Resultats de la cerca

Amb el Reial Club Marítim de Barcelona participà en set Mundials, en vela lleugera, on guanyà tres títols per equips durant la dècada dels anys setanta El 1975 es proclamà subcampió del món individual Dedicat al periodisme nàutic, dirigí la revista Navegar durant onze anys i més tard collaborà en les revistes Yate i Seahorse Magazine També treballà per a la Copa Amèrica, la Volvo Ocean Race i la Medcup, escrivint cròniques, reportatges i retransmetent en directe per televisió i ràdio Ha publicat diversos llibres de nàutica, com ara Cabo de Hornos por babor 2010, juntament amb Isidre Martí

Resident a Dayton Estats Units d’Amèrica des dels onze anys, es llicencià en periodisme per la Universitat d’Illinois Afeccionat al golf —guanyà l’Ohio State High-School Championat 1927—, entrà a treballar com a redactor d’esports a The Springfield Daily News Posteriorment, contractat per l’Associated Press, anà a Nova York 1934 i a Londres 1937, on es féu càrrec de la delegació de The New York Times 1939, diari per al qual treballà fins a la seva jubilació el 1989, com a columnista, editor i administrador Destinat a Washington 1940, adquirí un alt prestigi informant de la…

S'inicià professionalment  en el diari Tele-exprés l’any 1975, i posteriorment collaborà en el setmanari El Món i en El País L’any 1991 s’incorporà a La Vanguardia , diari del qual ha esdevingut un articulista destacat i del qual fou redactor en cap per als Jocs Olímpics del 1992 i corresponsal a Itàlia 1997-2000 Aquest any en fou nomenat subdirector, i posteriorment director adjunt i delegat a Madrid Amb Joan Josep López Burniol fou coautor de l’editorial publicat conjuntament per onze diaris catalans el 26 de novembre de 2009, després de la sentència del Tribunal…

De família jueva, en esclatar la Segona Guerra Mundial s’uní al Partit Comunista i participà en la resistència contra els nazis Acabada la guerra estudià filosofia a la Universitat de Tübingen i després fou un temps professor a la Universitat Lliure de Berlín Corresponsal del diari Le Monde a París, establí una estreta amistat amb Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir, amb els quals collaborà a Les Temps Modernes , publicació que dirigí des del 1986 S’inicià com director de documentals l’any 1973 amb Pourquoi Israël , una retrospectiva dels vint-i-cinc d’anys de l’Estat d’Israel Aconseguí un…

De molt jove s’uní al seu pare, d’idees liberals, en la lluita antifeixista Als anys cinquanta inicià una carrera com a periodista que la portà a cobrir els esdeveniments més virulents de la crònica internacional Els seus reportatges, llibres i entrevistes, de to polèmic i apassionat provocaren sovint reaccions irades pel seu caràcter directe, la crítica despietada o la franquesa inoportuna, però també en fou qüestionada l’objectivitat Publicà, entre altres obres, l’allegat antimasclista Il sesso inutile 1961, Niente e così sia 1969, sobre la guerra del Vietnam, Intervista con la storia 1974…

Formació i inicis Trajectòria radiofònica Llicenciat en periodisme, ha fet cursos de dret i humanitats Començà la trajectòria radiofònica a Ràdio Terrassa el 1980 amb el programa Catalunya DX El 1983 s’incorporà a la plantilla de Catalunya Ràdio Posà la veu per a la primera emissió d’aquesta emissora pública, i hi treballà com a realitzador fins el 1996 Presentà els programes En pijama 1983-84, Mikimoto club 1984-89, Oh És el Mikimoto 1987-88 i Pasta gansa 1988-97 Del 1988 al 1998 obtingué i operà la llicència de Ràdio Aran A la premsa escrita collabora com a articulista des del 1985 al…

Signava JV Foix Inicià els estudis de dret i continuà tota la vida vinculat al negoci familiar de pastisseria a Sarrià, el seu poble natal posteriorment convertit en barri de Barcelona Redactor de La Revista , on collaborà estretament amb Joaquim Folguera i hi publicà els primers poemes 1917, fou també l’animador de la revista sarrianenca La Cònsola 1919-20, on inserí ja algun calligrama Per conciliar l’avantguardisme i el nacionalisme, edità, amb Josep Carbonell i Gener, Monitor 1921-23, i es convertí en un dels fundadors més actius d’ Acció Catalana 1922 Dirigí el butlletí d’aquest grup i…

El 2020 els mitjans de comunicació van portar també mascareta i van patir l’efecte devastador del coronavirus La pandèmia va significar un reforç de la necessitat d’estar informats i va accelerar la transformació dels mitjans El mes de març va sacsejar com mai tots sectors de la societat Amb el confinament, es va disparar el consum de televisió Segons un informe de GECA, a Catalunya el consum mitjà de televisió per persona va passar en pocs dies de 255 minuts a fins a 307 minuts Segons un estudi posterior de la UPF, també es va constatar que l’audiència dels mitjans digitals en català s’havia…