Resultats de la cerca

Conreà diversos gèneres, des de la comèdia Zazie dans le métro , 1960 Viva María , 1965, fins al reportatge Calcutta , 1969, on mantingué la constant d’un profund sentit crític Ha dirigit també Ascenseur pour l’échafaud 1957, premiat a Canes, Les amants 1958, Le feu follet 1963, Le voleur 1965, Le souffle au coeur 1970, Pretty Baby 1978, Atlantic City 1980, My Dinner with André 1981, Au revoir les enfants 1987, Lleó d’Or de Venècia, Milou en Mai 1989, Damage 1992 i Vanya on 42nd Street 1994

Fou un dels capdavanters del cinema francès Bon coneixedor del seu ofici, treballà com a realitzador a la casa Gaumont Després d’haver realitzat films còmics i històrics, començà la sèrie La vie telle qu'elle est 1911-13, que obtingué un gran èxit, superat pels films seriats Fantomas 1913-14, Les vampires 1915 i Judex 1916-18

Fundador del primer cineclub a França, i també de la crítica cinematogràfica dirigí “Le Film” 1917-19, fou crític a “Paris-Midi” 1918-23 i fundà i dirigí “Cinéa” 1921-23 Ànima de l’anomenada escola impressionista francesa o primera avantguarda , reuní al seu costat figures com Abel Gance, Marcel L’Herbier, Germaine Dulac i Jean Epstein Realitzà els films Fièvre 1921, La femme de nulle part 1922, L’inondation 1924 L’obra més important com a escriptor cinematogràfic és Photogénie 1920, on explica les seves teories sobre el nou art del cinema

Iniciat en el teatre, es donà a conèixer el 1956 amb la pellícula Et Dieu créa la femme , de Roger Vadim, i més tard amb Les liaisons dangereuses 1960, del mateix director, bé que Il sorpasso 1962, de Dino Risi, representà la consolidació de la seva fama internacional El 1968 fou premiat a Berlín per L’homme qui ment , d’Alain Robbe-Grillet, i l’any següent ho fou a Canes per Z , de Costa-Gavras Altres films seus són Un homme et une femme 1966, de Claude Lelouch Il grande silenzio  1968, de Sergio Corbucci Ma nuit chez Maud 1969, d’Éric Rohmer Il conformista 1970, de Bernardo Bertolucci  L’…

Considerat un dels principals actors còmics del cinema francès, ha interpretat films com La traversée de Paris 1956, Le gendarme de Saint-Tropez 1964, La grande vadrouille 1967, Hibernatus 1969, Les aventures de Rabbi Jacob 1973, La zizanie 1977, L’avare 1979, La soupe aux choux 1981, etc

Redactor de Cahiers du Cinéma  1961-78, revista de la qual fou redactor en cap 1966-71, dirigí programes cinematogràfics per a la televisió abans de rodar el documental Les deux marsellaises 1968, al qual seguiren, entre d’altres, La Cecilia 1975, Carnets de bal 1980, L’ombre rouge 1981, La campagne de Provence 1992, Marseille contre Marseille 1996,  Jeux de rôles a Carpentras 1998, Durruti, portrait d’un anarchiste 2000,  Nos deux marseillaises 2001 i  Rêves de France à Marseille  2003, tots sobre temes socials i polítics Fora d’aquest gènere rodà  Le bal d’Irène 1986,  Jeune fille au livre…

Fou creada per la fusió de tres societats Metro Pictures Corporation creada el 1915, Goldwyn Pictures Corporation creada el 1917 i Louis B Mayer Pictures creada el 1918 Fou molt popular i mantingué un alt nivell de qualitat en els seus films El símbol de l’empresa és un lleó rugent emmarcat per una corona El 1970 fou comprada pel milionari Kirk Kerkorian Després de diverses fallides, compres i vendes, la companyia es declarà en fallida l’11 de novembre de 2010 per deslliurar-se dels deutes Finalment, el 26 de març de 2021 Amazon anuncià la compra de la companyia, assumint-ne…

Debutà en el teatre el 1935, de primer a Londres i després a Broadway A partir del 1938 s’introduí en el cinema encarnant innombrables personatges perversos El 1960, amb House of Usher , inicià una interessant sèrie de 8 films, realitzada per Roger Corman, sobre obres d’EA Poe Durants els anys setanta continuà actuant dins el cinema fantàstic, en el qual excellí en la seva interpretació del Dr Phibes , en dos films de R Fuest

De raça negra, estudià dansa a Filadèlfia debutà a París el 1925, incorporada a la Revue Negro Assolí un gran èxit i es convertí immediatament en l’ídol de París, i figurà com a vedet del Folies-Bergère i del Casino de París en les revistes més fastuoses Del 1927 al 1954 interpretà diversos films, el més famós dels quals és Zou-Zou 1934, de Marc Alegret Destinà els ingressos econòmics del seu treball a pagar les despeses de l’adopció de diverses criatures, de tots els països i de totes les races

S'inicià com a actor de teatre, però debutà en el cinema a Sophie's Choice 1982, d’AJPakula Posteriorment interpretà Silverado 1985, de LKasdan, però la popularitat li arribà amb A Fish Called Wanda 1988 —pellícula per la qual fou guardonat amb l’Oscar al millor actor de repartiment— i Dave 1993, d’IReitman Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, The Ice Storm 1997, d’ALee, In & Out 1997, d’FOz, A Midsummer Night's Dream 1999, de MHoffman, Wild Wild West 1999, de BSonnenfeld, The Anniversary Party 2001, d’ACumming i JJason Leigh, Life as a House 2001, d’IWinkler, The Emperor's Club…