Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Ramon Ferrés i Musolas
Música
Cinematografia
Músic.
Pare del director Ignasi F Iquino Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brusselles S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel —de nom real, Teresa Iquino i Parra València, 14 de maig de 1883 - Barcelona, 4 de novembre de 1969— Compongué música de cambra i cal citar l’obra lírica en tres actes Gent…
,
Pedro Lazaga
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Autor d’una obra prolífica, dirigí films de tema bèllic La patrulla , 1951 Torrepartida , 1956 La fiel infantería , 1959, comèdies turístiques La ciudad no es para mí , 1966 El turismo es un gran invento , 1969 i comèdies eròtiques Black Story , 1971 Yo soy fulana de tal , 1975, sempre al servei de l' establishment franquista
Ignasi P. Ferré
Cinematografia
Director de cinema.
Vida Estudià dibuix, pintura i escultura i dirigí diversos curts, abans de traslladar-se a Berlín 1974 per estudiar cinema a l’escola de Peter Rötlingshöfer i, tres anys més tard, a Itàlia, on ingressà al Centre Experimental de Cinematografia de Roma per cursar direcció i producció 1977-78 Allà treballà com a auxiliar de direcció en diversos films, entre els quals destaquen Marxa triomfal Marcia trionfale , 1976, Marco Bellocchio Calígula Caligola , 1978, Tinto Brass i El misteri d’Oberwald Il misterio di Oberwald , 1980, Michelangelo Antonioni Quan tornà a Barcelona dirigí, amb Josep…
Ignasi F. Iquino
Cinematografia
Nom amb què és conegut el director, productor i guionista cinematogràfic Ignasi Ferrés i Iquino.
Vida Fill del compositor Ramon Ferrés i de la cantant Teresa Idel, estudià dibuix i pintura, i el 1933 debutà en el cinema rodant curts, on deixà algun exemple de cinema esportiu com Combat Eloy-Pineda 1934 El 1935 feu a Barcelona el seu primer llarg, Al margen de la ley , amb la seva productora Emisora Films L’esclat de la guerra civil no li impedí rodar Diego Corrientes , estrenat el 1937 i el migmetratge Paquete, el fotógrafo público nº 1 1938 realitzat per a la CNT Acabada la guerra fou contractat per Aureliano Campa de CIFESA per a dirigir nou produccions entre el 1940 i el 1943 Aquesta…
, ,
Francesc Català i Roca
Portada de la Guia de Catalunya, de Josep Pla i il·lustrada per Francesc Català i Roca
© Fototeca.cat
Fotografia
Cinematografia
Historiografia catalana
Fotògraf i cineasta.
Vida Fill del fotògraf Pere Català i Pic i germà de l’historiador i també fotògraf Pere Català , el 1931 s’installà a Barcelona Aprengué la tècnica i l’art fotogràfics al costat del pare, collaborant al seu laboratori i fent reportatges d’encàrrec El 1935 debutà com a professional i s’integrà en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana el seu pare n’era el cap de publicacions i feu la famosa fotografia, amb l’ajuda del fill, que illustra el cartell Aixafem el feixisme Després de la guerra treballà un parell d’anys en una empresa d’arts gràfiques, fins que s’independitzà com…
, ,
Josep Serra i Estruch
Cinematografia
Periodisme
Literatura catalana
Educació
Pedagog, cineasta amateur i promotor cultural.
Vida Durant la guerra civil publicà les revistes clandestines Avant i Superació després Catalunya Melilla, 1942, 7 núm, L’Ocell de Paper Melilla, 1942-43, primera collecció literària de la postguerra en català 14 vol, i Per Catalunya 1945, del Front Nacional de Catalunya, partit del qual fou dirigent Secretari del Sindicat de Professionals Liberals de la CNT, el 1946 fou detingut per voler posar la senyera a Montjuïc, gest que li ocasionà quatre anys de presó Com a cineasta amateur començà el 1953 rodant, amb l…
,
Contes de la vora del foc
Cinematografia
Pel·lícula del 1979-1980; ficció de 90 min., dirigida per Antoni Martí i Gich.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Produccions U de CUC Girona GUIÓ Carme Barberà, Jaume Jovells, Josep Massagué FOTOGRAFIA AMartí, Ivo Antonov color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Massagué MUNTATGE Joan Mallarach, AMartí, Quim Sota so MÚSICA Pere Josep Puértolas SO Dolors Fuster, Encarna Espinosa, Juan Sáez INTERPRETACIÓ FAlborch, CBarberà, Lisa Coca, Jaume Grau, Ferran Herrera, JJovells, Kim Llobet, Ferran Baile pirata, Laia Martí nena, Partaka, Xesc Barceló, Guillem d’Efak, Belén Quílez nena, Josep Maria Teixidor nen ESTRENA Barcelona, 16121980 preestrena, Girona, 30011983 Sinopsi Una…
Charlotte Rampling

Charlotte Rampling (2009)
© Nicolas Genin
Cinematografia
Actriu anglesa.
Filla d’un campió olímpic de mig fons i alt comandament de l’OTAN, s’educà en escoles exclusives a França i Anglaterra Mentre feia de model fou contractada per Richard Lester per a actuar a The Knack 1965, inici de la seva carrera cinematogràfica, en la qual ha interpretat sovint personalitats torturades Aconseguí un gran ressò amb les actuacions a La caduta degli dei 1969, de Luchino Visconti, i, sobretot, a Portiere di notte 1974, de Liliana Cavani, on interpretava una supervivent d’un camp de concentració nazi que coincideix amb el seu antic guardià Posteriorment…
Ramon Biadiu i Cuadrench
Cinematografia
Director i muntador.
Vida El 1907 el seu pare organitzà sessions de cinema a l’obrador de la seva pastisseria de Súria A tretze anys anà a Barcelona a aprendre l’ofici El 1931 comprà una càmera de 9,5 mm i el 1932 feu els primers reportatges Excursió per l’Alt Berguedà i Fusta de pi , que foren guardonats Pastisser i bon coneixedor del francès i l’anglès, el 1934 entrà als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer com a muntador de doblatge i realitzador de documentals, i també als estudis Acústica i als Trilla-La Riva 1933 Abandonà la feina de pastisser i rodà La ruta de Don Quijote 1934, migmetratge…
surrealisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Moviment aparegut a França el 1924 que afectà primordialment la poesia i la pintura, però també la prosa, el teatre, el cinema i l’escultura.
Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup inicial s’afegiren els pintors H Arp, M Ernst, A Masson i J Miró, i els escriptors M…