Resultats de la cerca

Arribà a una tirada de 16000 exemplars Defensor dels punts de vista aragonesos, publicà articles polèmics entorn, sobretot, de les terres catalanes de ponent El 1986 deixà de publicar-se

Inicialment confiada a Eugeni Cortada i a Elisabet Oliveres, posteriorment fou dirigida per Jordi Costa 1968, que en modernitzà la presentació i n'enriquí el contingut, Pau Roure agost del 1971 i Jordi Pere Cerdà desembre del 1973 De contingut pedagògic primer, aviat hi dominà l’aspecte polèmic i reivindicatiu del punt de vista català, i reflecteix més o menys regularment la vida i l’acció del GREC A partir del 1974 començà a publicar números especials suplementaris, sobretot almanacs, que tenen una especial audiència

Practica un periodisme basat en l’experiència viscuda, mètode que li ha permès l’accés a informacions sobre accions al marge de la llei dutes a terme per part d’individus o organitzacions teòricament respectables En Was wollt ihr denn, ihr lebt ja noch ‘Què més voleu, ja viviu, 1973 denuncia l’explotació a què són sotmesos els treballadors de certes empreses alemanyes Der Aufmacher ‘El publicista’, 1977 descriu la distorsió de la informació per part del diari sensacionalista “Das Bild”, i en Wie hätten wir's gerne ‘Com ho preferiríem’, 1975 la manipulació ideològica…

A la fi del novembre apareixia ja en edició de matí i de nit A la mort de Patxot, aquest fou subtituït per Marià Flotats Durant la seva llarga vida, el diari sofrí nombroses prohibicions i, conseqüentment, canvis de nom Així, del 10 d’agost de 1866 al setembre de 1868 es titulà El Principado , i d’aquesta data al 28 d’agost de 1871 tingué altra vegada el seu nom original Prohibit de nou, aparegué La Imprenta que per uns quants dies hagué de sortir refosa dins La Crónica de Cataluña , que es declarà ja diari republicà i desencadenà violentes campanyes ciutadanes…

Fou una publicació amb gran prestigi i influència a Girona Políticament simpatitzà amb la Lliga, i sortí fins a l’esclat de la guerra civil

Vida i obra Es llicencià en dret i el 1916 obtingué per oposició una plaça d’oficial lletrat a la Mancomunitat que abandonà el 1926 a conseqüència de la dictadura de Primo de Rivera Parallelament, ja des del 1909, que entrà a la redacció d’ El Poble Català com a meritori, estigué en contacte amb la premsa Així, el 1917 començà a publicar Hojas de dietario , amb el pseudònim Myself , a La Publicidad El 1922, quan la publicació es catalanitzà, la secció es convertí en Fulls de dietari , ja sense pseudònim Hi aparegué fins el 1932 També collaborà en moltes altres publicacions Revista de…

Setmanari, l’1 d’octubre ja s’autodenominava regionalista, i contenia força informació política, religiosa i cultural El 2 d’octubre de 1933 s’inicià a Lleida la publicació d’un diari del mateix títol, portaveu de Lliga Catalana, que durà pocs dies

Lluitador per la independència del seu país, collaborà en diverses publicacions i hagué de fugir diverses vegades, als EUA Finalment, empresonat pels espanyols, fou afusellat A part la seva tasca periodística, deixà texts en prosa i, sobretot, poètics, com Cantos de la tarde 1860 i En días de esclavitud 1869/> Ja mort, en foren publicats els reculls Poesías póstumas 1871, Poesías completas 1872 i Nueva colección de poesías 1909

Tingué com a president Sebastià J Carner, redactor un temps d’ “El Correo Catalán”, director de la revista “La Hormiga de Oro” Bé que hi pertanyien les figures més prestigioses del periodisme català de l’època, la seva vida corporativa resultà molt precària El 1928 arribà a un acord amb l’Associació de Periodistes de Barcelona, de la qual ja molts dels seus membres eren socis, i es dissolgué

Fou el primer a incorporar els moderns corrents sensacionalistes El seu èxit fou immediat, i ja el 1900 el tiratge depassava el milió d’exemplars El 1904 obrí una sucursal a París amb el nom de The Continental Daily Mail Durant el decenni 1920-30 fou considerat com el primer del món, però la seva importància ha minvat El 1985 tenia un tiratge d’1 837 000 exemplars