Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Santi Ibáñez

Santi Ibáñez
Cinematografia
Teatre
Actor de teatre, cinema i televisió.
S’inicià amb Els Joglars, i treballà també amb La Cubana i altres companyies i a les ordres de directors com Sergi Belbel, Tamzin Townsend o Abel Folk Fou conegut sobretot per papers en sèries de televisió, com Secrets de Família 1995, Estació d’enllaç 1996, El Joc de viure 1997, Temps de silenci 2001-2002 i El cor de la ciutat , on interpretava el personatge de Beni 2006-2009 En cinema, actuà en films com Morir o no 2000 i Anita no perd el tren 2001, de Ventura Pons
Josep Torrents i Garcia
Cinematografia
Teatre
Actor i director i actor de doblatge, conegut per Pep Torrents.
S'inicià en els espectacles literaris de la Cova del Drac l’any 1968 L’any 1970, amb la Companyia Adrià Gual, interpretà Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu Des del 1983 es dedicà intensament al doblatge, dins del qual tingué una dilatada trajectòria Fou més conegut, però, com a actor assidu de diverses sèries de Televisió de Catalunya , entre les quals cal citar Poble Nou 1994, Estació d’enllaç 1995 o La Sagrada Família 2010 Com a actor teatral interpretà, entre d’altres, Estiu , d’Edward Bond 2001, direcció de Manuel Dueso, Maria Rosa , d’Àngel Guimerà 2004, direcció d’Àngel Alonso…
Jordi Serrat i Gallart
Cinematografia
Ràdio i televisió
Teatre
Actor.
Es professionalitzà als anys cinquanta al Teatre Candilejas de la Rambla de Barcelona, on actuà al llarg de la dècada en les estrenes d' El zoo de cristal , de Tennessee Williams, i El senyor Perramon , de Josep Maria de Sagarra, entre altres Posteriorment, interpretà Pigmalió 1970, en versió de George Bernard Shaw, sota la direcció d’Antoni Chic, i actuà en l’adaptació de Mario Gas de Lulú , de Frank Wedekind 2001, Follia d’amor , de Sam Shepard, amb Antonio Simón de director 2002, i L’oficiant de dol , de Wallace Shawn dirigida per Carlota Subirós 2003, entre moltes altres…
Pep Munné
Teatre
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l’actor Josep Munné i Suriñà.
Finalitzats els estudis a l’Escola d’Art Dramàtic d’Adrià Gual el 1973, s’installà a Madrid, on debutà en l’escena amb el musical Gospell 1974 Participà en diverses sèries televisives com ara Ese señor de negro Antonio Mercero i La trastienda , totes dues del 1975, i en el telefilm El retrato de Dorian Gray 1976, Jaime Chávarri El 1976 feu quatre papers secundaris i continuà alternant l’escena amb el cinema, amb cintes notables com La muchacha de las bragas de oro 1979, Vicente Aranda i La noche más hermosa 1984, Manuel Gutiérrez Aragón, i amb la televisió el serial Anillos de oro , 1983,…
,
Rosa Novell i Clausells
Cinematografia
Actriu.
Vida Debutà com a actriu infantil i posteriorment estudià literatura catalana contemporània a la Universitat Autònoma i a l’Institut del Teatre Després d’integrar-se al grup ADT, autogestor de la sala Diana, conegué Fabià Puigserver, que la incorporà a l’espectacle Quiriquibú 1976, Joan Brossa El 1979 encarnà l’Ofèlia de Hamlet W Shakespeare en la companyia d’Enric Majó És Premi Nacional de Teatre de la Generalitat 1988 i ha intervingut, entre d’altres, en La ronda Arthur Schnitzler, premi Joanot 1988 Joan Miró, l’amic de les arts premi del FAD 1994 La senyora Florentina i el seu amor Homer…
Josep Maria Pou i Serra
Cinematografia
Actor.
Vida A dinou anys es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escola d’Art Dramàtic i participà en l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach, Marat-Sade Entre el 1970 i el 1973 formà part de la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, dirigida per José Luis Alonso, amb un ampli repertori de clàssics espanyols i estrangers Ha treballat en diverses companyies, preferentment a Madrid El 1984 interpretà una sarsuela, El dúo de la Africana , i rebé el premi Ricardo Calvo de l’Ajuntament de Madrid El 1987 feu per primera vegada teatre en català, És així, si us ho sembla Pirandello, al Centre…
Andreu Martín i Farrero
Cinematografia
literatura castellana
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià psicologia a la Universitat de Barcelona Iniciat amb guions de còmic, s’especialitzà posteriorment en una narrativa de gènere policíac i de misteri, més propera a la novella negra americana hard-boiled que no pas als models europeus Autor prolífic, es donà a conèixer com a narrador en castellà amb les novelles Aprende y calla 1979 i El señor Capone no está en casa 1979, a les quals seguiren A navajazos 1980 Prótesis 1980, portada al cinema el 1984 per Vicenç Aranda amb el títol de Fanny Pelopaja Por amor al arte 1981 Si es no es 1983, que el 1992 rebé el Deutscher Krimi Preis…
, ,
surrealisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Moviment aparegut a França el 1924 que afectà primordialment la poesia i la pintura, però també la prosa, el teatre, el cinema i l’escultura.
Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup inicial s’afegiren els pintors H Arp, M Ernst, A Masson i J Miró, i els escriptors M…
Comitè de Cinema de la Generalitat Republicana
Cinematografia
Fou creat al final del 1932 i constituí un nou intent d’institucionalitzar la cultura catalana amb l’establiment d’unes bases sòlides que permetessin endegar una política cinematogràfica coherent amb la institució republicana en un moment de reconstrucció nacional.
S’organitzà una Comissió de Cinema encarregada d’estudiar un Pla d’estructuració i organització del cinema a Catalunya que establia les funcions, les competències i els plans d’actuació que hauria de dur a terme el Comitè, del qual s’assumiren les tasques relatives a l’aplicació del cinema a les escoles, el desenvolupament d’una producció pròpia, l’execució de la Censura, la creació d’una escola de cinema, el refermament del cinema amateur com a possible ambaixador d’un cinema autònom i les actuacions referents al cinema comercial La Comissió era formada per representants del Consell de…