Resultats de la cerca

Amb uns precedents gairebé inexistents, el cinema suís nasqué el 1958, que el govern adoptà mesures per a promoure la cinematografia autòctona, les quals permeteren l’eclosió els primers anys seixanta d’una generació de cineastes francòfons anomenada Grup dels 5 Alain Tanner, Claude Goretta, Michel Soutter, Jean Louis Roy i Jacques Lagrange, amb una producció molt influïda per llur bagatge televisiu A la zona germanòfona privà la tradició documentalista Walter Murti, Richard Dindo, que s’acompanyà d’un cinema de ficció de connotacions brechtianes Thomas Koerfer, o operístiques Daniel Schmidt…

Els fonaments de l’entitat es posaren el 1934, quan Josep Maria Font impulsà la creació, dins del CECB, d’una subsecció fotogràfica, el Foto Club El mateix any s’oferí la primera sessió de cinema amateur als seus locals i el següent es convocà el I Concurs El 1946 els socis Josep Ferré i Àngel Escalé idearen un mètode de sonorització en banda directa El 1958 s’impulsà la creació del Concurs del Rotlle una reproducció cinematogràfica dels certàmens de pintura ràpida, idea genuïnament manresana imitada posteriorment en nombrosos indrets, que esdevingué l’activitat més emblemàtica del grup, ja…

Evolució S’hi palesa una voluntat emuladora de la Nouvelle Vague i dels cinemes "nous", "joves" i "lliures" que emergiren a Europa i als Estats Units des de la fi dels anys cinquanta Una bona mostra d’aquest tarannà el constituí l’elecció del nom, inspirat en l’Escola de Nova York S’oposà a l’anomenat Nuevo Cine Español realitzat a Madrid, del qual criticà tant el realisme sociològic amb propensió a l’academicisme com la submissió a la censura, tot i les relacions professionals i d’amistat entre els membres d’ambdós grups Les produccions de l’EdB volgueren ser elitistes, modernes,…

Després s’hi incorporaren Marià Aragón i Josep Viusà Fou la primera i única alternativa de distribució autogestionada de l’Estat espanyol de les pràctiques cinematogràfiques marginals militants, underground , i també de material independent, amateur o no professional, i de films que la Censura franquista havia prohibit Reuní un important fons en dipòsit, la majoria en 16 mm, i una bona part del qual era de realitzadors o collectius catalans Difongué els seus materials per Catalunya i la resta de l’Estat i alguna vegada a l’estranger, i fou exhibit pels cineclubs, associacions de veïns, casals…

Nyrki Tapiovaara n’és la primera figura d’una certa importància però de carrera curta del 1930, aproximadament, al 1940, que morí Erik Blomberg, operador i realitzador, al cap d’uns quants anys transformà la seva muller, Mirjami Kuosmanen, en la gran estrella del cinema finlandès plegats treballaren a Valkoinen peura ‘El ren blanc’, 1952 i Kihlaus ‘Les esposalles’, 1955 El 1956 el film Tuntematon sotilas ‘El soldat desconegut’, d’Edvin Laine, obtingué un premi al festival de Canes Jörn Donner, un dels realitzadors més destacats, creà la seva pròpia productora i dirigí i protagonitzà Mustaa…

Vida i obra Jove precoç, a setze anys descobrí el valencianisme d’esquerres i s’incorporà activament a les tasques polítiques i de redreçament cultural El 1937, en plena eclosió bèllica, s’afilià al Partit Valencianista d’Esquerra, fundà la collecció literària “Espiga”, on publicà el seu primer llibre, actuà com a responsable de la secció “Entre la vida i els llibres” de la revista Nueva Cultura , s’integrà dins l’Aliança d’Intellectuals per a la Defensa de la Cultura i fou un dels representants de la delegació del País Valencià al II Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes, celebrat…

La primera projecció cinematogràfica pública tingué lloc en un local de la plaça de Catalunya de Barcelona el 5 de maig de 1895, amb el Kinetoscope d’Edison A Madrid la primera projecció fou a l’Hotel de Rusia el 15 de maig de 1896 l’operador era APromio, que treballava a la casa Lumière Mesos més tard, Eduardo Jimeno impressionà la primera pellícula espanyola, Salida de misa de doce del Pilar de Zaragoza A partir d’aquí l’interès pel cinema anà creixent fins a prendre cos real amb les figures de Fructuós Gelabert, capdavanter de la indústria cinematogràfica als Països Catalans i a tot l’…

Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…