Resultats de la cerca

Vida A partir del 1939 inicià una prolífica activitat com a autor de novelles populars de diversos gèneres, que sovint signava amb pseudònim En alguns casos foren adaptades a la pantalla La casa de las sonrisas 1947, Alejandro Ulloa, Dos cuentos para dos 1947, Lluís Lucia i El secreto de Tommy 1953, Antonio del Amo Reclamat pel productor Eduardo Manzanos, el 1954 s’installà a Madrid per treballar com a guionista de westerns inspirats en un dels seus personatges literaris més populars i prolífics El Coyote i La justicia del Coyote , ambdós de Joaquín Luis Romero-Marchent del 1954 i basats en…

Debutà al cinema el 1991 com a dissenyador de producció de Todo por la pasta , d’Enrique Urbizu, i com a realitzador d’un curtmetratge esdevingut títol de culte, Mirindas asesinas El 1993 Pedro Almodóvar li produí el primer llargmetratge, la comèdia de ciència-ficció Acción mutante Influït pel còmic i el cinema fantàstic nord-americà, les seves pellícules es caracteritzen per l’humor negre, l’ús irònic de la violència i els homenatges a la cultura popular, trets ben palesos en títols com El día de la bestia 1995, premi Goya al millor director, Perdita Durango 1997, Muertos de risa 1999, La…

Vida Realitzà diversos oficis i participà, durant la dècada de 1960, en els grups de teatre independent La Pipironda i El Camaleó com a actor, decorador i dramaturg Feu de redactor, guionista d’historietes, director de revistes i cap d’edicions en l’Editorial Bruguera 1963-83 S’inicià com a cineasta amateur i independent amb Distància 200 metres 1967 Urani-235 1968 Distància 0 a infinit 1969 X X 1970 i Cascar el huevo 1975, premi al millor curt de la Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona 1976 El 1979-80 filmà, en règim de cooperativa, el seu primer llarg Putapela Supervisà la…

Vida Format artísticament a Barcelona, el 1931 s’inicià al grup teatral Los Amigos del Arte El 1935 fou contractat pels estudis de doblatge Acústica, després de superar una prova de veu per doblar Gustav Fröhlich a Barcarola Barcarole , 1935, Gerhard Lamprecht Aviat esdevingué, a més, director de doblatge Dos anys més tard debutà al cinema en directe a Barrios bajos Pedro Puche Durant la dècada del 1940, els seus papers teatrals prengueren més entitat, i treballà com a primer actor a la companyia d’Irene Sáenz de Heredia, i al Teatro de la Comedia, amb èxits com ara Los habitantes de la casa…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Macian Barcelona REFERENT LITERARI Basat en contes de Hans Christian Andersen FOTOGRAFIA Gilberto Soriano Eastmancolor, normal, Jordi Tudó truca AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Salvador Mestres, Bosch Penalva, Jaime Villanueva fons o decorats ANIMACIÓ Josep Mira, Irene Castellanos, Isabel Belio, Ivonne Ritchi, Neus Gòrriz, Roberto Marcano, Mariano Rueda, Alfons Figueras Layouts Jordi Ginés, Gin , Víctor Arriagada, Vicar , Albert Rué, AFigueras MÚSICA Josep Solà, Cançons Andy Russell, Tito Mora, Chicho Gordillo, Pinocho, Los Tres Sudamericanos, Los de la Torre,…

Vida Després de la guerra civil fou destinat a Zamora, on collaborà en una emissora local amb monòlegs humorístics El 1941 s’inicià com a periodista, dibuixant i escriptor humorístic quan Miguel Mihura, Edgar Neville i Conchita Montes li facilitaren l’entrada al setmanari "La Codorniz" Traslladà el seu sentit de l’humor a la ràdio i a les sales de festa, tot innovant els monòlegs tradicionals amb la invenció d’un peculiar telèfon des del qual bastia caricatures d’estaments sovint intocables com l’exèrcit o la guerra El 1952 estrenà la comèdia musical Tengo "momia" formal , escrita amb Eduardo…

Vida Filla de l’economista i tinent alcalde de Barcelona, Lluc Beltran i Flórez, cursà estudis de dret mentre es formava com a actriu a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i actuava en el Teatre Espanyol Universitari o en el grup de l’Institut Nord-americà, amb Mario Gas i Carles Velat Marxà a París durant el maig del 1968 feu dos curts en cooperativa i teatre experimental Substituí Serena Vergano com a Charlotte Corday a Marat-Sade , dirigida per Adolfo Marsillach, i Gemma Cuervo en la sartriana Porta tancada Amb el nom d’Emma Silva o Emma Peiró, Carles Duran l’escollí per a interpretar un…