Resultats de la cerca

De formació acadèmica, la seva obra és d’un marcat intimisme Apa ‘El pare’, 1966, Szerelmesfilm ‘Un film d’amor’, 1970, Budapesti mesék ‘Contes de Budapest’, 1977, Bizalom ‘La confiança’, 1979, Mephisto 1981, Oscar al millor film de llengua no anglesa el 1982, Redl ezredes ‘El coronel Redl’, 1985, Hanussen 1988, Meeting Venus 1991, Edes Emma, Drága Böbe 1992, Sunshine 1999, Taking Sides 2001, Being Julia 2004, etc

Després de passar per l’exèrcit, estudià interpretació a l’escola el Dramaten d’Estocolm 1948-51 i posteriorment actuà en diversos teatres de Suècia Des dels inicis fou un dels actors principals d’ Ingmar Bergman , a les ordres del qual rodà el seu primer film, Det sjunde inseglet ‘El setè segell’, 1956, a partir del qual dedicà la seva activitat al cinema en detriment del teatre Amb el mateix Bergman rodà posteriorment Smultronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Nära livet ‘Vida íntima’, 1958  Jungfrukällan ‘La font de la donzella’, 1959, Ansikten ‘Rostres’, 1958,  Såsom i en spegel ‘Com en…

La seva obra representa un esforç coherent, lúcid i distanciat de revisió dels grans mites de la història del seu país Der Grafen Pocci 1967, Ludwig, Requiem für einen jungfräulichen Köning 1972, Karl May 1974, Winifred Wagner 1975, Hitler, eine Film aus Deutschland 1977, Parsifal 1982, Penthesilea 1988, etc

Després de treballar amb M Sennet en cinema còmic, fou contractada per De Mille 1918, amb qui es revelà com a actriu dramàtica Més tard treballà per a la Paramount i es convertí ràpidament en un autèntic mite del cinema dels anys vint Fundà una productora 1926 i s’associà a la United Artists De les seves pellícules cal destacar The Humming Bird 1924, Queen Kelly 1928, Sadie Thompson 1928 i Sunset Boulevard 1950

Entre els seus primers treballs en el cinema hi ha les pellícules The World Ten Times Over  1963, de W Rilla, i Il castello dei morti vivi  1964, de W Kiefer Tres anys després aconseguí triomfar amb  The Dirty Dozen 1967, de R Aldrich, èxit que repetí a  Mash  1970, de R Altman, i Kelly’s Heroes 1970, de B G Hutton Consolidà la seva trajectòria amb Klute 1971, d’A Pakula,  Johnny Got His Gun  1971, de D Trumbo,  Don’t Look Now 1973, de N Roeg,  Novecento 1976, de B Bertolucci, Casanova 1976, de F Fellini, Invasion of the Body Snatchers 1978, de Ph Kaufman i Ordinary People 1980,…

Començà a publicar contes el 1958 i el 1963 aparegué Sel’skie žiteli ‘Els pobletans’ El guió Živet takoj paren ‘Així viu un xicot’ i el film corresponent guanyaren el Lleó d’Or del Festival de Venècia el 1964 El 1967 guanyà el premi Germans Vasil’ev En les seves narracions, plenes de sentit còmic i tràgic, mostra interès especial pels éssers que canvien d’ambient social, per exemple del poble a la ciutat, d’un camp de concentració a la llibertat i llurs reaccions El 1976 li fou concedit pòstumament el premi Lenin per a directors de cinema

Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a Madrid i el 1953 debutà com a actor al Teatre Espanyol Universitari El 1956 viatjà a París i el 1959 s’installà a Barcelona El contacte amb l’entrenador de futbol Helenio Herrera, el seu padrastre, li facilità l’accés a la premsa esportiva, on publicà amb el pseudònim de Martin Girard Com a escriptor feu el relat Bailando para Parker , adaptat per Vicente Aranda a Las crueles El cadáver exquisito 1968 i les novelles De cuerpo presente 1963, traslladada a la pantalla per Antton Eceiza 1965, Los once y uno 1964, Trece veces trece 1964 i El…

És una de les principals figures del darrer període del cinema mut Els seus films, realitzats en unes condicions difícils, foren implacables sàtires sobre els diversos aspectes de les societats de final de segle i, sobretot, de la imperial vienesa Sovint antimonàrquic, tingué molts problemes amb la part productora dels seus films, que foren mutilats i interromputs, fins al punt que hagué d’abandonar Hollywood i renunciar a la seva tasca de director, i acabà la seva carrera com a actor, a França Dels seus films com a actor hom pot esmentar Hearts of the World 1918 i La grande illusion 1937, i…

A partir dels anys seixanta es convertí en la cantant nord-americana per excellència A l’igual de Frank Sinatra, mantingué una gran popularitat quan els qui venien més discos eren grups de pop-rock Enregistrà el seu primer disc el 1963, The Barbra Streisand Album , però en aquella època les seves prioritats eren el teatre, la televisió i el cinema, i la cançó restà com a activitat complementària, tot i que posteriorment la reprengué i ha publicat més d’una cinquantena d’àlbums En el món de l’espectacle, el seu èxit en la revista musical Funny Girl la portà al cinema aconseguí l’Oscar i el…

Procedent del teatre clàssic, el 1980 guanyà un Oscar a la millor actriu secundària per  Kramer vs Kramer 1979, de R Benton, i el 1983 guanyà un segon Oscar pel paper principal a Sophie’s Choice , d’A Pakula Altres films seus són The Deer Hunter 1978, M Cimino, The French Lieutenant’s Woman 1980, K Reisz, Silkwood 1983, M Nichols, Falling in Love 1984, U Grosbard, premi David de Donatello 1985, Out of Africa 1985, S Pollack, premi David de Donatello 1986, Heartburn 1986, M Nichols, Ironweed 1987, H Babenco, A Cry in the Dark  1988, F Schepsi, premi a la millor actriu a Canes  Defending your…