Resultats de la cerca

Després s’hi incorporaren Marià Aragón i Josep Viusà Fou la primera i única alternativa de distribució autogestionada de l’Estat espanyol de les pràctiques cinematogràfiques marginals militants, underground , i també de material independent, amateur o no professional, i de films que la Censura franquista havia prohibit Reuní un important fons en dipòsit, la majoria en 16 mm, i una bona part del qual era de realitzadors o collectius catalans Difongué els seus materials per Catalunya i la resta de l’Estat i alguna vegada a l’estranger, i fou exhibit pels cineclubs, associacions de veïns, casals…

Vida Autodidacte, estudià disseny gràfic i llenguatge audiovisual A partir del 1973 intervingué com a autor i collaborador en la realització de films en formats subestàndard i vídeos experimentals Impulsà i coordinà el llarg collectiu En la ciudad 1975-76 restauració i reedició en vídeo, 1997 Juntament amb Eugènia Balcells, Manuel Huerga o Juan Bufill constituí el grup Film Vídeo Informació, que edità la revista "Visual" 1997-78, dos núm Per a la televisió realitzà l’assaig Marcel Duchamp entre nosaltres retard en vídeo 1986-87, llargmetratge experimental i el fresc Lecturas de Cirlot 1997-…

Es constituí el 9 de setembre de 1997, per integrar l’activitat desenvolupada per l’Arxiu d’Imatges de l’Ajuntament de Girona AIAG, creat el 1982 i que depengué de l’Arxiu Municipal i el Museu d’Història de la Ciutat fins el 1995, any en què es desvincula del Museu El 1990 l’AIAG començà el catàleg informatitzat dels seus fons i convocà la primera edició de les Jornades Antoni Varés Imatge i Recerca El CRDI integra l’AIAG, custodia i tracta la documentació en imatges que genera el consistori, i també els fons i les colleccions privats que s’hi han dipositat El centre disposa d’…

Vida Cursà estudis a l’Escola Municipal de Belles Arts de Girona i el 1927 es traslladà a París per perfeccionar-se en arts gràfiques A principi de la dècada del 1930 s’inicià en el cinema El rapte de Maria Rosa , 1930-31, curtmetratge argumental, i intervingué d’extra en films de René Clair també debutà en el teatre Com a publicista realitzà cartells i retrats d’artistes per a l’Òpera Còmica, el Moulin Rouge i el Théâtre de la Gaîté a Montparnasse Mort el seu pare, tornà a Girona, treballà de publicista, dissenyador gràfic, pintor i també en el món del cartellisme cinematogràfic A partir…

Estudià a Budapest i al Conservatori de Leipzig, ciutat on el 1929 presentà el seu Concert per a violí núm 1 Visqué a París des del 1931 i a Londres a partir del 1935 Ja en aquests anys les seves obres eren interpretades a Europa i Amèrica El 1940 es traslladà als Estats Units i, installat a Hollywood fou contractat per la Metro-Goldwyn-Mayer, on treballà per molt temps Dedicat a la composició de música per al cinema fou premiat amb l’Oscar en tres ocasions, per Spellbound 1945, A Double Life 1947 i Ben-Hur 1959 Demostrà el seu classicisme simfònic en films com Quo Vadis 1951, Julius Caesar…

Fundada a Barcelona i en servei des del 2008, el seu mercat és l’Estat espanyol, Portugal des del 2016 i Mèxic, a través de la filial Filminlatino L’accionariat el formen una desena de productores cinematogràfiques L’usuari pot optar, després de registrar-se, per una subscripció periòdica renovable o pel pagament individual de pellícules o sèries durant un temps limitat La major part dels títols tenen versió doblada al castellà i versió original subtitulada en castellà, i una part tenen també versió en català o doblada al català El catàleg comprèn més de 10000 títols de tots els…

Vida De jove es traslladà a Barcelona, on a partir dels disset anys posà de manifest la seva forta personalitat com a actriu Treballà d’acomodadora en un teatre al Parallel, on el 1921 fou elegida per encarnar el paper de Doña Inés, del Don Juan Tenorio El castigador castigado 1922, de Ricard de Baños, amb fotografia del seu germà Ramon Gràcies a l’èxit obtingut representà l’Elliot Dorsan del drama Lilian 1921-22, de Joan Pallejà John Pallears El 1925 actuà en El niño de oro , de José María Granada pseudònim de José María Martín López, escriptor teatral i actor, i en Nobleza baturra , de Joan…

Enginyer industrial, creà i dirigí diversos cineclubs Condal, Laietà, Escola d’Enginyers, etc, associacions i institucions cinèfiles Federación Española de Cineclubs 1970-73, Institut del Cinema Català 1977-79, Setmana Internacional de Cinema de Barcelona 1969-81, Federació Catalana de Cineclubs 1982-87, Asociación Española de Historiadores del Cine 1988-90, Mediateca de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya 1994 i Grup de Recerca Cinematogràfica 1996, adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de CatalunyaExercí la crítica cinematogràfica en diaris i revistes ‘Avui’, ‘…

La creà el 1977 el crític, guionista i director Carles Balagué per impulsar els seus projectes com a realitzador, i els d’altres directors Produí els seus llargs Adela 1986 L’amor és estrany 1988, Les aparences enganyen 1991 i el seu curt Una setmana a la vida de 1985 i els curts d’altres Tie Break 1983, Enric Alberich F comme François 1985, Pilar Arévalo Quizá no sea demasiado tarde 1988, Txerra Cirbián i Abran las puertas 1993, Enric Miró Convertida en societat limitada el 1995, amplià la seva activitat amb la distribució de títols clàssics en versió original, la majoria dels quals són…

Vida Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, i muntà els cineclubs Condal, Layetano i Club Fòrum Cinematogràfic amb Jos Oliver, amb qui dirigí, a més, la revista "Otro Cine" 1966-67 També portà el Cineclub de l’Escola d’Enginyers 1966-69, premi Sant Jordi de Cinematografia 1967 al millor cineclub de Catalunya fundà el Cineclub de l’Associació d’Enginyers 1969-81 i creà el SUC 1967-68 Parallelament, treballà a l’Editorial Labor, on coordinà i redactà una part de la monumental Enciclopedia Ilustrada del Cine 1968-71, 4 vol A continuació cofundà la Llibreria-…