Resultats de la cerca
Es mostren 3129 resultats
premsa clandestina
Comunicació
Publicacions editades al marge de la legalitat vigent, normalment en èpoques d’anormalitat democràtica.
Modernament i als Països Catalans, hom troba antecedents de premsa clandestina l’any 1917 en què, amb motiu de l’Assemblea de Parlamentaris, La Veu de Catalunya edità les Fulles numerades per tal d’informar l’opinió pública Durant la Dictadura de Primo de Rivera, els grups independents lligats a Francesc Macià publicaren diversos butlletins Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934, renasqué la premsa clandestina a càrrec d’Estat Català i d’altres partits nacionalistes radicals, així com dels diversos corrents comunistes La Guerra Civil de 1936-39 i, sobretot, els fets de Maig del 1937,…
sobreimpressió
Cinematografia
Fotografia
Impressió de dues o més imatges diferents sobre una mateixa pel·lícula amb la finalitat d’aconseguir efectes especials.
Aquest trucatge, bàsicament fotogràfic, és emprat en el cinema i també en televisió
road-movie
Cinematografia
Gènere cinematogràfic (en traducció literal ‘pel·lícula de carretera‘), centrat en la vida de persones la marginació, la solitud o les aspiracions de les quals es reflecteixen en la mobilitat constant.
En moltes ocasions el desenllaç és dolorós i trist Alguns exemples són HHawks Rio Bravo , 1959, DHopper Easy Rider , 1969, PBogdanovich Paper Moon , 1973, MScorsese The Color of Money , 1986, RScott Thelma and Louise , 1991, EMartínez-Lázaro Carreteras secundarias , 1996 i DLynch The Straight Story , 1999 Alguns exemples d’aquests darrers anys han estat Senior Trip 1995, de KMakin, A Life less Ordinary 1997, de DBoyle, i les produccions espanyoles Los años bárbaros 1998, de FColomo, i Lisboa 1999, d’AHernández, a més de la brasilera Central do Brasil 1998, de WSalles Els Estats Units,…
generador de caràcters
Electrònica i informàtica
Comunicació
Equip per a inserir caràcters i gràfics en un senyal de vídeo.
solarització
Cinematografia
Fotografia
Procediment per a obtenir efectes artístics o especials en una fotografia o en una pel·lícula que consisteix a exposar a la llum les superfícies sensibles ja impressionades mentre hom les revela.
descodificador
Electrònica i informàtica
Comunicació
Dispositiu emprat pels abonats a les emissores de televisió de pagament que, connectat a un aparell de televisió, possibilita la visió dels programes que no s’emeten en obert o l’accés a determinats serveis.
L’equipament del descodificador inclou una peça —una targeta amb codi de barres o amb banda magnètica— mitjançant la qual la televisió emissora autoritza el seguiment de les seves emissions o comptabilitza la despesa feta per l’abonat Hom treballa en models de televisors que incloguin descodificadors universals aptes per a llegir qualsevol sistema de codificació aleatoritzador
camp
Electrònica i informàtica
Comunicació
Cadascuna de les dues parts, també anomenades trames o semiimatges, en què hom divideix les imatges de televisió, per tal de doblar la freqüència d’exploració en el receptor i reduir l’efecte de parpelleig en l’espectador ( entrellaçament
).
barranquisme
Esports d’aventura
Esports de muntanya
Pràctica esportiva que consisteix a seguir el curs d’un riu o torrent a través d’un barranc, combinant la natació, les tècniques d’escalada i l’espeleologia per salvar els obstacles naturals de la ruta.
cinema suís
Cinematografia
Cinema realitzat a Suïssa.
Amb uns precedents gairebé inexistents, el cinema suís nasqué el 1958, que el govern adoptà mesures per a promoure la cinematografia autòctona, les quals permeteren l’eclosió els primers anys seixanta d’una generació de cineastes francòfons anomenada Grup dels 5 Alain Tanner, Claude Goretta, Michel Soutter, Jean Louis Roy i Jacques Lagrange, amb una producció molt influïda per llur bagatge televisiu A la zona germanòfona privà la tradició documentalista Walter Murti, Richard Dindo, que s’acompanyà d’un cinema de ficció de connotacions brechtianes Thomas Koerfer, o operístiques Daniel Schmidt…