Resultats de la cerca

Interessat en les qüestions socials i en el progrés tècnic, volia representar el sector més actiu de la burgesia catalana Tingué com a redactors MDuran i Bas, Francesc de PForns, EReynals i Rabassa, RSuñol i Serancolí, FAvià de Pinto i JMañé i Flaquer, que deixaren conjuntament el diari al cap de tres mesos, quan estava a punt de fer-se'n càrrec una nova empresa, més conservadora

Signava Eusebi CCarbó Influït per la tradició familiar, s’afilià a la joventut federal En traslladar-se a Barcelona, es lliurà plenament a l’activisme de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera , publicació que dirigí a València, on visqué molts anys Excellí com a polemista Detingut per ordre governativa en diverses èpoques, passà en total deu anys a la presó Fou amic de sindicalistes revolucionaris internacionals, com Malatesta, i estava personalment molt lligat a Joan Peiró En temps de la Dictadura de Primo de Rivera hagué d’exiliar-se a Perpinyà El 1937 dirigí el diari de la…

Vida i obra De jove abandonà la carrera d’enginyer per dedicar-se a la pintura i a partir del 1903 al teatre, de la mà d’Adrià Gual i el seu Teatre Íntim Hi feu d’actor Èdip rei , de Sòfocles, adaptà al català obres estrangeres La festa dels reis , de Shakespeare i eventualment exercí d’autor El quart de la sort ,  La veritat sense contemplacions, 1922 En 1904-05 interpretà diversos curts de Segundo de Chomón per als Espectacles Graner de la sala Mercè, que sota la direcció de Gual integraven diverses arts, entre les quals hi havia el cinema Actuà també en films que aquest dirigí per a la…

Ingressà al Seminari de Vic, on rebé una àmplia formació humanística i sòlids coneixements artístics sota el mestratge de Josep Gudiol Deixà els estudis eclesiàstics i a mitjan primera dècada del segle XX començà a collaborar en publicacions d’àmbit local, guiat pel canonge Collell , i inicià també una carrera literària que tingué un primer reconeixement l’any 1911 amb els premis dels Jocs Florals d’Olot i de Girona per l’assaig Perspectiva general de l’art cristià i el poema noucentista Transformacions , i en el mateix certamen a Barcelona el 1913 amb el Poema de la Pedra , sobre la…

Vida i obra A la seva infantesa, residí a l’illa de Formentera i al cap de Terme A partir de 1913 s’establí amb la seva família a Barcelona Hi cursà estudis primaris, comercials i d’idiomes El 1916 deixà l’escola per treballar De formació més aviat autodidàctica, tanmateix, molt jove, fou corrector de proves en una impremta i professor de català El 1931 treballà a l’Ajuntament de Barcelona a l’àrea de política social i freqüentà diverses entitats culturals, sobretot l’Ateneum Polithècnicum En l’etapa de la República s’incorporà al periodisme com a collaborador a diferents revistes com L’…

El 2020 els mitjans de comunicació van portar també mascareta i van patir l’efecte devastador del coronavirus La pandèmia va significar un reforç de la necessitat d’estar informats i va accelerar la transformació dels mitjans El mes de març va sacsejar com mai tots sectors de la societat Amb el confinament, es va disparar el consum de televisió Segons un informe de GECA, a Catalunya el consum mitjà de televisió per persona va passar en pocs dies de 255 minuts a fins a 307 minuts Segons un estudi posterior de la UPF, també es va constatar que l’audiència dels mitjans digitals en català s’havia…

Canvis, renúncies, morts, acomiadaments i nous fitxatges  — amb més presència femenina — componen el panorama mediàtic d’un any encara pandèmic, complex i de transformació digital  El gener del 2021 començava amb la mort de Neil Sheehan Holyoke, Massachusetts, 27 d’octubre de 1936  — Washington DC, 7 de gener de 2021, el periodista estatunidenc que va obtenir «els papers del Pentàgon» sobre el Vietnam per al New York Times Pocs dies després, l’Associació Catalana de Ràdio denunciava els intents de privatització d’algunes ràdios municipals catalanes per part del Departament de la Presidència…

La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…