de 2000 adquirí la nacionalitat irlandesa Les seves cròniques com a corresponsal de guerra obtingueren un gran ressò a més del conflicte nord-irlandès informà,…

Llicenciada en periodisme i en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, fou professora associada del Departament d’Audiovisuals de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull Cap de Reportatges Especials dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya  1992-2015, és autora de diversos documentals històrics i d’actualitat sobre Catalunya, alguns dels quals donaren lloc a controvèrsies, i dels quals cal esmentar Dalí 1985, In memoriam 1986, Operació Nikolai 1992, sobre l’assassinat d’Andreu Nin…

En fou director Eusebi Corominas i Cornell 1878-1906 Era alhora informatiu i polític, dins el camp republicà possibilista en foren redactors en cap Emili i Carles Costa, i hi collaboraren Eduard Marquina, Lluís de Zulueta, Josep M Jordà, Marcellí Domingo, el crític musical Josep M Pascual i altres El diari es féu cèlebre per la campanya que hi menà Jacint Verdaguer arran del seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica, campanya a la qual el diari, anticlerical, tenia interès a fer costat La Publicidad es mostrà contrari al catalanisme, especialment des que Alejandro Lerroux hi publicà…

Inicià estudis de programació a la Universitat de Maryland, que no acabà, i el 2003 ingressà a l’exèrcit dels EUA, que abandonà el mateix any a causa d’un accident Des d’aleshores treballà per a la National Security Agency NSA i en sistemes informàtics de seguretat de la Central Intelligence Agency CIA El 2007 anà a Ginebra per compte d’aquesta institució, que abandonà el 2009, i es reincorporà a l’NSA com a extern a través de diverses empreses consultores —una de les quals l’acomiadà el juny del 2013 per violació del codi ètic— El maig del 2013 es traslladà de Hawaii, on residia, a Hong Kong…

S’inicià professionalment com a crític musical en revistes catalanistes Visqué molts anys fora de Catalunya l’Argentina, Suïssa, Alemanya, França De jove estigué afiliat a la Unió Catalanista , i fou redactor de La Publicidad  i El Poble Català , redactor en cap de la revista Iberia , collaborador de La Tralla , El Sol ,  Quadum de Perpinyà, etc El 1909 s’installà a l’Argentina Hi formà part de les redaccions d’ El Diario i La Argentina , de Buenos Aires Novament a Europa, entre 1911 i 1912 residí a París i després passà a Londres, on visqué fins el 1917 Treballà com a corresponsal de guerra…

Vida Durant la guerra civil publicà les revistes clandestines Avant  i Superació després Catalunya  Melilla, 1942, 7 núm, L’Ocell de Paper  Melilla, 1942-43, primera collecció literària de la postguerra en català 14 vol, i Per Catalunya  1945, del Front Nacional de Catalunya, partit del qual fou dirigent Secretari del Sindicat de Professionals Liberals de la CNT, el 1946 fou detingut per voler posar la senyera a Montjuïc, gest que li ocasionà quatre anys de presó Com a cineasta amateur començà el 1953 rodant, amb l’ajuda tècnica de Jordi Casamitjana, curts educatius i de cultura popular, la…

Vida i obra Fill d’una família ferventment catòlica i amb vinculacions amb el carlisme de Viladrau L’any 1877 s’establiren a Barcelona, on el pare regentà una botiga de merceria a l’engròs Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1893-99 l’any 1900 es doctorà en dret i el 1901 ho feu en filosofia i lletres a Madrid Aquell any començà el camí de la professionalització com a advocat El 1894 havia ingressat a la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, entitat en la qual fou molt actiu fins el 1907 i on conegué Josep Carner Amb aquest formà un grup d’estudiants…

La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…