Resultats de la cerca

La seva obra representa un esforç coherent, lúcid i distanciat de revisió dels grans mites de la història del seu país Der Grafen Pocci 1967, Ludwig, Requiem für einen jungfräulichen Köning 1972, Karl May 1974, Winifred Wagner 1975, Hitler, eine Film aus Deutschland 1977, Parsifal 1982, Penthesilea 1988, etc

Es formà com a ajudant de direcció i a partir del 1958 s’establí a Alemanya, on realitzà una obra coherent i complexa, de forta inspiració brechtiana Chronik der Anna Magdalena Bach ‘Crònica d’Anna Magdalena Bach’, 1967, Othon 1969, Geschichtsunterricht ‘Lliçons d’història’,1972, Moses und Aaron ‘Moisès i Aaró’, 1974, Fortini Cani 1974, Dalla nube alla resistenza 1979, Trop tôt, trop tard 1981,  Klassenverhältnisse ‘Relacions de classe’, 1984, Sicilia 1998 i d’altres Treballà en collaboració amb la seva esposa, la també cineasta  Danièle Huillet París, 1 de maig de 1936 – Cholet…

Després s’hi incorporaren Marià Aragón i Josep Viusà Fou la primera i única alternativa de distribució autogestionada de l’Estat espanyol de les pràctiques cinematogràfiques marginals militants, underground , i també de material independent, amateur o no professional, i de films que la Censura franquista havia prohibit Reuní un important fons en dipòsit, la majoria en 16 mm, i una bona part del qual era de realitzadors o collectius catalans Difongué els seus materials per Catalunya i la resta de l’Estat i alguna vegada a l’estranger, i fou exhibit pels cineclubs, associacions de veïns, casals…

S’organitzà una Comissió de Cinema encarregada d’estudiar un Pla d’estructuració i organització del cinema a Catalunya que establia les funcions, les competències i els plans d’actuació que hauria de dur a terme el Comitè, del qual s’assumiren les tasques relatives a l’aplicació del cinema a les escoles, el desenvolupament d’una producció pròpia, l’execució de la Censura, la creació d’una escola de cinema, el refermament del cinema amateur com a possible ambaixador d’un cinema autònom i les actuacions referents al cinema comercial La Comissió era formada per representants del Consell de…

Evolució L’aixafament de la revolta a Catalunya donà un poder extraordinari a la formació anarcosindicalista, i la Generalitat –completament desbordada pels fets en un primer moment– inicià una hàbil política de recuperació de la seva autoritat, ara en mans dels moviments espontanis de la gent del carrer Al Govern provisional del Comitè Central de Milícies, en el si del qual tenien representació els partits i sindicats, el jove militant d’ERC Jaume Miravitlles s’encarregà de la propaganda Més tard proposà al president Lluís Companys la creació d’un organisme que aglutinés l’activitat…

Vida Artista camaleònic tant pel que fa a la seva imatge com a la música, a voltes innovador i a voltes adaptant-se a la moda, introduí la teatralitat en el rock S’inicià de molt jove com a cantant, actor i multiinstrumentista en conjunts i en el teatre musical El 1966 es canvià el nom de David Robert Jones pel de David Bowie i publicà el seu primer àlbum amb aquest nom Malgrat que no fou molt reconegut, el seu segon àlbum 1969 incloïa la cançó Space Oddity , que més endavant aconseguí un gran èxit Tot i ser acollida de manera diversa, la seva producció musical posterior el situà com un dels…

Amb les primeres projeccions dels gemans Lumière al Salon Indien del Grand Café 1895 nasqué el cinema a França a la cambra documentalista dels Lumière i de llurs imitadors seguí la fantasia desbordant de Georges Méliès Si el capdavanter de la indústria cinematogràfica Charles Pathé donà a conèixer Ferdinand Zecca amb el seu realisme truculent, el seu competidor Léon Gaumont difongué l’obra de Louis Feuillade i tota una producció de films seriats d’un gran èxit popular, alhora que el film d’art , teatralitzat i limitat, restava marginat Parallelament sorgí un cinema còmic francès, la màxima…

Cinema nord-americà Tradicionalment, el cinema del Hollywood clàssic sempre ha estat vinculat a l’estricta divisió en gèneres codificats I, malgrat el pas dels anys, les revisions autorals i les difuses fronteres entre els esmentats gèneres, aquesta classificació segueix essent la base del cinema nord-americà En aquest sentit, dos autors personals com el nord-americà Quentin Tarantino i el mexicà Alejandro González Iñárritu van oferir aquest any la seva visió del que es considera el gènere més específicament americà, el western, a The Hateful Eight , ­una intriga claustrofòbica, i The…