Resultats de la cerca

Estudià enginyeria i periodisme, fins que el 1937 entrà a dirigir els estudis de la Metro Goldwyn Mayer Juntament amb Joseph Barbera fundà, el 1957, la seva pròpia companyia Hanna Barbera Studios, factoria cinematogràfica de dibuixos animats d’on sorgiren personatges com l’os Iogui, el gos Scooby Doo, i les històries dels Picapedra i de Tom i Jerry, entre d’altres Una extensa producció —més de 3000 films animats— els feren mereixedors en set ocasions dels Oscar i de nombrosos premis televisius

Installat a l’Argentina des dels anys cinquanta i havent estudiat arquitectura i enginyeria, començà a treballar com a actor el 1947 Fou molt conegut per les pellícules protagonitzades amb l’argentí Leopoldo Torre Nilsson, La caída 1959, Martín Fierro 1968 o Fin de fiesta 1969 Dirigí les pellícules Shunko 1960, Alias gardelito 1961, El Señor presidente 1972 i La Raulito 1976, que el donaria a conèixer internacionalment Arran del cop d’estat militar que el 1973 enderrocà el president xilè Salvador Allende, s’installà a Espanya, on rodà el seu cinquè film, La Raulito en libertad…

Graduat en enginyeria per la Universitat de Yale, fundà una empresa d’electrònica i posteriorment treballà en publicitat El 1957 rodà Daybreak Express , el seu primer curtmetratge documental, gènere del qual es convertí en un dels definidors, especialment en el vessant dels reportatges sobre estrelles i festivals de rock De la seixantena llarga de les seves produccions sobresurten Dont Look Back 1967, sobre la gira de Bob Dylan a la Gran Bretanya  Monterey Pop 1968, sobre el macroconcert celebrat en aquesta ciutat  The War Room 1993, crònica de la campanya electoral de Bill…

Estudià enginyeria electrònica a la Universitat del Bòsfor, i posteriorment s’incorporà a l’exèrcit, on passà uns quants anys amb la intenció de prosseguir la carrera militar Posteriorment estudià cinematografia a Istanbul i a Londres La seva filmografia, que gira entorn de drames personals en la Turquia actual, s’inicià amb el curt Koza 1995, nominat a la Palma d’Or del Festival de Canes Seguiren Kasaba ‘La ciutat’ 1997, Mayis sikintisi ‘Núvols de maig’, 1999, Uzak ‘Llunyà’, 2002, Gran Premi del Jurat al Festival de Canes i premiat el 2003 al de Sant Sebastià, İklimler ‘Climes…

Fill d’Eduard Marquina i Angulo Féu estudis d’enginyeria industrial i aprengué tècnica cinematogràfica a París i a Berlín, on residí un temps Tornà a Barcelona el 1933 i, més tard, treballà com a enginyer de so per als Estudios CEA de Madrid El 1935 dirigí Don Quintín el Amargao —on collaborà Luis Buñuel—, per a la casa productora Filmófono i poc abans de la guerra civil fou director de El bailarín y el trabajador , els seus dos millors films Des del 1939 treballà a CIFESA, dins el gust característic d’aquesta productora i sense gaire encert Fou director, a Amèrica, del film La…

Vida Estudià enginyeria industrial a Madrid i s’especialitzà en radioelectricitat i acústica als laboratoris de la Bell Telephone, annexos a la Western Electric Amb els seus germans Jorge i Carlos seguiren les petjades del seu pare Emilio, i fundaren Radio Club España El 1923, com a directors tècnics, installaren Radio Ibérica, la primera emissora de ràdio que transmeté per telefonia sense fils a l’Estat espanyol Un any més tard promogueren la primera a Catalunya, Ràdio Catalana, i escriviren articles tècnics a la revista "Radio Catalana" 1925-26 També inventaren diversos…

Vida Després de tres cursos d’enginyeria industrial a Barcelona, deixà els estudis 1955 per entrar de meritori a la productora IFISA, tot i que ja havia fet de segon operador d’un curt de Joaquim Coll i Espona Més tard treballà a TVE en programes com "Cuatro tiempos" 1959 o "Sobre el terreno" i com a operador en el curt Costa Brava 59 1959, Romà Gubern, film pioner a mostrar la degradació de l’entorn turístic costaner català A partir del 1961 es posà a les ordres d’Aurelio G Larraya com a segon operador a No dispares contra mí 1961, José María Nunes, director amb el qual collaborà en gairebé…

Vida Després de lluitar a la guerra civil en el bàndol republicà, deixà els estudis d’enginyeria i es dedicà al teatre S’integrà a la companyia del Teatro Nacional María Guerrero i participà en obres com ara El jardín de los cerezos , Marat-Sade , La gaviota i Doña Rosita la Soltera Debutà al cinema en Costa brava 1946, Julio de Flechner i destacà a Tiempos felices 1950, Enrique Gómez i La trinca del aire 1951, Ramon Torrado Des de principi de la dècada del 1950 visqué a Madrid, alternà teatre i televisió, i participà en programes com ara "Estudio 1" i "Novela" A partir del 1970 treballà més…

Estudià enginyeria a l’Escola Industrial de Barcelona i es dedicà professionalment a la publicitat amb la creació, el 1964, de l’empresa Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat Aficionat des de molt jove a la fotografia i al cinema, es dedicà al colleccionisme d’objectes i aparells relacionats amb la fotografia, el cinema i la televisió, i a la realització de curtmetratges, el primer dels quals fou El pastor de Can Sopes 1956 Després d’un intent infructuós de passar al camp professional 1958, rodà una trentena d’aquests films, alguns de tema documental i d’altres sobre…

Començà estudis d’enginyeria que abandonà per a ingressar al conservatori de París Després d’algunes experiències a la ràdio, la televisió i el teatre collaborà inicialment en la filmografia de Georges Franju Hôtel des Invalides , 1952 La tête contre les murs , 1959 L’homme sans visage , 1960 i rebé un primer reconeixement amb Toute la mémoire du monde 1956, d’Alain Resnais Aconseguí els seus grans èxits internacionals associat al director David Lean, especialment en les bandes sonores de Lawrence of Arabia 1962,  Doctor Zhivago 1965 i A Passage to India 1984, que foren…