Resultats de la cerca

Creador del documental “escenificat”, pot ésser considerat el gran mestre del cinéma-vérité Apassionat pels actes quotidians dels homes i per llur comportament, els féu intèrprets de llur vida Fou premiat als festivals de Venècia del 1934 i del 1937 per Man of Aran i Elephant Boy , respectivament Altres films seus són Nanook of the North 1922, Moana 1925, Tabú 1931, Louisiana Story 1948 i Guernica 1949

Vida Cap de publicitat de la Metro-Goldwyn-Mayer MGM a Barcelona, tingué un cinema a Santa Eulàlia de Ronçana i un altre a Granollers, on havia fundat un cineclub El 1946 marxà a Bogotà Colòmbia, on vivia el seu pare Miquel Joseph i Mayol En aquesta ciutat estudià cinematografia, representà la MGM, promocionà sales de cinema, creà la distribuïdora Elephant per difondre films de la Disney i la Warner Bros, i fou un dels fundadors del Cineclub Colombia

Filla del cantant i compositor Guy Béart El productor i director CBerri li confià el paper de Manon a Jean de Florette 1986 i a Manon des sources 1986, un díptic basat en la novella de Marcel Pagnol A partir d’aleshores, es convertí en una de les principals actrius del cinema francès gràcies a films com La belle noiseuse JRivette, 1991, L’enfer CChabrol, 1994 i Nelly et monsieur Arnaud CSautet, 1995 Intervingué també en Mission Impossible Bde Palma, 1996, Don Juan JWeber, 1998, Voleur de vie YAngelo, 1998, Le temps retrouvé RRuiz, 1999, Elephant Juice SMiller, 1999, La bûche DThompson, 1999 i…

Després de dirigir anuncis publicitaris i curtmetratges experimentals, el llargmetratge Mala noche 1985 el convertí en un nom prometedor dins el cinema independent nord-americà A Drugstore Cowboy 1989 manifestà el seu interès pels marginats, confirmat a My Own Private Idaho 1991 i Even Cowgirls Get the Blues 1993 La comèdia To Die For 1994 donà pas a una etapa de títols més comercials, com Good Will Hunting 1997, Psycho 1998 i Finding Forrester 2000, però tornà al cinema experimental amb Gerry 2002, Elephant 2003, guanyadora de la Palma d’Or i premi al millor director del Festival de Canes,…

Format a la Royal Academy of Dramatic Art, el 1962 debutà en el teatre, i també en el cinema com a actor secundari en el film  The Wild and the Willing , de Ralph Thomas Els anys següents consolidà el reconeixement com a actor teatral, entre d’altres amb les obres  Little Malcolm and His Struggle Against the Eunuchs 1967, la versió cinematogràfica de la qual, dirigida per Stuart Cooper, també protagonitzà el 1974 i The Caretaker , de Harold Pinter 1972, i també amb films com ara A man of All Seasons 1966, de Fred Zinneman o 10 Rillington Place 1971, de Richard Fleischer Fou, però, a la…

Cursà estudis de pintura i escultura i, gràcies al curtmetratge  The Alphabet 1968, accedí a l’American Film Institute Els seus films exploren un món malaltís i subterrani, tan angoixant i absurd com suggeridor Eraserhead 1976, el seu primer èxit, se situà en els circuits comercials malgrat l’estètica surrealista del film i l’ambigüitat del relat, i amb The Elephant Man 1980 es consolidà com un dels directors més originals Després del fracàs comercial de la superproducció de ciència-ficció  Dune 1984, retornà al seu món inconnex i oníric amb  Blue Velvet 1986, considerat el seu millor film,…

La seva sòlida experiència teatral li permeté entrar en el món del cinema a la fi de la dècada de 1960 amb els films The Lion in Winter A Harvey, 1968 i Hamlet T Richardson, 1969 Més tard protagonitzà Young Winston R Attenborough, 1972 i A Doll’s House J Losey, 1973, i reafirmà el seu talent d’actor de caràcter a The Elephant Man D Lynch, 1983, i en altres títols com The Silence of the Lambs J Demme, 1991, amb el qual guanyà l’Oscar al millor actor i un premi BAFTA  Howards End J Ivory, 1992  The Remains of the Day J Ivory, 1993  The Innocent J Schlesinger, 1993  Shadowlands R Attenborough,…

Filla de pares americans, a set anys anà als EUA amb la seva família en esclatar la Segona Guerra Mundial Iniciada des de ben jove en el cinema 1942, des del 1943 interpretà papers protagonistes infantils i juvenils de gran èxit Lassie Come Home 1943, de Fred M Wilcox  National Velvet , 1944, de Clarence Brown L’any 1947 Michael Curtiz la dirigí en Life with Father i als anys cinquanta la seva filmografia fou especialment prolífica A Place in the Sun , 1951, de George Stevens The Last Time I Saw Paris, 1954, de Richard Brooks Elephant Walk , 1954, de William Dieterle Giant , 1956, de George…

Vida Artista camaleònic tant pel que fa a la seva imatge com a la música, a voltes innovador i a voltes adaptant-se a la moda, introduí la teatralitat en el rock S’inicià de molt jove com a cantant, actor i multiinstrumentista en conjunts i en el teatre musical El 1966 es canvià el nom de David Robert Jones pel de David Bowie i publicà el seu primer àlbum amb aquest nom Malgrat que no fou molt reconegut, el seu segon àlbum 1969 incloïa la cançó Space Oddity , que més endavant aconseguí un gran èxit Tot i ser acollida de manera diversa, la seva producció musical posterior el situà com un dels…

Assolí una gran acceptació a partir del 1957 fins al començament del decenni dels setanta i es revifà a partir de la dècada dels vuitanta Inclou una àmplia temàtica, en algun cas amb antecedents literaris, com el vampirisme, des del clàssic Nosferatu 1922, de FWMurnau versió del 1978, de WHerzog fins a Dracula 1931, de TBrowning i 1958 de TFischer, entre altres, amb infinitat de títols i variants No hi manquen tampoc els fantasmes, l’home llop, la bruixeria, els exorcismes i el canibalisme Lycanthropus , 1962, de PHeuschs The Exorcist 1973, de WFriedkin The Night of the Living…