Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tem Productores Asociados Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AVillaronga FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Fujicolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Cesc Candini MUNTATGE Raúl Román MÚSICA Javier Navarrete INTERPRETACIÓ Gunter Meisner Klaus, Marisa Paredes Griselda, David Sust Angelo, Ricard Carcelero Angelo nen, Gisela Echevarría Rena, Imma Colomer la Jornalera ESTRENA Madrid, 07031987, Barcelona, 17031987 PREMIS Ciutat de Barcelona 1987 millor director, Setmana Internacional de Cinema de Barcelona millor film, Sant Jordi de Cinematografia 1988 millor òpera prima, Múrcia…

Filla d’ Ermengol Passola i Badia Es llicencià en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i es diplomà en imatge per l’Institut del Teatre 1982 Cursà estudis de guionatge i direcció d’actors als EUA El 1980 fundà VIRAC, empresa amb la qual produí fins el 1987 programes publicitaris, industrials i documentals fou guionista i realitzadora d’alguns d’aquests treballs, com ara Eleccions a “Las Cortes”  1982 i Paisatges per un teatre 1987-88 Després de la producció del film d’animació Despertaferro El crit del foc 1990, de Jordi Amorós, que obtingué el premi Sant…

Establert a Barcelona el 1958 com a venedor de llepolies en una parada al moll, fou descobert l’any 1974 per Francesc Betriu , el qual el contractà com a secundari de la pellícula Furia española 1975 i posteriorment per a Los fieles sirvientes 1980 i La plaça del Diamant 1982 Actuà també en La cripta 1981, de Cayetano del Real, La revolta dels ocells 1982 i Un geni amb l’aigua al coll 1983, de Josep-Lluís Comeron, El invernadero 1983 i Asalto al Banco Central 1983, de S Lapeira, La senyora 1987, de Jordi Cadena, L’aire d’un crim 1988, d’Antonio Isasi-Isasmendi, El niño de la luna 1988, d’…

Tingué com a objectiu oferir al jovent una formació cultural i artística alternativa Estructurada en diverses seccions, l’Aula de Cinema tingué com a responsables Pere Balañà i Jordi Cadena, amb els quals collaboraren Tomàs Pladevall, Josep Maria Forn, Josep Anton Pérez i Giner, Ricard Albiñana, Domènec Font, Joan Lorente o Alfons Garcia i Seguí Produïren alguns curts malgrat l’alt nombre d’alumnes matriculats i l’elevat cost del material que calia comprar o llogar També s’hi impartiren seminaris, hi assistiren cineastes que presentaven els seus films i s’hi reté un homenatge a Luis G…

Vida Després d’estudiar a les escoles d’Arts i Oficis, Massana i Eina, treballà en disseny industrial i tèxtil, en la creació d’interiors, figurinisme i publicitat En teatre muntà l’escenografia de Víctor o els nens al poder i Agnès , obres de les quals també dissenyà els vestuaris En el mitjà cinematogràfic debutà amb Francesc Bellmunt en L’orgia 1978, amb Felipe de Paco, i Salut i força al canut 1979, sempre compaginant les diverses disciplines Feu la decoració i l’ambientació de Barcelona Sud 1980-81, Jordi Cadena, en què coincidí amb Agustí Villaronga, que en dissenyà el…

Vida Tècnic en imatge fílmica per l’EMAV de Barcelona 1973 i fotògraf professional, realitzà des del 1972 diversos curts com ara Pràctiques de curanderisme a l’Alta Garrotxa 1975 i La Garrotxa els volcans i els homes 1978, i també un bon nombre de documentals i vídeos publicitaris i industrials Fou ajudant de direcció del curt Anta mujer 1975, Agustí Villaronga i guionista del vídeo Història del Club de Futbol Barcelona 1986 El 1981 rodà a Olot en règim de cooperativa el llarg Naftalina Produí i dirigí el documental Sempre és demà 1982-85, quatre MM, sobre oficis i costums…

Debutà en el cinema el 1995 amb  Historias del Kronen, de Montxo Armendáriz, i en la televisió en un episodi de la sèrie Pedralbes centre Continuà la carrera cinematogràfica amb els films  Un cos al bosc 1996, de Joaquim Jordà, l’episodi El gust , d’ El domini del sentits 1996, dirigit per Teresa Pelegrí, Andrea 1996, de Sergi Casamitjana, Suerte 1997, d’Ernesto Tellería, el curtmetratge  Sueños de sal 1997, de Gloria Nuñez, Los años bárbaros 1998, de Fernando Colomo, Saïd 1998, de Llorenç Soler, Tomándote 2000, d’Isabela Gardela, Tiempos de azúcar 2001, de Juan Luis Iborra, Inconscients…

Vida Aficionat a la fotografia, aviat conreà el cinema documental, artístic i científic amb la seva marca Producciones Rosal Excellí amb títols pedagògics com ara La transplantación de córnea en España 1949, que aconseguí el 2n premi internacional en l’apartat del film científic en la Biennal de Venècia, i Belleza de Ampurias 1950, que realitzà amb la collaboració de la seva dona, l’escriptora, guionista i actriu Agustina, Nina , Martín de Sánchez de Albornoz En el camp professional, exercí també de productor en el film d’intriga La noche del martes 1944, d’Antonio Santillán El 1955 marxà a…

Fill de Joan Gratacós i Comas, començà a treballar als cines de la família De jove i durant uns quants mesos també ho feu al Windsor Palace d’Alfredo Matas Heretà del seu pare les accions de quatre cines de Terrassa Rambla, Principal, Avenida i Arenas, que gestionà amb el seu soci Joan Mollet i que tancà el 1999, i tres de Granollers Principal, Majestic i Mundial, dels quals n’acabà essent propietari únic, i tancà el 2001 El 1995 creà l’empresa inversora Enjoy Films, de la qual en formen part també els seus fills Joan 1970 i Miquel Gratacós i Capella 1973 Amb aquesta societat ha participat en…

Vida Estudià cinema a l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet de Llobregat i debutà com a meritori en les primeres i renovadores produccions de Pepón Coromina, L’obscura història de la cosina Montse 1976-77, Jordi Cadena, segons l’obra homònima de Joan Marsé, i com a auxiliar en tres films de Josep Joan Bigas Luna, "Bilbao" ídem v o , 197778 Caniche 1978-79 i Renacer Reborn , 1980-81, sota les ordres del també muntador Anastasi Rinos També treballà en el primer film de la muntadora Teresa Font, Asesinato en el Comité Central 1981, Vicente Aranda Fou muntador en cap de diversos curts i…