Resultats de la cerca

Creat per ordre del 17 de desembre de 1942, fou d’exhibició obligatòria a tots els cinemes fins el 1976 Produïa dos setmanaris nacionals, que després s’ampliaren a tres, la revista monogràfica Imágenes i noticiaris especials per a l’Amèrica Llatina i Portugal

Format a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques de París, fou precursor del Cinema Novo  amb Rio, 40 graus 1955 i Rio, zona norte 1957, i es convertí en un dels puntals del moviment amb Vidas secas 1963, films molt influïts pel neorealisme italià Exiliat durant quatre anys, realitzà després O alienista 1967, Azyllo muito louco 1970, O amuleto de Ogum 1974, Tenda dos milagres 1977, Millonario e ze rico na estrada da vida 1980, Memórias do cárcere 1984, premiat a Canes, Jubiabá  1986, A terceira margem do rio 1994, Brasília 18% 2006 i el documental A luz…

El 1896 nasqué el cinema a Portugal amb els documentals de Paz dos Reis El 1910 fou realitzat Os crimes de Diego Alves de Jo|o Tavares Fins al cinema sonor hom pot destacar solament les produccions de José Leit|o de Barros Nazaré, praia de pescadores , 1928, i A Severa , 1931 i de Manuel de Oliveira Douro, faina fluvial , 1930, i Benilde ou a virgem m|e , 1974 Cap als anys seixanta sorgeix una nova generació de joves realitzadors, dels quals cal destacar Manuel Guimar|es Vidas sem rumo , 1956, i Cântico final , 1975 Paulo Rocha Mudar de vida , 1966 Carlos Vilardebò As ilhas encantadas ,…

Mentre cursava estudis tècnics, s’introduí en els cercles del cineclubs de Lisboa, i el 1957 s’incorporà com a director de muntatge a la Radiotelevisió Portuguesa, en la qual, després de la dictadura, ocupà càrrecs directius El 1959 estudià, becat, a Londres i a Hollywood En tornar a Portugal fou un dels principals renovadors del cinema portuguès dins del moviment anomenat Cinema Novo, que tingué en Belarmino 1964, documental sobre un boxejador de Lisboa, un dels punts culminants Dirigí una trentena de produccions, sovint adaptacions de novelles, a més de curts, documentals i sèries de…

Es formà com a documentalista i s’inicià amb dos films de caràcter polític — Macunaíma 1969 i Os inconfidentes 1971— Posteriorment es dedicà a la comèdia intranscendent A guerra conjugale 1974, Vereda tropical 1979, etc El seu darrer film fou O Homem do Pau-Brasil 1981

Format a França, fou un dels impulsors del moviment del Cinema Novo De la seva filmografia, barroca, suggeridora i d’extraordinària plasticitat, cal remarcar Os cafajestes 1962, Os fuzis 1964, Sweet Hunters 1969, Os deuses e os mortos 1970, A queda 1978, Mueda 1979, les adaptacions d’obres de Gabriel García Márquez Erendira 1983 i Fábula de la bella palomera 1987, el musical Opera do Malandro 1986 i Xuarup 1989

Membre destacat del Cinema Novo amb Ganga Zumba 1962 i Os heredeiros 1969, els seus films posteriors han mantingut un cert grau d’interès Xica da Silva 1977, Chuvas de verão 1978 i Bye Bye Brasil 1980 També dirigí  Quilombo 1984, Um trem para as estrelas 1987, Dias melhores virao 1989, Veja esta cançao 1994, Tieta do Agreste 1996, Orfeu 1999, Deus é brasileiro 2002 i O Grande Circo Místico 2018

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ No-Do per a TVE, "La Vanguardia" ARGUMENT I GUIÓ Horacio Sáenz Guerrero , Francisco González Ledesma, Fèlix Pujol, ARibas FOTOGRAFIA Vicente Minaya blanc i negre i color, normal MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Jordi Cervelló SO Jordi Sangenís, Antonio Vaquero ESTRENA Barcelona, 11091980 PREMIS Ciutat de Barcelona 1979 al director i l’equip de realització Sinopsi Tretze breus biografies illustrades i documentades de catalans famosos arreu del món Ignasi Barraquer, Josep Trueta, Francesc Duran i Reynals, Montserrat Caballé, Pau Casals, Josep Lluís…

Vida A dotze anys començà d’aprenent de fuster als estudis Orphea Film, i anà ascendint fins a arribar a ajudant de càmera d’operadors com Josep Gaspar i Ra-mon de Baños Tot i el seu tarannà republicà, quan obriren les dependències del No-Do a Catalunya hi entrà com a càmera, fins el 1955, any en què marxà a Mèxic Allí rodà documentals amb Luis Alcoriza i Carlos Velo, dos directors pròxims a Luis Buñuel, també exiliats a Cuernavaca Cinc anys més tard tornà a Catalunya, on treballà de segon operador a la factoria Iquino, amb obres com ara Botón de ancla en color 1960, Miquel Lluch…

Creadora del personatge de la vampiressa sensual, provocativa en l’aspecte físic i el llenguatge i, alhora, amb un gran sentit de l’humor, que triomfà sobretot els anys trenta Alguns dels seus films són She Done him Wrong 1933, I'm no Angel 1933, Belle of the Nineties 1934, Klondike Annie 1936 i Every Day's a Holiday 1937 Encara el 1970 reaparegué a Myra Breckinridge Deixà escrita una autobiografia Goodness has nothing to do with it