Resultats de la cerca

Collaborà en el Corriere della Sera i en La Stampa La seva obra narrativa, com Lettere di una novizia 1941, Pietà contro pietà 1946, I falsi redentori 1949 i Le stelle fredde 1970, s’inspira sovint en motius de crítica dels costums És autor també de llibres de viatges De America 1953 i Viaggio in Italia 1957 Idoli e ragione és un recull d’articles apareguts entre el 1953 i el 1973

Especialista en ciclisme i atletisme, en els seus inicis professionals treballà a El Noticiero Universal 1978-79 i Sport 1979-81 Posteriorment treballà a Tot Barça , Don Balón , Gespa i Catalunya Ràdio S’incorporà a Televisió de Catalunya el 1984, on ha presentat programes i telenotícies És corredor de curses de fons i ha participat en més de 100 maratons, experiència que ha traslladat en el llibre Córrer per ser feliç 2010 També és autor de Les Petjades dels Herois 2012, 100 motius per córrer 2014 i La volta al món en 80 maratons 2017

Tingué un gran èxit de públic 3 000 subscriptors el 1840 i pot ésser considerat com el capdavanter de les idees liberals al País Valencià i de la Renaixença, tant per l’ardida defensa de la llengua com per les seves contribucions al recobrament de la consciència valenciana A conseqüència de processos i suspensions múltiples tingué diverses etapes 1837, 1840-41, 1854, 1855, 1863-64, El Mole Antic 1864-65, 1870 Per motius de censura hagué de canviar sovint de nom La retirada del seu substitut El Papafigo 1841 i el procés que el governador eclesiàstic Ferraz intentà contra Bonilla…

Formà part d’un dels primers equips del Futbol Club Barcelona al principi del segle XX, on jugava de davanter Romangué a les files del FC Barcelona a excepció d’una temporada, que jugà amb l’Universitari Sport Club D’altra banda, fou un dels membres fundadors del diari esportiu Mundo Deportivo 1906, on escriví cròniques esportives durant els primers anys Entre el 1908 i el 1909 combinà el periodisme amb la presidència del Club Espanyol de Jiu-Jitsu i la vicepresidència de la Federació Catalana de Futbol Per motius professionals visqué molts anys a l’estranger Els anys trenta…

Vida i obra Estudià dret Per motius familiars, passà a residir de petit a Portugal i s’hi mantingué relacionat sempre Hi donà a conèixer aspectes de la cultura i de la política catalanes i divulgà a Catalunya la cultura portuguesa en articles i conferències, bona part dels quals foren recollits en volum Portugal artístic 1905 i Portugal literari 1912 Traduí obres del portuguès al català i al castellà i és autor d’una antologia de poetes portuguesos en versió catalana, Atlàntiques 1913, i d’una de prosistes, Contistes portuguesos 1913 Poesia i prosa 1905, prologat per Maragall, conté textos…

Tingué sempre una intensa activitat política Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a Estat Català 1924 i fou un dels fundadors de Bandera Negra Participà en el complot del Garraf 1925, contra Alfons XIII i la dictadura, fet pel qual fou detingut i empresonat durant tres anys Posteriorment, deixà la militància a Estat Català i, el 1930, s’afilià a la Unió Socialista de Catalunya, de la qual fou nomenat secretari general Fou director de  Justícia Social  i secretari de redacció del setmanari L’Opinió  i de La Publicitat També collaborà a  Meridià  i Mirador , entre d’altres Regidor…

Inicià estudis de programació a la Universitat de Maryland, que no acabà, i el 2003 ingressà a l’exèrcit dels EUA, que abandonà el mateix any a causa d’un accident Des d’aleshores treballà per a la National Security Agency NSA i en sistemes informàtics de seguretat de la Central Intelligence Agency CIA El 2007 anà a Ginebra per compte d’aquesta institució, que abandonà el 2009, i es reincorporà a l’NSA com a extern a través de diverses empreses consultores —una de les quals l’acomiadà el juny del 2013 per violació del codi ètic— El maig del 2013 es traslladà de Hawaii, on residia, a Hong Kong…

Apareixia primer tres vegades la setmana fins el 10 de juny de 1834, després quatre fins el 30 de desembre de 1834 i finalment fou diari gener del 1835 Ramon López i Soler en fou el primer director, fins que a l’agost del 1835 emigrà a França en aquesta primera època cal destacar en l’aspecte literari la defensa de Walter Scott i la publicació d’una sèrie de composicions poètiques en català les famosíssimes Trobes de BC Aribau, i també Lo vot complert de PMata i Fontanet A partir de l’abril del 1835, Bergnes —que havia creat a la redacció un dels primers gabinets de lectura de Barcelona per…

Signava JV Foix Inicià els estudis de dret i continuà tota la vida vinculat al negoci familiar de pastisseria a Sarrià, el seu poble natal posteriorment convertit en barri de Barcelona Redactor de La Revista , on collaborà estretament amb Joaquim Folguera i hi publicà els primers poemes 1917, fou també l’animador de la revista sarrianenca La Cònsola 1919-20, on inserí ja algun calligrama Per conciliar l’avantguardisme i el nacionalisme, edità, amb Josep Carbonell i Gener, Monitor 1921-23, i es convertí en un dels fundadors més actius d’ Acció Catalana 1922 Dirigí el butlletí d’…

Vida i obra D’origen menestral, estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1864-72 Morts els seus pares, el 1872 s’encarregà de la tintoreria familiar, que abandonà en dedicar-se a les lletres Participà com a aficionat en activitats literàries, fins que el 1891 entrà a la redacció de la revista L’Avenç , amb articles de crítica literària i artística en els quals atacava la tradició acadèmica i renaixentista, alhora que defensava les noves posicions de la naixent renovació modernista que encarnava aquesta publicació El 1892 abandonà L’Avenç per passar a La Vanguardia…