Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
dan
Altres esports de combat
En les arts marcials, terme amb el qual hom designa els mestres de l’especialitat.
Hi ha deu graus dins la categoria, a la qual hom arriba després d’haver superat els kyus kyu anteriors Els practicants classificats entre primer i cinquè dan porten cinturó negre entre sisè i vuitè, cinturó blanc i vermell o, també, negre Les categories de novè i desè dan , pràcticament inexistents, tenen assignat el cinturó vermell o, també, negre
Lee Young-Woo
Altres esports de combat
Taekwondista, entrenador i dirigent.
Cinturó negre desè dan, fou un dels mestres introductors del taekwondo a l’Estat espanyol el 1970 Collaborà des del 1980 amb la Federació Espanyola de Taekwondo FET en la promoció d’aquest esport El 2005 es convertí en responsable de les relacions internacionals de la FET i exercí de mànager de la selecció espanyola També fou vocal de la Federació Catalana de Taekwondo FCT, on treballà com a assessor de presidència i director tècnic de l’àrea d’exàmens de cinturons negres El 2009 fou guardonat amb el premi nacional que li atorgà la FET
Toledo Dong Yang
Altres esports de combat
Club de taekwondo de Sabadell.
Fou fundat el 1971 pel mestre Antonio Toledo Munuera S’imposà en la primera edició dels Campionats d’Espanya i de Catalunya 1980 de clubs Repetí el títol estatal en la segona edició i aconseguí set podis consecutius en els campionats catalans per equips 1981-88 Ha forjat nombrosos campions catalans i estatals en totes les categories d’edat i figures internacionals com el campió del món Ireno Fargas 1983 i el subcampió d’Europa Miguel Toledo Aroca 2000 També ha format nombrosos mestres, com el seleccionador català Antonio Toledo Aroca, que substituí el seu pare en la direcció del…
taitxí
Altres esports de combat
Art marcial d’origen xinès consistent en una sèrie d’exercicis dinàmics i terapèutics, derivats directament del txikung i basats en la boxa xinesa.
Es desenvolupà a partir de formes antigues d’exercicis de tao-yin i de txikung, combinades amb tècniques de circulació del qi energia vital, de respiració i d’elements marcials Els moviments són lents, fluids i coordinats amb la respiració Hi ha diverses escoles com la Yang, la Wu, la Sun, la Chen i la Wudang En l’àmbit esportiu, es fan competicions de mà buida o amb armes bastons curts, espasa, llança, sabre, ventall, individuals, per parelles o en grups, regulades habitualment per les federacions de karate i les seves disciplines associades A Catalunya, hi ha l’Associació de Professors de…
karate
Altres esports de combat
Esport de combat sense armes que consisteix a colpejar l’adversari concentrant tota la força del cos en un punt determinat.
Els seus orígens se situen a les illes Ryukyu Japó durant el segle XIX Es desenvolupà a partir del kenpo i les arts marcials xineses A la dècada dels anys vint del segle XX s’introduí la seva pràctica al Japó de la mà de les exhibicions realitzades pel mestre Gichin Funakoshi, considerat el pare del karate modern El 1961 es fundà la Federació Mundial de Karate WKF, que organitzà el primer Campionat Mundial el 1970 a Tòquio El 1963 es creà la Federació Europea de Karate EKF El 2000 el karate esdevingué modalitat olímpica coincidint amb la disputa dels Jocs de Sydney El nivell de coneixements d…
Pedro Valencia
Altres esports de combat
Mestre de taitxí.
A cinc anys arribà a Barcelona Començà a practicar arts marcials xineses a disset anys Primer se centrà en el choy lee fut L’any 1985 conegué el mestre Lam Chuan Ping Així, inicià una sèrie de cursos per a perfeccionar tècniques i formar professors per tot Espanya, juntament amb altres mestres collaboradors del departament de wushu de la Reial Federació Espanyola de Judo i Esports Associats FEJYDA Rebé d’aquest departament el títol de mestre i d’àrbitre estatal de wushu Posteriorment, el 1986 conegué el mestre de taitxí Tung Kuan Yen El 1992 fou nomenat director de l’àrea de…
arts marcials

Judo
Secretaria General de l'Esport
Altres esports de combat
Conjunt de mètodes de combat relacionats amb la defensa personal, però que també presenten un vessant competitiu.
Existeixen moltes modalitats d’arts marcials, però totes comparteixen com a objectiu la protecció de la integritat física personal En alguns casos, com el taitxitxuan, també poden ser emprades per a millorar la salut i la manera com flueix el qi Les arts marcials es poden classificar en funció de si emfasitzen l’atac per derrotar el contrincant o aborden l’oponent de manera menys agressiva, valent-se fins i tot de la força d’aquest per a sotmetre’l I també segons les tècniques aplicades en el combat, és a dir, si utilitzen agafades, cops de puny o puntades de peu, i també si usen armes o no…
taekwondo

Joel González, medalla d’or de taekwondo de menys de 58 kg als Jocs Olímpics de Londres (2012)
JUAN CARLOS CAPARRÓS
Altres esports de combat
Art marcial d’autodefensa que permet utilitzar totes les parts del cos susceptibles de servir d’armes de defensa o d’atac, encara que en la competició només es poden emprar les mans i els peus.
Es divideix en dos grans estils, cadascun associat amb una de les dues federacions que existeixen a escala mundial l’estil ITF associat amb la Federació Internacional de Taewkondo i l’estil WTF associat amb la Federació Mundial de Taekwondo, que és el que està reconegut com a esport olímpic Es fan servir una gran varietat de tècniques de defensa en funció de la direcció i l’altura de l’atac En les tècniques d’atac s’executen cops de peu, de mà i de puny normalment enfocats a atacar el tronc o el cap Cada tècnica té, a la vegada, diferents variacions a diferents altures, amb gir, amb salt cap…
kendo

En el kendo els combatents agafen el sabre amb les dues mans i s’enfronten de cara
Club de Kendo UPC - ACKEN / Xavier de Izaguirre Pabolleta
Altres esports de combat
Art marcial d’origen japonès consistent a batre’s amb un sabre de bambú.
L’objectiu del kendo, que en japonès significa ‘via del sabre’, és colpejar l’adversari abans de ser colpejat, normalment amb un sol moviment ràpid i precís Els combatents agafen el sabre amb les dues mans, s’enfronten de cara, mai de costat com en l’esgrima, i van protegits amb una armadura que consta de casc, faldilla, protector pectoral i protector de braços El kendo s’originà al Japó El seu precedent, el kenjutsu o ‘art del sabre’, data del segle VIII L’expansió dels guerrers samurais al segle XI propicià el desenvolupament del sabre japonès El kenjutsu guanyà protagonisme i incorporà…
aikido

L'aikido és un art marcial d'autodefensa
Arxiu Associació Cultural Aiki Catalunya
Altres esports de combat
Art marcial d’origen japonès, basada en el moviment circular, que té per objectiu, sempre que sigui possible, la neutralització de l’adversari amb el mínim de violència possible.
Se centra en la utilització de l’energia de l’oponent per redirigir-la en contra seu, aconseguint així el control de la situació El terme aikido deriva de tres ideogrames japonesos ai , que significa ‘harmonia’, ki , que significa ‘energia vital’, i do , que significa ‘via’ Aquests tres kanjis es tradueixen com ‘la via de l’harmonia entre les energies’, és a dir, el camí per aconseguir l’harmonia amb un mateix i amb l’univers En definitiva, l’aikido cerca l’harmonia universal entre cos, esperit, naturalesa i cosmos L’aikido nasqué a partir de les tècniques de l’aiki-jutsu, art marcial del…