Resultats de la cerca

Vida Fill del tinent coronel Josep Guarner i nebot del coronel Vicenç Guarner, republicans que hagueren d’exiliar-se a Mèxic, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona És considerat el millor crític de cinema que ha tingut mai l’Estat espanyol Aviat s’interessà pel fet cinematogràfic a través d’una activitat militant en cineclubs com el Monterols També començà a publicar en revistes com "Film Ideal", amb textos que han deixat empremta com ara Las gafas de Parménides Algunas reflexiones acerca de la crítica y su ejercicio 1962 "Documentos Cinematográficos", de la qual fou un…

Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona És autor de 30 años de cine español Fou ajudant de V Cottafavi i R Rossellini de qui escriví una biografia, publicada en anglès i castellà i dirigí el curtmetratge Crónicas de Rondíbilis Collaborà en publicacions cinematogràfiques angleses i italianes Dirigí, des del 1979, la Setmana Internacional de Cinema de Barcelona El 1989 fou nomenat director de l’Oficina Catalana de Cinema Publicà, entre d’altres, Marylin revisitada 1971, Pasolini 1977, Conocer Visconti y su obra 1978, King Vidor 1981, etc

Vida Com a programista treballà a Exclusivas Floralva 1957-59, Procines 1959-60, Discentro 1960-62, Rey Soria Films 1962-64, Paramount 1964-66 i Toleratus 1966-68 El 1968 s’establí pel seu compte com a titular de la distribuïdora Catalònia Film que abastava Catalunya, Aragó i les Illes Balears Però el 1977, amb la collaboració de Santiago Alonso, obrí a Madrid AV Films, és a dir, Alonso y Vivó Films, distintiu adoptat en comprovar que el de Catalònia era acceptat amb una clara reticència més enllà del Principat Una fórmula semblant s’emprà en l’assentament d’una…

En la seva joventut dirigí algunes obres teatrals i, collaborà, entre d’altres, en coreografies d’Alicia Alonso S'inicià en el cinema amb documentals que exalçaven la Revolució Cubana Carta del presidente Dorticós a los estudiantes chilenos , 1960 Ganaremos la paz , 1962 Primero de Mayo socialista , 1962 un dels quals Gente de Moscú , 1963, tanmateix, li comportà dificultats amb la censura que continuaren en produccions posteriors Després de la retirada del seu primer de ficció, la sàtira El bautizo 1967, s’exilià a Espanya, on es nacionalitzà a mitjan anys setanta i rodà La…

S'inicià en els espectacles literaris de la Cova del Drac l’any 1968 L’any 1970, amb la Companyia Adrià Gual, interpretà Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu Des del 1983 es dedicà intensament al doblatge, dins del qual tingué una dilatada trajectòria Fou més conegut, però, com a actor assidu de diverses sèries de Televisió de Catalunya , entre les quals cal citar Poble Nou 1994, Estació d’enllaç 1995 o La Sagrada Família 2010 Com a actor teatral interpretà, entre d’altres, Estiu , d’Edward Bond 2001, direcció de Manuel Dueso, Maria Rosa , d’Àngel Guimerà 2004, direcció d’Àngel …

Vida Estudià peritatge mecànic i elèctric a l’Escola Industrial de Terrassa, amplià estudis a París i el 1927 obtingué el grau d’enginyer elèctric Fou un reconegut redactor tècnic de la revista "Arte y Cinematografía", en la qual publicà la sèrie de trenta-cinc articles titulada Las modernas orientaciones técnicas en Cinematografía 1926-30, divulgacions documentades que continuà en la mateixa publicació fins el 1935 amb el treball Algunos aspectos de la actual técnica cinematográfica núm 400 També feu força collaboracions semblants a la premsa, revistes especialitzades i ràdio, mitjà en el…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oficina d’Informació i Propaganda de CNT/FAI Barcelona FOTOGRAFIA Ricardo Alonso blanc i negre, normal MUNTATGE Antoni Cànovas Sinopsi A Barcelona, el moviment espontani de milicians participa en els darrers combats contra els revoltats i en defensa de la República Els anarcosindicalistes narren les seves conquestes revolucionàries i la seva sortida cap al front Producció Es tracta del primer reportatge rodat a Barcelona després de l’aixecament del 18 de juliol de 1936 Els operadors improvisats de la CNT/ FAI recorregueren els carrers i aconseguiren un document…

Pedro Puche fou el seu primer director de doblatge, però a causa dels pobres mitjans de què disposà, no aconseguí la qualitat desitjada Durant els anys següents experimentaren una certa puixança, amb directors com Rafael Navarro, fins que el 1952 els estudis foren comprats per Ignasi F Iquino, que contractà Antonio Santillán de director El 1962 la gerència passà a les mans de Juan García Velázquez, el qual al cap de cinc anys comprà les accions al mateix cineasta, i rellançà els estudis amb la contractació de Miquel Sitjes i Palanca com a director tècnic, a més de directors de la vàlua de…

Vida Poeta proper al modernisme, exercí el periodisme en diversos diaris de Barcelona abans d’installar-se a Madrid el 1907 S’especialitzà en drames històrics en vers, alguns dels quals foren després adaptats per a la televisió La seva activitat cinematogràfica s’inicià com a argumentista de dos films de Josep de Togores, La pescadora de Tossa o Amor de pescadora 1914 i Los muertos viven o Un solo corazón 1915, aquí també com a guionista i codirector El 1931 fundà, amb altres illustres literats, els estudis sonors Cinematografía Española y Americana CEA D’altra banda, la seva comèdia Rosa de…

La introducció del cinema a l’Uruguai data del 1896, i ja dos anys després fou produït un primer documental per Félix Oliver, bé que durant el període mut l’activitat fou molt escassa Solament es destaquen Almas en la costa 1923, de JA Borges, Del pingo al volante 1928, de R Kouri, i sobretot El pequeño héroe de Arroyo de Oro 1929, de C Alonso L’arribada del sonor no augmentà la producció, fet que contrasta amb la inquietud que es desvetllà en els cineclubs cap al 1948, que provocà l’aparició d’una nova generació de cineastes renovadora del cinema uruguaià E Hintz, JJ Gascue, F…