Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
bioscopi
Cinematografia
Nom donat a una sèrie d’aparells inventats entre el 1851 i el 1893, que, amb diverses variants, resolien l’intent de projectar fotografies animades.
Són els precedents més directes del cinematògraf Els principals són de Jules Duboscq França, 1851-52, Charles Urban EUA, 1891, Georges Demeney França, 1893-95 i Max Skladanowski Alemanya, 1894
noticiari
Cinematografia
Comunicació
Secció de notícies d’actualitat d’una publicació, d’un film o d’una emissió radiofònica o televisiva.
Com a film, d’una durada de deu a quinze minuts, nasqué de les escenes filmades dels germans Lumière, de l’impacte de les filmacions als fronts de la Primera Guerra Mundial i de la incorporació del so òptic a la mateixa pellícula a partir del 1927 El primer noticiari sonor fou el Fox Movietone EUA, seguit del Pathé Journal França, l’UFA Alemanya i el Luce Itàlia
cinema xilè
Cinematografia
Cinema produït a Xile.
Des del 1910, amb la realització del primer film un documental, fins al començament del sonor, la indústria cinematogràfica xilena fou relativament important hom produí unes vuitanta pellícules Després d’una llarga crisi, foren fundats els estudis Chile Films 1938 i la societat Diprocine 1955, no suficients, però, per a fer reeixir l’activitat cinematogràfica Alguns anys més tard s’inicià una tasca molt important a través de cineclubs, d’on sortí una generació posterior de directors destacats, com HSoto Érase un niño, un guerrillero y un caballo , 1968, MLittin El chacal de Nahueltoro ,…
animació
Cinematografia
Designació de diverses tècniques cinematogràfiques que tenen en comú de basar-se en un univers de proporcions reduïdes i de no reproduir cap element real.
En el rodatge hom no usa el moviment, sinó que són emprades tècniques de filmació d’imatge per imatge i mitjançant diversos trucatges és creada la impressió de relleu i moviment Comprèn el dibuix animat, amb el qual sovint es confon, el de ninots, titelles, collages , objectes en moviment, gravats mòbils, ombres i àdhuc composicions plàstiques abstractes Un aspecte més de l’animació és el film amb la imatge produïda directament sobre el suport, sense filmació El film d’animació entronca amb l’estètica i les tècniques de les joguines òptiques i dels estris de física recreativa Inicialment, l’…
cineclub
Cinematografia
Agrupació de persones afeccionades al cinema com a vehicle cultural, amb la finalitat de promoure activitats d’estudi i de difusió del medi cinematogràfic.
El seu origen es remunta a França, el 1920, i els primers cercles foren fundats per Ricciote Canudo, Louis Delluc i Léon Moussinac A Alemanya, del 1924 al 1930, funcionaren abundants Filmfreunden als Països Baixòs destacà la Film-Liga i a Itàlia, el règim feixista fundà el 1934 el Cine-Club Nazionale A la Gran Bretanya, el 1938, hi havia 148 Film Societies A Espanya, a part l’activitat que des del 1925 desenvolupà la Residencia de Estudiantes de Madrid, amb Juan Piqueras, Ernesto Giménez Caballero i Luis Buñuel, fou a Catalunya on hi hagué els focus més entusiastes les sessions…
surrealisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Moviment aparegut a França el 1924 que afectà primordialment la poesia i la pintura, però també la prosa, el teatre, el cinema i l’escultura.
Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup inicial s’afegiren els pintors H Arp, M Ernst, A Masson i J Miró, i els escriptors M…
actualitats
Cinematografia
Reproducció cinematogràfica de realitats pròximes en el temps.
Originat a França, amb els films dels Lumière, assolí un ràpid èxit popular que determinà l’aparició de les actualitats reconstituïdes , com el Xoc de dos transatlàntics de Fructuós Gelabert, que donaven una versió trucada de fets autèntics Baltasar Abadal, Segon de Chomón, Francesc Tramullas, Josep Gaspar i l’empresa Cuesta foren els iniciadors del gènere als Països Catalans Vers el 1910 les cases productores franceses Pathé i Gaumont fixaren la fórmula de les revistes d’actualitats muntatge de fragments de temes diversos —fets polítics, bèllics, esportius, artístics modes, etc…
documental
Cinematografia
Gènere cinematogràfic deslligat del cinema de ficció que presenta la realitat amb una finalitat bàsicament informativa.
Tot i que el documental nasqué amb el cinema —els primers films dels germans Lumière eren documentals— i que els anglesos el concretaren amb una sèrie de films sobre l’exèrcit i la indústria, l’autèntic documental aparegué amb Nanook of the North 1922, de Robert J Flaherty Buñuel i els documentalistes nordamericans dels anys trenta conrearen el documental de denúncia social A França han estat produïts documentals de divulgació científica, com els de Jacques-Yves Cousteau, línia que també ha estat seguida a Alemanya Després de la Segona Guerra Mundial adquirí un gran apogeu el…
cinema occità
Cinematografia
Cinema realitzat al País d’Oc.
Bé que des de l’inici del cinema la terra occitana —per la seva lluminositat i la diversitat del paisatge, així com també per raons econòmiques— apareix sovint en diversos films el primer dels quals fou el dels germans Lumière L’entrée d’un train en gare de La Ciotat , 1896, hom no pot parlar de l’existència d’un veritable cinema occità fins el 1960, data a partir de la qual diversos realitzadors, seguint el mateix impuls de renaixement que anima la poesia i la cançó occitanes, es proposen la tasca de crear una producció cinematogràfica autòctona que reflecteixi tota la problemàtica i les…
cinema negre
Cinematografia
Nom amb el qual és coneguda una tendència del cinema, que es desenvolupà sobretot als EUA entre el 1941 i el 1955, i tingué una certa continuïtat a Europa, especialment a França.
Violència, sexe, criminalitat i societat marginal són elements bàsics d’aquesta tendència, i n'és l’origen el film The Maltese Falcon 1941 de John Huston Gilda de Charles Vidor 1946, The Lady of Shanghai 1947 d’Orson Welles, The Asphalt Jungle 1950 de Huston i bastants films d’Otto Preminger o d’Alfred Hitchcock poden ésser inscrits, també, en aquesta tendència