Resultats de la cerca

D’aparició irregular desenal i quinzenal, volgué aparèixer com a sindicalista i defensà la teoria de la vaga general A més de Ferrer i Guàrdia —que utilitzà el pseudònim de Cero —, hi collaboraren ALorenzo i MCastellote El 1904 reaparegué, datat a París, amb un caràcter “exclusivamente revolucionario de acción” El 1910 Lorenzo recopilà els editorials de Ferrer i Guàrdia en el fullet titulat Ferrer y la huelga general

Titulat per la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1976 treballà, successivament, a  Catalunya Express , El Correo Catalán , El País i  El Mundo  primer subdirector de la delegació catalana, i collaborà en  El Periódico de Cataluña , L’Econòmic i, durant molts anys, en l’ Avui  El 2004 rebé el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de mitjans de comunicació en premsa escrita per la columna “Plaers de ma vida”, en aquest darrer diari Referència del periodisme cultural en la premsa de Barcelona i també especialista en política internacional, publicà assajos, com ara El…

Enginyer titulat, es dedicà al periodisme S’inicià amb un llibre de relats, La polvareda y otros cuentos 1959, al qual seguiren les novelles La voz dolorida 1961 i Los albañiles 1963, l’obra més aconseguida que obtingué el premi Biblioteca Breve en què l’autor revela la intimitat cruel d’un món proletari portat a l’extrem Altres novelles seves són Pueblo rechazado 1969, El juicio 1972, Redil de ovejas 1973, A fuerza de palabras 1977, Los periodistas 1978,  El evangelio de Lucas Gavilán 1979, Asesinato 1985 i La vida que se va 1999 Són també destacables les seves cròniques i…

Germà de Guillem Forteza Estudià a Mallorca, Barcelona i Sevilla, on es llicencià en filosofia i lletres i on treballà a l’Arxiu d’Índies Ingressà al cos d’arxivers 1881 i estigué a la Biblioteca Provincial de València fins a la seva jubilació 1912 A Mallorca fou un dels fundadors de La Dulzaina  1868-69, on publicà, en castellà, narracions romàntiques i costumistes, i fou collaborador de la Revista Balear  1872-74 i del Museo Balear  1875-77 amb poemes en català, alguns dels quals foren inclosos per Jeroni Rosselló a Poetes balears 1873 Recollí per a Marià Aguiló cançons tradicionals, formà…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, collaborà en diverses publicacions periòdiques Fou director d’ El Temps 1984-88, de la revista Setze i dels diaris El Observador i Avui 1996-2007, de l’editora del qual, el Consell Editorial de la Corporació Catalana de Comunicació SL, fou president, i és columnista i articulista habitual d’aquest diari amb el pseudònim de Desclot  i amb el seu propi nom En el camp audiovisual, ha estat guionista i director de diversos programes de Televisió de Catalunya , com Pares i fills i Stromboli , i els anys 2009-10 fou…

Procedia de la transformació de l’antic diari en castellà La Publicidad arran de la seva adquisició pel partit polític Acció Catalana Inicialment fou dirigit per Lluís Nicolau i d’Olwer amb Carles Capdevila com a redactor en cap, fins que fou obligat a exiliar-se per la Dictadura de Primo de Rivera successivament el dirigiren Martí Esteve 1924-29, Carles Capdevila 1929-38 i Antoni Vilà-Bisa 1938-39 Esdevingué el principal òrgan del catalanisme intellectual, i hi collaboraren els millors escriptors dels Països Catalans, com Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila que popularitzà, amb el…

Feu estudis de dret a Cervera i fou membre de la Societat Filosòfica 1815 i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1824 Amb el pseudònim de Lopecio escriví himnes patriòtics i publicà, en collaboració, el drama patriòtic La libertad restaurada 1822 Fou un dels fundadors d’ El Europeo , on desenvolupà una teoria del Romanticisme que propugnava el medievalisme i el cristianisme i, alhora, una actitud conciliadora i cosmopolita, pròpia de l’eclecticisme Exiliat a València per les seves idees polítiques 1824, anà més tard a Madrid, on fou redactor de la Revista Española El 1833 tornà a…

Llicenciat en ciències de la informació i sociologia 1974, abans d’acabar els estudis inicià la carrera periodística el 1971 en el Diario de Barcelona , on treballà fins el 1977 En el període 1981-83 fou el subdirector del setmanari El Món Durant la dècada dels vuitanta la seva activitat professional estigué centrada en la televisió, primer a TVE-Catalunya, on dirigí Memòria popular premi Ciutat de Barcelona de comunicació 1981 i, a partir del 1983, a Televisió de Catalunya  TVC, on del 1984 al 1987 dirigí i presentà el Telenotícies migdia i posteriorment els espais culturals i lúdics Blanc…

Amb un total de 4 603 números, ocupa el segon lloc per durada a la història de la premsa catalana Fundat com a setmanari pel novembre del 1904, com a portaveu d’una dissidència de la Lliga, tingué llavors com a director Joan Ventosa i Calvell Eugeni d’Ors hi assajà el Glosari i el pseudònim Xènius , i hi collaboraren Pompeu Fabra, Gabriel Alomar, Joan Maragall, Josep Pous i Pagès i altres escriptors Transformat en diari, dirigit per Francesc Rodon, tingué una jove i brillant redacció, formada principalment per Antoni Rovira i Virgili, Màrius Aguilar, Claudi Ametlla, Ramon Noguer i Comet,…

Vida i obra Deixeble de Vicent Boix a l’institut de batxillerat de València, estudià la carrera de dret, que abandonà per dedicar-se al periodisme i la literatura D’idees radicals, fou des del 1882 redactor d’ El Universo i, des del 1888, d’ El Progreso , portaveus del republicanisme exaltat, dirigits respectivament per Lluís Cebrian i Mezquita i Fèlix Pizcueta, destacats representants de les primeres generacions renaixentistes –el primer, a més, reconegut erudit que arribà a ocupar el càrrec de cronista de la ciutat de València– Tots dos influïren en la seva orientació valencianista i en la…