Resultats de la cerca

Després d’una etapa dedicada a exercir de novellista, faceta en què aconseguí notables èxits, debutà en el cinema amb Danny Boy 1982 i arribà a ser reconegut per The Company of Wolves 1984 i Mona Lisa 1986 Entrà al cinema nord-americà amb una versió de We're no Angels que s’anomenà High spirits 1989 Tornà a Irlanda i hi rodà The Miracle 1991 i The Crying Game 1992, nominada a l’Oscar Novament als EUA, dirigí Interview with the Vampire 1994 i, de retorn al seu país, Michael Collins 1996, biografia del líder independentista irlandès, que obtingué el Lleó d’Or a Venècia…

Entrà en el cinema de manera casual per mitjà del director Frank Borzage, que la conegué a Dublín i li donà un paper a Song O'My Heart 1930 Un cop a Hollywood, a més de desenvolupar una llarga carrera cinematogràfica, al costat dels germans Marx — A Day at the Races 1937, de SWood— o sota la direcció de Tod Browning a The Devil-Doll 1936, també treballà al teatre i a la ràdio Però fou coneguda sobretot per haver interpretat en sis pellícules el paper de Jane, la companya de Tarzan, al costat de Johnny Weissmuller Casada amb el director John Farrow, un dels seus set fills és l’…

Després de guanyar-se la vida amb ocupacions diverses, el 1976 debutà com a actor en el teatre, i treballà en diverses companyies de Dublín En el cinema debutà, com a secundari, a Excalibur 1981, de J Boorman The Bounty 1984, de R Donaldson Duet for One 1987, d’A Končalovskij o The Dead Pool 1988, de B van Horn Posteriorment, gràcies a la seva versatilitat, que li permet interpretar tant personatges d’acció com intensament dramàtics, ha esdevingut un dels actors més cotitzats de Hollywood Entre d’altres, ha protagonitzat o ha tingut papers destacats en pellícules com Darkman 1990, de Sam…

Estudià història a la Universitat de Cambridge Posteriorment exercí de bibliotecari a Nova York i de crític musical a Anglaterra Després de l'estrena de la seva primera obra,  The Salt Land 1952, obtingué un gran èxit amb Five Fingers Exercise 1958, que decidí la seva dedicació al teatre Després del drama doble sobre el tema de l'amor The Private Ear/The Public Eye 1962, presentà el drama històric  The Royal Hunt of the Sun 1964, basada en la vida de Pizarro Els seguiren el psicològic  Equus 1973 i Amadeus 1979, especulació entorn de la vida de Mozart Ambdues obres reberen el…

En les seves obres tractà de manera especial de la problemàtica jueva Cal destacar-ne Exodus 1958, Topaz 1967, QB VII 1970, Mitla Pass 1988 i A God in Ruins 1999, algunes de les quals foren portades al cinema o a la televisió També escriví sobre les seves experiències a Irlanda del Nord, Trinity 1976, The Redemption 1995 i O'Hara's Choice 2003

Després de treballar a la televisió del seu país i de rodar el primer llargmetratge, Catch Us if You Can 1965, es traslladà als EUA, on realitzà alguns films d’acció com Point Black 1967, Leo the Last 1970, per la qual rebé el premi al millor director del Festival de Canes, i Deliverance 1972, i del gènere fantàstic, com Zardoz 1973 i Exorcist II 1977, no exempts d’una certa dimensió personal Excalibur 1980, el seu millor film, rodat a Irlanda, és un recull ampli i barroc de les llegendes arturianes També ha dirigit The Emerald Forest 1985, Hope and Glory 1987, Where the Heart Is…

Els fulls animats de John Arthur Roebuck Rudge, el biophantascope d’aquest i de William Friese-Greene, els aparells d’aquest i de Mortimer Evans, els Kinetograph de Dornisthorpe i de Crofts, entre el 1870 i el 1894 feren d’Anglaterra un dels bressols del cinema Però el veritable fundador del cinema britànic fou Robert William Paul The Sea in Dover, Persimmon’s Derby , 1896 Imitació i competència amb els francesos tingueren ocupat Paul, mentre a Brighton sorgia un grup amb un nou estil i una especial predilecció per les preses originals, aviat orientades cap al realisme, combinades amb altres…