Resultats de la cerca

Fill dels ducs de Modrone, des de petit participà en ambients artístics i culturals el seu avi i el seu oncle foren directors artístics de la Scala de Milà Un fet definitiu en la seva carrera fou la relació amb Jean Renoir 1936, amb qui treballà com a ajudant de direcció Anà als EUA, i en tornar-ne es comprometé políticament amb el grup d’intellectuals en lluita contra el feixisme Durant la Segona Guerra Mundial participà en el moviment de resistència El seu estil es caracteritza per una sensibilitat punyent, una obsessió plàstica per l’escenografia i un gust pels ambients…

Destacà com a creador d’ambients i com a director d’actors La major part de les seves produccions, d’accentuat barroquisme, són adaptacions literàries o recreacions històriques Cal esmentar-ne Gli innamorati 1955, segons Goldoni, Il Bell’Antonio i La notte brava 1959, La viaccia 1961, Senilità 1962, Metello 1970, Per le antiche scale 1975, L’eredità Ferramonti 1976, La dame aux Camélias 1980, La Chartreuse de Parma 1982, La Venexiana 1985, Mosca addio 1986, Gli indifferenti 1989 i La villa del Venerdì 1991 També dirigí les sèries televisives ‘Gli indifferenti’ 1988 i ‘La famiglia…

Format a l’escola d’arts aplicades de París, treballà amb l’editor d’art i galerista Robert Delpire, que el familiaritzà amb el món de la fotografia S’adherí amb Eduardo Arroyo i altres artistes al corrent de la figuració narrativa, radicalment oposada a l’abstracció Després de destruir la seva producció anterior al 1962, conreà una pintura realista, amb coloracions fosques i ambients opressius de motius sovint motius catastròfics, que segons ell volien evocar la violència quotidiana Realitzà també films experimentals EX- 1968, Brighton Belle 1974, La Voleuse 1984 i  Le moindre…

Actor des del 1953, actuà com a secundari en moltes de les pellícules dirigides per ell mateix, com ara  Alex in Wonderland 1970 Guionista i realitzador de televisió, debutà el 1962 en el cinema Dirigí comèdies agredolces, molt centrades en els ambients intellectuals de Nova York Cal esmentar-ne  Bob & Carol & Ted & Alice 1970, Blume in Love 1973, Harry & Tonto 1974, Next Stop, Greenwich Village 1976, An Unmarried Woman 1978, Tempest 1981, Moscow on the Hudson 1984,  Down and Out in Beverly Hills 1986, Moon over Parador 1988, Enemies, a Love Story 1989 i Scenes…

D’estil èpic, fou el primer a aportar valors psicològics al gènere d’aventures, en particular al western Stagecoach 1939 El seu llenguatge és simple i precís, i arrenca del paisatge i dels ambients del far west tota l’autenticitat poètica que inclouen El 1935 obtingué l’Oscar al millor director per The Informer li fou concedit novament el 1940, el 1941 i el 1952 per The Grapes of Wrath , How Green was My Valley i The Quiet Man , respectivament Uns altres films seus són The Lost Patrol 1934, My Darling Clementine 1946, Rio Grande 1950, Two Rode Together 1961, Cheyenne Autumn 1964 i Seven…

Format com a publicitari, treballà en aquest camp fins la dècada de 1970, que dirigí els telefilms The Evacuees 1975 i No Hard Feelings 1976 Per al cinema rodà Bugsy Malone 1976 i Midnight Express 1978 L’èxit d’aquest film, on ja manifestà una gran habilitat per crear ambients d’un gran efectisme, li permeté realitzar els musicals Fame 1980 i Pink Floyd The Wall 1982, que incorporava aquest conjunt de rock en un escenari apocalíptic de gran impacte Altres films són Shoot the Moon 1982,  Birdy 1984, Gran Premi del Jurat del Festival de Canes 1985, Angel Heart 1986, Mississippi…

Vida Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura Fou redactor de "La Veu de Catalunya" i director del setmanari infantil "Jordi" també collaborà a "Revista de Catalunya" del 1925 al 1928 p e Apologia i blasme del cinema , juliol del 1927, "La Publicitat" o "Imatges" Feu l’edició d’ El teatre català anterior a Pitarra 1928 Secretari de Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat, s’exilià a París el 1939 Allí s’incorporà als ambients literaris i cinematogràfics, i sota el guiatge de Jean Renoir escriví guions, participà a El salari de la por Le…

Es formà a la facultat de lletres El 1932 Juan Piqueras l’introduí en els ambients cinematogràfics polítics de l’avantguarda Creà diferents cineclubs universitaris Membre del comitè nacional de la Unión Federal de Estudiantes Hispanos 1935, el 1937 n'esdevingué secretari general i el mateix any fou elegit membre del comitè nacional de la Federació Nacional dels Estudiants de Catalunya El 1951 inicià la crítica cinematogràfica a Índice , i uns quants anys més tard creà —amb Bardem, Ducay i Garagorri— Objectivo El 1955 fou un dels organitzadors de les converses de Salamanca El…

Vida Després de fer estudis d’aparellador i de tècnic industrial, habilità una nau a Madrid, on aixecà els estudis Ballesteros Tona-Film, treballant-hi com a decorador en cap durant dos anys Amb clares influències de l’ art-déco i la Bauhaus, s’estrenà amb Patricio miró una estrella 1934, José Luis Sáenz de Heredia, rodatge que es prolongà gairebé un any perquè tot l’equip tècnic era debutant A continuació feu tres cintes consecutives del prolífic José Buchs basades en sengles novelles Diez días millonaria 1934, Madre Alegría 1935 i El niño de las monjas 1935, a més de collaborar en La…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cyrk Films Pere Ignasi Fages, Barcelona, Institut del Cinema Català Joan Anton González, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1979 de Manuel Vázquez Montalbán GUIÓ Gustau Hernández, MEsteban FOTOGRAFIA Carlos Suárez Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Albert Danés MUNTATGE Joanna GSaladie MÚSICA Jordi Sabatés SO SIC INTERPRETACIÓ Juan Luis Galiardo Pepe Carvalho, Jean-Pierre Aumont Stuart Pedrell, Sílvia Tortosa vídua de Pedrell, Alejandra Grepi Charo , Albert Vidal, Eulàlia Ramón, Carles Lucena, Muntsa Alcañiz ESTRENA Barcelona en català i…