Resultats de la cerca

Actor per a Thomas HInce, realitzador des del 1916, fou un dels millors estilistes del decenni 1925-35 Conjugant realisme i lirisme amb especial sensibilitat, abordà les relacions i la intimitat amoroses Dirigí els films Humoresque 1920, The Seventh Heaven 1927, The River 1929, A Farewell to Arms 1933, Desire 1936 amb ELubitsch, Moonrise 1948, etc

El 1934 entrà com a aprenent de laboratori en una petita productora, on ascendí fins a director artístic, i el 1942 passà a l’estudi Shochiku, un dels més importants de l’època Fou autor d’un gran nombre de guions i collaborà amb directors importants, especialment amb Kenzo Mizoguchi i Kimisaburo Yoshimura Amb Yoshimura, l’any 1950 fundà la productora Associació del Cinema Modern Hi debutà com a director l’any següent amb el llargmetratge Aisai Monogatari ‘La història de la meva estimada esposa’, en què relatava la relació i la pèrdua de la seva primera muller El 1952 estrenà el film d’…

Vida Cursà estudis de dramatúrgia i direcció escènica a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Barcelona, on conegué l’actriu Carme Elias, amb la qual estigué casat durant alguns anys Després d’escriure i rodar alguns curts amateurs , feu de creatiu publicitari per a diverses agències 1973-83 Parallelament, participà en l’autogestió teatral del Saló Diana, i escriví guions televisius per a la cantant Guillermina Motta Las Guillerminas del Rey Salomón , 1978-79, el grup musical La Trinca No passa res , 1985 i el showman Javier Gurruchaga Viaje con nosotros i El huevo de Colón La seva…

Fill de família modesta, començà comprant rotlles de pellícules a metres, que més o menys ben empalmats anà llogant pels pobles en bicicleta A divuit anys inicià l’adquisició de films enters, d’on nasqué el Programa Arajol, una petita distribuïdora que amb el temps es convertí en Exclusivas Arajol c/Aragó, que aviat obrí oficines a Madrid, València i Bilbao Durant la guerra civil, un comitè de treballadors es feu càrrec del negoci Després d’aquesta, i amb la collaboració d’Enrique de Castro, Josep Piñot i Josep Tendas i Riera, es dedicà a contratipar curts de Charles Chaplin, Larry Semon i…

Fill d’una modesta parella d’actors teatrals, fou actor còmic i actuà per primera vegada a la famosa companyia de pantomimes de Fred Karno 1907 El 1913 debutà als EUA a la productora Keystone de Mack Sennett Els seus primers 34 films, encara rudimentaris, apunten la seva forta personalitat a partir de Caught in a cabaret Desenvolupà la seva poètica de vagabund romàntic, marginat de la societat —que es popularitzà amb el nom de Charlot —, amb la seva producció d’Essanay 1915, Mutual 1916-17 i First National 1918-22 Carmen 1916, Easy Street 1917, The Immigrant 1917, The Adventurer 1918, A Dog'…

Vida Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios 1949 –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio 1951 Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador Manos sucias 1956, Un mundo para mí 1959 i Vivir un largo invierno 1963 El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma responsable de la coproducció Fuga…

Inicialment ballarina i coreògrafa, posteriorment abordà el teatre amb una interpretació d’ El somni d’una nit d’estiu i també amb diversos dramàtics televisius El paper de Colometa a la versió de La plaça del Diamant 1982, de Francesc Betriu, li obrí les portes del cinema i li atorgà el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor actriu Sense abandonar el teatre, amb diverses produccions del Centre Dramàtic de la Generalitat, intervingué als films Pares y nones 1982, de José Luis Cuerda  Soldados de plomo 1983, de José Sacristán  Sal gorda 1983, de…

Vida Fill d’una família modesta, s’inicià com a dependent de comerç i viatjant, feina que deixà el 1903 pel teatre Debutà a l’Ateneu de Sabadell amb el nom artístic de Domingo Ceret Es dedicà sobretot als gèneres líric i còmic En 1907-08 treballà al Tívoli en peces populistes sense gaire interès artístic La seva primera incursió coneguda en el cinema fou el 1912 al migmetratge Mala raza Fructuós Gelabert El 1914 interpretà dos films per a la firma Solà-Penya després treballà en Linito quiere ser torero , per a la Barcinógrafo d’Adrià Gual i per a l’Argos i la Segre Films entre el desembre de…

Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a Madrid i el 1953 debutà com a actor al Teatre Espanyol Universitari El 1956 viatjà a París i el 1959 s’installà a Barcelona El contacte amb l’entrenador de futbol Helenio Herrera, el seu padrastre, li facilità l’accés a la premsa esportiva, on publicà amb el pseudònim de Martin Girard Com a escriptor feu el relat Bailando para Parker , adaptat per Vicente Aranda a Las crueles El cadáver exquisito 1968 i les novelles De cuerpo presente 1963, traslladada a la pantalla per Antton Eceiza 1965, Los once y uno 1964, Trece veces trece 1964 i El…

Al començament funcionà com un laboratori dedicat al tiratge de còpies i elaboració de títols, fins que el mateix any ja començaren a dirigir la primera producció de la casa, Emboscada trágica Seguidament incorporaren Domènec Ceret de director, guionista i protagonista d’una sèrie de curts còmics, Los cuentos baturros 1915-16, el gran èxit de la qual motivà la filmació, també per D Ceret, de la Serie excéntrica Cardo 1915-16, personatge que imitava Charlot, i de Calines y Gedeón, detectives 1916, de la qual només es feu un episodi La bona marxa del negoci feu que la casa es decidís a rodar…