Resultats de la cerca

Vida Fill d’un metge d’ideologia liberal avançada, que morí quan ell era infant Obtingué el grau de batxiller en dret 1844 a la Universitat de Barcelona, però no continuà els estudis i es dedicà a la literatura i al periodisme Aquesta decisió i la seva ideologia política provocaren la ruptura amb la seva mare, que el desheretà S’havia proposat imposar-se com a escriptor i desplegà una intensa i diversificada activitat literària i periodística S’inicià en la literatura escrivint drames històrics, segons el corrent romàntic de l’època representat per Jaume Tió i Noè i Antoni de Bofarull L’any…

Passat el període de prohibició de 1843-48, reprengué sota el nom de Nova Gaseta Renana Neue Rheinische Zeitung , dirigida per K Marx i F Engels i sostinguda per la Lliga dels Comunistes Hi aparegueren texts importants en la formació del marxisme El 1849, la publicació fou novament prohibida

Fou fundat el 1911 a Barcelona per periodistes com Josep Elies Juncosa i Narcís Masferrer, i altres provinents de diaris o revistes com Sports, Mundo Deportivo, Los Deportes, Vida Deportiva, Stadium o La Paloma Mensajera La seva finalitat era defensar, regular i fer difusió del periodisme esportiu que fins aleshores era autodidàctic Narcís Masferrer en fou el primer president 1911-13 El seguiren Diego de la Llave 1913 i Ricard Cabot 1914 També en formaren part Jaume Garcia i Alsina, Josep Maria Miró, Manuel F Creus o Josep Maria Co de Triola Tingué representació directa en la…

Resident a Dayton Estats Units d’Amèrica des dels onze anys, es llicencià en periodisme per la Universitat d’Illinois Afeccionat al golf —guanyà l’Ohio State High-School Championat 1927—, entrà a treballar com a redactor d’esports a The Springfield Daily News Posteriorment, contractat per l’Associated Press, anà a Nova York 1934 i a Londres 1937, on es féu càrrec de la delegació de The New York Times 1939, diari per al qual treballà fins a la seva jubilació el 1989, com a columnista, editor i administrador Destinat a Washington 1940, adquirí un alt prestigi informant de la Segona Guerra…

Vida i obra Fou actor professional fins el 1902 El 1901 fundà, amb el seu germà Francesc Millà i Gàcio la Llibreria i Arxiu Teatral Millà, després  Llibreria Editorial Millà Collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , El Teatre Català , La Tramontana , La Tomasa  i Lo Teatro Regional , entre d’altres Fou responsable dels diaris La Dida , Folletí Teatral  i Teatre Mundial , i de diversos catàlegs com Catàleg d’obres teatrals catalanes 1926  Escriví més de dues-centes obres de teatre en català i en castellà, la majoria a partir dels esquemes i gèneres del teatre popular…

Vida i obra Fou collaborador a La Publicitat i altres diaris De caràcter més aviat popular i sentimental, publicà novelles — Epistolari d’una dona de món 1927 i Una vida 1934— i teatre Comèdia d’amor i de dolor 1926, El ram de Sant Joan 1933, La sang als ulls 1937 i El malalt incomprès 1938 També és autor de l’assaig La força social i revolucionària del teatre 1938, amb una ideologia compromesa amb la situació de la guerra civil Cal esmentar, a més, els articles “Els perills de la reraguarda” 1937 i “La força social i revolucionària del teatre” 1937 S’exilià el 1939 a la…

Cursà estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona Treballà i collaborà en diversos mitjans escrits, com  El País , La Vanguardia , El Periódico on, des del 1996 fou columnista regular, el setmanari El Món , del qual fou director en 1983-85, i  Diari de Barcelona , on fou cap d’opinió Fou també molt destacada la seva participació a la televisió i, sobretot, a la ràdio collaborà a les emissores Ràdio 4, COM Ràdio, en la qual conduí el programa R-pública  del 2001 al 2005, i Catalunya Ràdio, on des d’aquest any fins a l’octubre del 2014 dirigí i conduí  El Cafè de la República , …

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i hi cursà algunes matèries de filosofia i lletres entre el 1868 i el 1870 Fundà El Recuerdo  1862, amb Josep Masriera, Francesc Soler i Rovirosa, Pau Bosch i altres Collaborà a El Manresano , El Mundo Ilustrado , La Ilustración Moderna , La Ilustración Española y Americana , Calendari Català i La Veu del Montserrat , i fou director artístic d’ Hispania El 1866 s’inicià com a crític literari, teatral i artístic al Diario de Barcelona , des d’on exercí una gran influència Representant del gust més conservador i acadèmic en…

Estudia dret i periodisme, activitat en la qual es professionalitzà Collaborador de la revista  Destino i, des del 1966 regularment de La Vanguardia , esdevingué un dels cronistes més reconeguts de Barcelona , especialment en matèria d’art, urbanisme i vida cultural en general, temes sobre els quals publicà nombrosos llibres, molt sovint illustrats  Retrobar Barcelona 1988,  Establiments i negocis que han fet història 1990, Historia del Eixample 1990, ampliada el 2008 amb el títol de L’Eixample, 150 anys d’història , Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure 1991, Quinze dies d’eufòria…

Vida i obra Deixeble de Vicent Boix a l’institut de batxillerat de València, estudià la carrera de dret, que abandonà per dedicar-se al periodisme i la literatura D’idees radicals, fou des del 1882 redactor d’ El Universo i, des del 1888, d’ El Progreso , portaveus del republicanisme exaltat, dirigits respectivament per Lluís Cebrian i Mezquita i Fèlix Pizcueta, destacats representants de les primeres generacions renaixentistes –el primer, a més, reconegut erudit que arribà a ocupar el càrrec de cronista de la ciutat de València– Tots dos influïren en la seva orientació valencianista i en la…